Susan George: «Poden tornar governs totalitaris»

Susan George va passar per Barcelona per fer el que ella defineix com la seva «petita contribució al canvi»: explicar les idees del seu últim llibre,Sus crisis,

nuestras soluciones, amb receptes per fer front a la patacada econòmica i canviar el món.

–¿Quan s'acabarà la crisi?

–Segur que no serà aviat.

–Al seu llibre diu que vivim tots en una presó. ¿Creu que la resta de la gent pensa el mateix?

–No deixa de ser una metàfora, però molta gent no s'adona que la majoria de les coses de la nostra vida estan controlades. Els murs pels quals estem envoltats s'empenyen i es reforcen els uns als altres, d'aquí vénen els capítols del meu llibre: el mur de les finances, el mur de la pobresa i la desigualtat, el mur del conflicte i el mur per arribar al que és bàsic: aliments i aigua.

–¿Podem escapar-ne?

–Hem de canviar les esferes de prioritats de la societat. Ara al centre hi ha les finances, després l'economia, i al darrere la societat i el planeta. Hauríem d'invertir l'ordre.

–¿Com?

–En primer lloc hem de reconèixer que les finances han pres el control de la societat i canviar el seu paper actual, que només beneficia uns quants. Hem de socialitzar els beneficis financers i invertir-los en projectes ecològics i socials. No podem competir amb els productes barats de la Xina i l'Índia, però el que sí que podem crear és una coalició europea per a una autèntica economia verda i intel·ligent.

–¿Qui ho ha de fer?

–Sense la llei no aconseguirem res, per això necessitem els governs. Els ciutadans podem pressionar, insistir en el canvi que volem. Em temo que les coses encara han d'anar a pitjor perquè la gent se n'adoni. Fins i tot poden tornar governs totalitaris.

–¿Podem imaginar, una altra vegada, una Europa totalitària?

–En una conferència a París, un grec ens va explicar que el president de la Comissió Europea, Durao Barroso, li va dir al secretari general de la unió de sindicats britànics, John Monks, que si els grecs no acceptaven les decisions preses hi hauria una dictadura. No sé si hi hauria enviat les tropes ell mateix, però el perill és real.

–¿Com veu la Unió Europea?

–El que tenim ara és una boja i trista manera d'organitzar-se, que ens arruïnarà si segueix en aquesta direcció. No estem invertint on ho hauríem de fer. La UE aposta per la competició econòmica en contra dels serveis públics.

–¿Encara hi ha classes socials?

–Al neoliberalisme no li agrada parlar de classes, però segueixen vigents. Existeix una gran classe de gent en precarietat, instruïda i capacitada per treballar, però que pot quedar fora del sistema en qualsevol moment. La globalització exclou tot aquell que no produeix.

–Vostè aposta per reduir el consum. ¿Podem viure sense consumir? ¿Què passarà amb l'ocupació?

–El problema és com mesurem el consum. Hem oblidat el valor real de les coses, perquè no tenim en compte el seu cost ambiental i social. En realitat no sabem el que estem usant, i així estem acabant amb els recursos. Hem de canviar de rumb i implantar les energies renovables, que a més crearan ocupació. Podem actuar de forma individual, però necessitem un gran canvi col·lectiu.

Notícies relacionades

Washington afronta el risc de contracció econòmica per al país

Trump i Putin clouen la seva crisi nuclear amb una cimera sense expectatives

–Afirma al llibre que l'aigua no hauria de ser un producte en venda. No obstant, en l'economia verda es comercialitzarien tots els recursos del planeta.

–No és el mateix. L'aigua és un bé bàsic. Pel que fa a l'energia, l'aprofitament dels recursos renovables és fonamental per salvar el planeta, encara que això impliqui comercialitzar-los, perquè res té un cost zero.