El Govern de Bolívia pretén llançar un refresc propi, la Coca-Colla, per competir amb la marca dels EUA

Els membres d’un consell d’amautas, els savis aimares, van pujar dijous els 18 metres que condueixen al vèrtex de la piràmide Akapana. I allà, al complex arqueològic de Tiwanaku, igual que el gener del 2006, van encendre el foc sagrat i van iniciar el ritu de purificació d’Evo Morales. Els sacerdots el van vestir de vermell i li van col·locar a sobre el cap l’anticchukude quatre puntes que utilitzaven els jerarquestiwanakotas. Després li van transmetre«poders tel·lúrics»i«energia positiva»

per governar.

El president de Bolívia va iniciar el seu segon mandat amb precs a la mare terra i altres curiosos homenatges ancestrals. El mateix Govern que ha garantit a cada nen un got de llet diari ara pensa, a més, elaborar juntament amb capitals privats, una beguda«energètica» que remeti al passat mil·lenari. Vol que competeixi amb la multinacional que promet «destapar la felicitat»en la publicitat. Es

dirà Coca-Colla.

Reivindicar la coca

D’aquesta manera, es pretén reivindicar l’ús industrial de la fulla sagrada i l’origencocalerdel president. Amb el nom de«Colla» s’al·ludeix al llinatge del mateix Morales, en la seva qualitat de descendent dels aimares que, fora de les institucions, el tornaran a ungir com a guia suprem. L’analogia amb l’ubic refresc no només serà fonètica, sinó també visual: el color del nou nèctar es veurà ben negre, i l’etiqueta de l’ampolla

serà vermella.

No dejemos que el fuego se apage / estar contigo es lo que me hace más feliz. Aquesta cançó no la canten els savisamauta. Coca-Cola Bolívia l’acaba de llançar a la xarxa com a part d’un concurs en el qual es convoca els consumidors a formar la gran banda musical del país. Però el text es podria llegir com una crida als bolivians a mantenir-se fidels a la marca nord-americana que, als inicis, incloïa la fulla de coca entre els ingredients de la seva fórmula secreta. Morales creu que, tot i els desmentiments, la segueix utilitzant, i aquesta és una altra de les raons que justificarien la necessitat d’una «Cola»que sigui, al mateix temps, «Colla».

«La Coca-Cola ens va robar el nom de la nostra fulla de coca, i a més ha acaparat el comerç de tot el món. És oportú que els verdaders propietaris d’aquest recurs natural ens beneficiem industrialitzant la nostra fulla»,va afirmar el secretari executiu de la federació de productors de coca i senador pel Moviment al Socialisme (MAS), Julio Salazar.

El nom del beuratge nacional i popular el van proposar els productors de coca del Chapare, la regiócochabambinaon Morales es va iniciar com a dirigent sindical. La idea va entusiasmar immediatament el MAS, el partit al poder.«Estem pensant com impulsar-la», va dir el viceministre de Desenvolupament Rural, Víctor

Hugo Vázquez.

Però entre els somnis de bombolles i la realitat hi ha un camí espinós que cal transitar. Perquè el projecte es posi en marxa primer és necessari modificar la legislació vigent, que no permet comerciar la fulla en el seu estat natural ni industrialitzar-la. Només se’n tolera l’ús tradicional: mastegar-la amb finalitats estimulants, terapèutiques i que permeten mitigar la set i la gana.

Límit legal del cultiu

La idea que les masses beguin un refresc amb reminiscències tel·lúriques està lligada, en rigor, a la intenció del Govern d’elevar almenys a 20.000 el límit d’hectàrees per al cultiu legal de coca. El límit actual és de 12.000 i va ser fixat als anys 70, quan al país hi havia cinc milions d’habitants, la meitat de la població actual. Aquestes 12.000 hectàrees es troben als Yungas, una regió del departament de La Paz. Però des de fa cinc anys, i en virtut d’una decisió del president Carlos Mesa, es va permetre que cada família del Chapare, al tròpic, tingués el seucato(parcel·la) de 40 hectàrees.«Ara es tracta de legalitzar aquests fets», va dir el viceministre de Desenvolupament Social, Felipe Cáceres, que és al seu torn dirigent sindicalcocaleroi responsable de la lluita contra

les drogues.

Notícies relacionades

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

Mor Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai i símbol de l’esquerra

Avançar en aquesta direcció suposa una altra mena de controvèrsies. El president dels EUA, Barack Obama, no ha canviat la mirada del seu antecessor, George Bush, i considera que Morales no fa prou per combatre el narcotràfic. I tot i que Bolívia assegura haver eradicat 20.000 hectàrees il·legals, va quedar al marge dels beneficis per a l’exportació que atorga Washington als països que considera compromesos amb el combat contra el flagel.«Un exclòs negre pot excloure un indi», es va queixar Morales. Abans de néixer, la Coca-Colla ja té imprès en el seu envàs imaginari la marca de la política. Portarà a la gola la batalla

simbòlica amb els EUA.