Orfes dels talibans

«Tres, sis, nou, dotze (…)»,respon Aman-e-Rom a la mestra coberta de negre que li pregunta la taula de multiplicar del tres. A primera vista sembla un noi normal, però els seus gestos retrets i la seva mirada trista són el reflex d'una vida traumàtica.

Aman, de 6 anys, és un dels 43 orfesespecialsde l'escola i llar Parwarish, als afores de Mingora, capital del districte de Swat (nord-est del Pakistan). El seu pare, Raxidulà, va ser un combatent talibà que va morir en un atac aeri de l'Exèrcit pakistanès en l'ofensiva contra la insurgència a la vall de Swat, el maig del 2009. Els militars van lluitar amb duresa durant gairebé tres mesos per eliminar les hosts del clergue radical Fazlulà, que com a mala herba havien arrelat profundament a les muntanyes de Swat. Els talibans havien pres el control de la regió –milió i mig d'habitants–, el desembre del 2008, amb mà de ferro: van tancar les escoles per a nenes, van imposar el burca a les dones i van prohibir als homes afaitar-se la barba.

Èxode massiu

Després de la mort del seu pare, Aman va ser abandonat a la seva sort. La seva mare va marxar del bastió talibà de Kabal per tornar-se a casar a la província de Panjab (est). El nen va caminar durant hores cap enlloc fins que va ser recollit per un camió en què viatjaven famílies que s'havien vist forçades a fugir per posar-se fora del perill dels combats.

L'ofensiva de l'Exèrcit per recuperar Swat, l'operació militar més important dels últims anys, va provocar un èxode massiu. Dos milions de desplaçats interns es van refugiar en campaments fora de la zona de conflicte. Naem Ulà, el director de Parwarish, després del seu retorn d'un camp de refugiats es va trobar davant d'una desolada vall de cases destruïdes, escoles bombardejades i establiments tancats per falta de subministraments. A més a més, els quatre orfenats de Mingora havien estat transformats en barracons per albergar les tropes de l'Exèrcit pakistanès. Llavors, Ulà es va fer la pregunta següent: ¿què els depararà el futur a aquests nens abandonats, víctimes de la violència?

Davant de la crítica situació, alguns joves voluntaris de la zona van decidir unir-se a Ulà per formar l'oenagé Parwarish, amb l'objectiu d'obrir un centre per oferir educació i refugi a nens orfes. L'oenagé va comptabilitzar un total de 2.213 nens abandonats en 25 dels 65 petits pobles de Swat. Sota els talibans, molts menors«van ser reclutats en madrasses [escoles alcoràniques]» a les zones rurals o«separats dels seus pares a canvi de petites quantitats de diners»per rebre una educació islàmica, explica el director de Parwarish.

Gràcies a les donacions d'una associació d'empresaris pakistanesos que tenen negocis als Emirats Àrabs Units, Ulà va llogar els terrenys per edificar el centre. L'orfenat va obrir el novembre del 2009: és un edifici amb tres aules –jardí d'infància i dues classes de primària–, quatre dormitoris i un menjador.«Amb les ajudes que rebem tan sols hem pogut acollir 43 nens, que vam seleccionar tenint en compte les seves difícils condicions», explica.

Contra la marginació

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i li va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

Aimad i Imdad, fills de Takh Muhammad, de 3 i 5 anys, respectivament, van ser entregats pels seus pares al muftí Gafar, el clergue radical que controlava la localitat de Xamozai, a canvi de rebre uns 10 euros per cadascun dels fills.«Quan vam recollir els germans estaven traumatitzats»,afirma Nur Pares, la psicòloga del centre, que afegeix:«Ara fa goig veure'ls relacionar-se amb els seus companys». El que busca el centre, continua Nur, és que els menors «no se sentin marginats, que creixin en un ambient normal i rebin una educació».

L'educació dels orfes és un gran problema al Pakistan, ja que a partir dels 10 anys no són admesos als col·legis estatals.«És intolerable que el Govern els negui la possibilitat de rebre una formació», denuncia Ulà, que demana a oenagés i altres organitzacions internacionals que ajudin Parwarish a finançar el projecte.«Necessitem més donacions per al manteniment del centre. Amb els fons que tenim ara tan sols podrem cobrir les despeses fins al març del 2011», adverteix el director d'orfenat.