L’assassinat del senador Uribe ataca el procés per a la pau a Colòmbia

El general Humberto de la Calle, un dels negociadors de l’Acord de Pau amb les FARC, el 2016, va afirmar que la mort d’Uribe Turbay és un cop a aquest procés que ha buscat establir "les màximes garanties possibles per a l’exercici de la política". Alhora, la defunció d’un promissori aspirant a l’Executiu sumeix la dreta en una situació de turbulències internes que tornen a l’expresident Álvaro Uribe un protagonisme més gran a escasses setmanes de ser condemnat a 12 anys de presó per suborn i frau processal.

L’espectre conservador, que intenta recuperar les regnes del Govern el 2026, està immers en disputes internes. "En els dos mesos llargs que Miguel Uribe va lluitar per la vida, la dreta va passar per diversos escenaris, menys pel de la claredat. L’uribisme va entrar primer en una espècie de xoc per l’atemptat i quan mirava de reactivar la campanya va venir la condemna per manipulació de testimonis contra l’expresident. Tots dos cops es van expandir com rèpliques d’un terratrèmol en la campanya de la dreta", va assenyalar el portal La Silla Vacía.

Contra l’Executiu d’esquerres

Els precandidats del Centre Democràtic, Abelardo de la Espriella, Vicky Dávila i María Fernanda Cabal no van trigar a ocupar el lloc deixat per Uribe Turbay amb paraules i gestos que provoquen estupor. El que tenen en comú ells i altres precandidats és una voluntat de radicalitzar les posicions de la dreta i atacar el Govern d’esquerres, que responsabilitzen de la sort correguda pel difunt senador.

Notícies relacionades

Tensió entre Pequín i Manila per la col·lisió de dos vaixells xinesos

Espanya i 25 països més exigeixen a Israel que deixi actuar les oenagés a Gaza

El ministre de Defensa, Pedro Sánchez Suárez, va confirmar una hipòtesi que vincula l’atemptat letal contra Uribe Turbay amb una facció de les FARC que no es va sumar a l’acord de pau. "L’assassinat de Miguel Uribe posa a prova la institucionalitat i democràcia de Colòmbia: implicacions del magnicidi", va afirmar el diari El Tiempo, de Bogotà. L’editorial de l’altre diari de la capital, El Espectador, va raonar en la mateixa direcció. "No deixa d’aclaparar-nos informar de l’assassinat de líders. Aquest crim és un magnicidi. El primer, en gairebé 36 anys, contra algú que buscava la presidència". Immediatament fa referència als intents de la dreta de capitalitzar la figura de la víctima. "Enmig del dolor, és grotesc que aquest fet s’usi com a arma electoral. Tant que s’especulin teories de conspiració com que s’intenti sumar rèdits polítics amb l’atemptat és un afront a la memòria d’Uribe Turbay. El rebuig d’aquest crim ha de ser unànime i sense matisos ni oportunismes. No hi ha causa que justifiqui una atrocitat com aquesta". La violència, recorda l’editorial, "fereix tota la societat", no importa "que uns tinguessin profundes diferències ideològiques" amb la víctima i d’altres grans simpaties: "la seva mort és una pèrdua per al país sencer, perquè trenca les regles que ens permeten conviure i perquè cada acte de barbàrie erosiona el teixit que ens uneix. Hem d’assumir col·lectivament el dol i la responsabilitat d’impedir que fets així es repeteixin".

En aquest context emergeix amb un altre vigor la figura de l’expresident Uribe, el qual es va embolicar en una aspra polèmica amb Juan Manuel Santos, el seu delfí el 2010 i Premi Nobel de la pau. Uribe va considerar un afront la presència de Santos en les exèquies del senador.