Joe Rospars: «La xarxa als EUA es mou per la reforma sanitària»

Ja no era un noi qualsevol. Amb 16 anys va entrar a la universitat i, amb pocs més, va ampliar estudis a Rotterdam i Praga, destinacions poc freqüents per als estudiants dels EUA. Joe Rospars (Long Island, 1981) es va embarcar en la campanya presidencial de Howard Dean, el 2004, i aquell any va fundar Blue State Digital. Des de la seva companyia projecta la importància de les noves tecnologies en la política. Desprèn la modèstia del que està per sobre de la mitjana.

–Amb 27 anys va ajudar Barack Obama a guanyar la presidència. ¿Què li queda per fer?

–Hi ha moltes coses a fer per ajudar la gent a expressar més la seva opinió en el procés polític. Política, sí, però també hi ha altres causes i moviments.

–Quan es va trobar amb Obama per primer cop, ¿va veure de seguida que era un producte fàcil de vendre?

–No és un producte. La idea que la gent volia un canvi, que el país volia un canvi, va ser el producte que la gent va comprar.

–Dos cervells privilegiats, junts.

–No. Van ser 13 milions de cervells junts, de seguidors, crec.

–Amb George Bush hauria sigut més difícil.

–Ho van fer el 2000 i el 2004. La qüestió ara és que nosaltres vam estar més organitzats.

–A part de la seva coneguda Blackberry, ¿Obama és un consumidor de noves tecnologies?

–D’internet. Xatejava amb la família i enviava e-mails en la campanya.

–¿En quin moment de la campanya vostè va pensar: això anirà bé?

–El primer dia. Quan vaig veure la web, ja hi havia milers de grups de voluntaris de suport les 24 hores del dia a tot el país.

–¿Esperava aquest èxit a la xarxa?

–No. Estava completament impressionat pel que passava.

–¿Què ha passat amb aquells 13 milions de persones que van ajudar?

–Estan ansiosos de tenir un paper en el procés de governar, en la presa de decisions i a assegurar-se que el Congrés compleix la seva agenda. S’organitzen per aconseguir-ho.

–¿Quin és ara el debat a la xarxa?

–La reforma sanitària és el principal debat per esbrinar l’impacte que poden tenir, des de la xarxa, en la decisió que adopti el Congrés.

–¿Han ajudat en aquest tema?

–Hi ha hagut molts actes i s’han fet milers de trucades al Congrés. La gent truca fins i tot als seus veïns com a part del seu paper d’organitzar-se a internet i a la xarxa.

–No hi ha Ministeri de Noves Tecnologies. ¿Malament?

–Per primer cop hi ha un lloc de noves tecnologies al Govern i un equip de nous mitjans a la Casa Blanca.

–¿Washington força Obama a tornar a les polítiques tradicionals?

–No. Segueix la mateixa política que en la campanya. Manté a tothom implicat en els seus objectius.

–¿I la manera de fer-ho?

–La manera de fer-ho és lenta i dura. Obama només és una persona que està al Govern, necessita el Congrés i els mitjans. I té un gran equip al costat que el vol ajudar.

–Durant la campanya es van destacar tres claus: transparència, autenticitat i participació. ¿Ja es veuen ara a l’Administració?

–Sí. En com Obama condueix la seva política exterior, com aborda el debat de la reforma sanitària i els problemes econòmics. En cada cas és un procés sense precedents pel fet de la transparència en la presa de decisions. Hi ha autenticitat, es parla clarament a la gent sobre les polítiques i se li ofereix l’oportunitat de participar-hi.

–¿I la transparència com s’aconsegueix?

–En el tema econòmic, per exemple, pots buscar les dades a la web e-governement sobre els diners que hi ha, com es gasten i on van a parar. Això és completament nou. Ho ha fet aquest Govern.

–¿El mitjà és el missatge?

–En part. El missatge és transparència i participació. Però no és el substitutiu de les polítiques i de fets com portar la sanitat a tothom i millorar l’economia.

–La seva empresa deixa clar que només treballa per a progressistes. ¿Per què?

–És més divertit. Tenim opinions polítiques i valors. Guanyem menys diners, però la gent creu en el que està fent.

–Ara prepara les eleccions del novembre del 2010. ¿Què volen?

–Aconseguir més demòcrates elegits per assegurar-nos que el president té els vots necessaris per complir l’agenda promesa a tothom.

–¿Algun polític europeu ha requerit els seus serveis?

–No hem fet cap campanya electoral encara.

Notícies relacionades

Els EUA, oberts a una retallada fiscal de 4.000 milions

Husni Abdel Wahed: "Europa es vanta de defensar valors però no trenca el comerç amb Israel"

–¿Alguna idea perquè el meu diari vengui més exemplars?

–Encara no he vist la seva pàgina web.