El drama que va impulsar l'IRA

La imatge del sacerdot Edward Daly esquivant les bales, amb un mocador blanc ple de sang a la mà, intentant evacuar un adolescent fatalment ferit, serà per sempre el símbol del Bloody Sunday. Jack Duddy tenia 17 anys i va ser la primera víctima mortal aquell 30 de gener de 1972. En tot just 20 minuts, 14 persones van morir abatudes pels trets dels soldats britànics del Regiment de Paracaigudistes, i 13 més van resultar ferides.

La manifestació convocada al barri nacionalista de Bogside per l'Associació d'Irlanda del Nord pels Drets Civils va acabar sent una autèntica carnisseria. La marxa havia començat, no obstant, de manera ordenada i pacífica. Unes 10.000 persones es trobaven cap a les tres de la tarda a l'oest del riu Foyle amb la intenció de desfilar fins a les portes de l'Ajuntament. Era una protesta convocada contra la detenció sense judici, en vigor des de feia sis mesos, i contra una infinitat de discriminacions

–en el vot, en el repartiment de vivendes o en l'obtenció de llocs de treball–,

que convertien els catòlics en ciutadans de segona.

La desfilada va ser prohibida i 45 minuts després de començar els soldats van començar a respondre amb bales de goma i gasos lacrimògens al llançament de pedres d'alguns manifestants. Mitja hora més tard, el que xiulaven eren bales de veritat. Els paracaigudistes van començar a a disparar indiscriminadament contra la multitud desarmada.

«Recordo clarament un jove plegat sobre l'estómac, a poca distància d'on jo era. El seu va ser un crit de desesperació i incredulitat. Per un moment ens vam quedar paralitzats per la sorpresa», afirma Don Mullan, que tenia 15 anys quan va participar en el Bloody Sunday. Mullan va viure escenes de pànic, amb adults i nens terroritzats, intentant escapar-se cridant: «¡Ens estan disparant! ¡Estan intentant matar-nos!».

Encobriment

Notícies relacionades

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

L’oposició russa va alertar de la relació de Txepurnoi amb Putin

La tragèdia va commocionar els nacionalistes de tot Irlanda. El Govern de Dublín va cridar el seu ambaixador a Londres i l'ambaixada britànica a la capital irlandesa va ser incendiada. La investigació ordenada pel Govern de Sa Majestat va empitjorar més les coses al tractar d'encobrir el que realment havia passat. El breu informe, redactat en poques setmanes per lord Chief Widgery, va justificar l'actuació de l'Exèrcit i va culpar de la tragèdia els organitzadors de la marxa, acusant alguns dels morts i ferits de tenir bombes i armes de foc. Les víctimes es convertien així en terroristes.

Els successos van marcar l'inici de l'època més violenta de la lluita sectària a Irlanda del Nord, que causaria fins a 3.700 víctimes mortals. L'avui líder del Sinn Féin, Gerry Adams, ha reconegut que, després d'aquesta brutal repressió, «l'IRA es va inundar de diners, armes i voluntaris». El pare Daly, ara bisbe retirat, també ha revelat que «molts joves que vaig visitar a la presó anys més tard em van dir que no haurien col·laborat mai amb l'IRA si no hagués sigut pel Bloody Sunday».