Una llança per Obama

Si aquests dies no hagués programat un viatge per l'Àsia, Obama se l'hauria hagut d'inventar per recuperar la moral després de la pallissa a les eleccions i mostrar als seus compatriotes el seu costat d'estadista, que pot reforçar la seva imatge.

Davant de la històrica patacada demòcrata, hi ha qui afirma que Obama està noquejat sense remei. La conclusió és temerària. Hi ha precedents importants de presidents (Reagan, Clinton) que després d'una derrota similar van agafar la iniciativa, van ser còmodament reelegits

-Reagan, per majoria aclaparadora- i van acabar el seu segon mandat amb èxit. Obama, a més a més, té més acceptació (45,7%) que la d'aquells predecessors en dates semblants i segueix sent amb diferència la figura política més popular dels EUA. D'aquí a les eleccions tot pot canviar -dos anys és una eternitat en política-, però ara per ara els republicans coneguts, Sarah Palin, etc., no són rivals per a ell.

Els seus enemics han deixat anar diverses afirmacions sobre el president, des de dir que no va néixer als Estats Units, cosa que el privaria de legitimitat constitucional (el 23% dels nord-americans ho creuen), fins a dir que és musulmà, un fet oprobiós en aquell país, passant per dir que és el president més mal preparat de la història o el més esquerrà de tots. En aquest sentit, un republicà, Pat Toomey, sentencia: «Tenim el Govern més progressista [¡horror!] de la història, que ens vol transformar en un Estat del benestar a l'europea, i això és inquietant per als americans». Toomey ha estat elegit senador, cosa que prova que el discurs polític dels EUA no coincideix exactament amb el nostre, però que s'acusi Obama de comunista o socialista furibund causa perplexitat.

El president ha governat més al centre del que anunciava el programa amb què va guanyar el 2008. Va renunciar a aspectes importants de la seva reforma sanitària i va rescatar nombroses corporacions bancàries, automobilístiques, etc., com Chrysler i General Motors, que estaven en perillosos números vermells i ara guanyen diners. La situació de la borsa és alliçonadora. Amb Bush havia caigut en picat. En canvi, una persona que hagués invertit 10.000 dòlars en valors cotitzats al Nasdaq el dia de l'arribada d'Obama al poder ara veuria que el seu paper en val més de 17.000.

Dades que no concorden exactament amb la imatge d'unroig. Timothy Egan, columnista deThe New York Times,titulava recentmentCom Obama va salvar el capitalisme i va sortir ferit de l'empresa.

Totes aquestes mesures no han arribat al ciutadà mitjà, que no entreveu la llum al final del túnel. El 63% dels votants de dimarts afirmen que la situació econòmica és la seva màxima preocupació; no la reforma sanitària ni la migratòria, ni un Govern amb grans tentacles.

Notícies relacionades

La deessa invisible

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els republicans, majoria a la Cambra baixa, ja tenen una responsabilitat al Govern. Poden, creient potser il·lusament que han triomfat amb el seu programa, torpedinar sistemàticament el president. El 1994 els va sortir malament. Clinton va saber posar en evidència la seva obstrucció sistemàtica. Obama pot ser que hagi après la lliçó.

Del seu viatge a Orient -¿quan vindrà aquí?- ja n'ha tret conclusions. De fons, ha declarat que a l'Índia, un sucós mercat emergent de 1.100 milions de persones, hi haurà resultats que augmentaran l'ocupació als EUA; i de forma, ni visitarà a Indonèsia, país musulmà, l'escola on va anar ni es posarà un turbant sikh en un temple indi. Els seus enemics el vigilen.