Justícia històrica pel Diumenge Sagnant

La veritat pot fer-se esperar. Després de 38 anys, les famílies dels 14 nacionalistes nord-irlandesos morts i els 13 ferits per les bales de l'Exèrcit britànic en el denominat Bloody Sunday van veure ahir com les víctimes quedaven eximides de tota culpa. La investigació dirigida pel jutge Lord Saville reconeix, sense cap gènere de dubtes, que els soldats del Regiment de Paracaigudistes van disparar contra civils innocents i desarmats a Derry, el 30 de gener de 1972. Una resposta tan «injustificada, com injustificable», segons el primer ministre britànic, David Cameron, que va llegir les conclusions de l'informe al Parlament. Cameron va dir que lamentava profundament el que havia passat.

El document, de 5.000 pàgines, puntualitza que els soldats no van llançar cap avís d'advertència als manifestants abans d'obrir foc. Cap dels membres del Regiment de Paracaigudistes va disparar per respondre als atacs de pedres o ampolles incendiàries. Alguns dels morts o ferits només intentaven abandonar la zona dels enfrontaments o ajudar les víctimes que estaven ferides o agonitzant.

Fins avui, la versió oficial de l'Exèrcit britànic havia estat que els seus homes van disparar repel·lint els atacs de pistolers i terroristes. Una investigació oficial anterior, realitzada poques setmanes després dels fets, va eximir els soldats de culpa i va acusar les víctimes d'anar armades, cosa que va provocar la repulsa internacional.

El Tribunal de Lord Saville descarta, no obstant, que els trets fossin fruit d'un pla premeditat o d'una conspiració de l'Estat britànic. Els soldats, indiquen les conclusions, no haurien d'haver entrat mai a Bogside, el barri catòlic on erròniament es van pensar que estaven sent tirotejats per l'IRA. L'ordre va partir del coronel Derek Wilford. Els soldats van perdre el control després que un tinent disparés el seu fusell a l'aire com una advertència, que van confondre amb el foc dels republicans.

CICATRITZAR FERIDES / Les conseqüències d'aquella brutal repressió van ser enormes. «El que va passar en el Diumenge Sagnant va reforçar l'IRA, va incrementar el ressentiment i la hostilitat envers l'Exercito i va exacerbar la violència del conflicte en anys successius», afirma Lord Saville.

L'informe també estima que si bé cap de les víctimes anava armada, sí que ho estava «possiblement» l'actual viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, Martin McGuinness, llavors segon en el comandament de l'IRA a la ciutat, encara que no va utilitzar l'arma «ni va donar als soldats cap justificació perquè obrissin foc». L'informe critica que diversos militars mentissin intencionadament en les seves declaracions.

Congregades davant l'Ajuntament de Derry, on s'havia instal·lat una pantalla gegant, desenes de milers de persones van seguir en directe l'al·locució de Cameron entre aplaudiments. Els resultats de la investigació haurien d'ajudar a cicatritzar les ferides d'aquella tragèdia, però les conclusions deixen la porta oberta al processament dels soldats involucrats en els incidents. Els unionistes no veurien amb bons ulls aquesta possibilitat, que sí que recolza una minoria nacionalista.

FACTURA GROSSA / Entre els familiars de les víctimes hi ha divisió d'opinions. Alguns, com el germà de Michael Kelly, que tenia 17 anys quan va morir d'un tret a l'estómac, creuen que el culpable, identificat com el soldat F, hauria de ser processat.

Notícies relacionades

El drama que va impulsar l'IRA

Un somnífer prolongat

Però Tony Dotherty, exmilitant de l'IRA i fill d'una altra víctima del soldat F, opina que és el moment de donar per tancat l'assumpte. El seu pare, Patrick Dotherty, tenia 31 anys i sis fills quan va morir. «Abans volia venjar-me. Ara he canviat. No faré campanya perquè aquesta persona passi la resta de la seva vida a la presó». La decisió haurà d'adoptar-la la Fiscalia d'Irlanda del Nord.

La investigació del Diumenge Sagnant ha estat criticada per ser la més llarga i costosa en la història legal del Regne Unit. La factura de les indagacions, que han durat 12 anys, s'eleva a 230 milions d'euros. Quan, el 1998, el llavors primer ministre Tony Blair la va posar en marxa, esperava, no obstant, una resolució molt més ràpida. Advocats molt ben pagats s'han encarregat d'entrevistar més de 900 testimonis. Els seus testimonis, recopilats en 250 volums, ja formen part de la història d'Irlanda del Nord.