Marsella fa pudor de podrit

Potser és cert que la molt mediterrània Marsella no té el glamur d'altres ciutats franceses. En tot cas, no hi ha encant que resisteixi sota 8.000 tones d'escombraries, amuntegades als carrers al llarg de 10 dies de vaga dels treballadors de la recollida. Ahir van decidir continuar-la indefinidament, per a la desesperació dels comerciants, però amb una certa complicitat d'una ciutat -o d'una part d'ella- que s'agrada a si mateixa com a punta de llança de la protesta social.

Són les escombraries, sí, i també el port i les refineries, els instituts, les guarderies, els menjadors escolars. I els bloquejos, com el de l'aeroport ahir a la matinada. Molta altra gent n'està fins al capdamunt, és clar. I celebrava que per segon dia, uns 150 militars i 30 camions de la Legió recollissin ahir escombraries al centre, mobilitzats davant el«risc per a la salut pública», segons paraules del prefecte [governador regional], Michel Sappini. Un desplegament que el dirigent sindical Patrice Ayache titlla de«simbòlic, només per a les fotos i perquè els comerciants callin».

Encara que la veritat és que no callen, ni de bon tros.«És absolutament insuficient. Exigim a les autoritats que facin respectar el nostre dret al treball. Els sindicats ens han pres com a ostatges, i l'Estat no fa res davant d'això», s'exclama Laurent Carratu, president de l'associació Terra de Comerç, que xifra les pèrdues de facturació«entre el 40% i el 70%».

Notícies relacionades

Els sindicats francesos convoquen la setena vaga

Zelenski vol per a Ucraïna el 0,25% del PIB dels països europeus

L'objectiu de la intervenció militar«no és recollir-ho tot, sinó tractar les urgències», explica la Prefectura.«Si fos així, haurien començat pels hospitals i les escoles, i no per les botigues del centre», replica Ayache.

L'assemblea general dels treballadors d'ahir ho va veure clar:«Continuarem fins que Nicolas Sarkozy retiri la reforma.Estem molt decidits, creiem en el que fem i sentim el suport de molts ciutadans», explica Ayache.«Doncs és evident que aquesta vaga és molesta, i que m'està fent perdre diners. Però els vaguistes hi tenen dret, i jo estic amb ells», afirma Barry Djiby, propietari d'un restaurant senegalès en un cèntric carreró ple a vessar de deixalles. Un exemple del pudent orgull de Marsella.