L’alegria per una lesió

D’una directiva que, tot just guanyar les eleccions, descobreix que no té diners ni patrimoni per avalar i necessita els milions de diversos amics rics de veritat, se’n pot esperar tot. Tot. Fins i tot que es disparin al peu augmentant, en 163 milions d’euros, la massa salarial al depreciar cinc dels seus futbolistes tot just arribar. O que ara intentin que el nou auditor, Crowe (tercer en quatre anys: Ernst&Young, Grant Thornton i Crowe, estrany, ¿oi?) li accepti com a llotges VIP uns seients de luxe que van instal·lar, a correcuita, al Johan Cruyff, és a dir, en un altre estadi.

Tothom sap que la Lliga, per ordre de l’autoritat i perquè el futbol era (bé, en el cas del Barça, continua sent) una autèntica conya, va imposar l’anomenat fair play, que és l’única vara de mesurar per saber si un club està ben gestionat. Si no tens fair play, i el Barça de Laporta no n’ha tingut mai, et passa el que et passa, que et converteixes en l’únic club del món que podria alegrar-se si es confirmés que un dels seus futbolistes s’ha lesionat per quatre o més mesos.

El company Juan Jiménez va escriure una peça magistral al diari As, sí, de Madrid, sí, però, quina mala sort, molt certa. Agüero, el 2021, va ser inscrit l’últim dia d’aquell estiu perquè Busquets i Alba es van abaixar el sou, el mateix que havia fet Piqué perquè poguessin jugar Memphis Depay, Eric Garcia i Rey Manaj. La temporada següent passava una cosa semblant amb Lewandowski, Raphinha i Koundé. Palanques i un aval d’última hora van solucionar el problema. A la campanya 2023-24, si fa no fa igual amb Gündogan, Oriol Romeu, Marcos Alonso o Iñigo, reinscrivint Araujo, Sergi Roberto, Abde i Gavi, el cas del qual, vaja, va acabar en els tribunals.

La temporada passada ja va ser apoteòsica. Dani Olmo, que havia costat 50 milions, es va perdre les primeres jornades de la Lliga i només va poder ser inscrit per lesió de llarga durada (més aplaudiments) de Christensen. I finalment, ja és de tots conegut el xou protagonitzat pel CSD i el Govern ajudant el Barça a inscriure Olmo i Pau Víctor. És probable, insisteixo, bé, és segur, que ni un sol barcelonista, no, ni tan sols els presumibles opositors, considerin aquest estil de gestió, de governança, pura improvisació, un fet preocupant.

Multes per mala gestió

El club s’ha venut actius futurs per resoldre problemes del present, per exemple, el 25% dels drets de TV per 25 anys per 519 milions i ningú ha parpellejat. Flick i Lamine Yamal ho tapen tot. Correcte, ells, els socis, són els amos. O això creuen, però el seu club continua rebent multes de la UEFA per la seva pèssima gestió.

Només un apunt més. El Barça va obtenir les prestigioses certificacions UNE 19601 i ISO 37301, atorgades per l’entitat independent AENOR, que acrediten que el seu sistema de compliance compleix els estàndards internacionals més exigents.

Notícies relacionades

El Madrid saboteja el Vila-real - Barça

El Nàstic veta un fitxatge per haver insultat els catalans

Si aneu a Google o a IA, tant hi fa, ¿sabeu com defineixen la tasca del compliance d’una companyia? Ja us ho diré: la funció principal del compliance és assegurar que una organització opera dins del marc legal i ètic establert, prevé riscos i protegeix la reputació de l’empresa. En essència, el compliance ajuda a evitar sancions, pèrdues financeres i danys a la imatge de l’empresa a l’assegurar que les activitats es fan d’acord amb les lleis, regulacions i estàndards aplicables.

Quatre anys i 159 dies després de la victòria devastadora de Laporta, el Barça encara continua sense fair play.