Obama es mostra «consternat i indignat» per la repressió iraniana

Escrivia ahir el columnista de The Washington Post Richard Cohen que els «pecats» de la política exterior dels EUA cauen en dues categories: per acció (Vietnam, Iraq, Llatinoamèrica...) i per omissió (la revolta a Hongria el 1956, l’opressió als xiïtes a l’Iraq el 1991...). Davant la tessitura d’afrontar la primera crisi internacional del seu mandat, Barack Obama tracta de mantenir un punt mitjà amb els esdeveniments de l’Iran que no pequi ni d’una cosa ni de l’altra.

Per això, a la roda de premsa que va oferir ahir a la Casa Blanca Obama va usar les paraules més dures fins al moment –«EUA i la comunitat internacional estan consternats i indignats per les amenaces, les pallisses i els empresonaments»–, però va reiterar que els esdeveniments de Teheran «no estan relacionats amb els EUA ni amb Occident; es tracta del poble de l’Iran i del futur que només ells han d’escollir».

La intervenció d’Obama –planejada per explicar la seva posició sobre l’Iran en un moment en què està rebent moltes crítiques per la seva suposada passivitat i per prendre la iniciativa en debats interns com el de la reforma sanitària– va ser sobretot una oda als «valents» manifestants que protesten a l’Iran pel resultat de les eleccions presidencials. «Hem vist l’eterna dignitat de desenes de milers d’iranians manifestant-se en silenci. Hem vist gent de totes les edats arriscant-ho tot per insistir que els seus vots siguin comptats (...). Per sobre de tot, hem vist dones valentes aixecar-se davant la brutalitat i les amenaces i hem patit l’abrasadora imatge d’una dona morint dessagnada als carrers», va dir Obama. Per això, el president dels EUA va condemnar «amb fermesa» aquestes «accions injustes».

LA NETEDAT DE LES ELECCIONS / A partir d’aquí, Obama va reiterar que davant l’absència d’observadors internacionals la seva administració no pot pronunciar-se sobre la netedat o no de la victòria electoral de Mahmud Ahmadinejad, i va insistir que EUA «respecta la sobirania de l’Iran i no està interferint en els seus afers interns». Això sí, el president va afirmar que tant Washington com la comunitat internacional estan sent «testimonis» del que passa als carrers de Teheran, i va admetre tenir «significants dubtes» sobre el resultat electoral.

Obama es va mostrar dur al qualificar de «falses i absurdes» les acusacions que indiquen que EUA està instigant les manifestacions de l’oposició. «L’esgotada estratègia d’usar velles tensions per presentar altres països com a bocs expiatoris ja no funciona a l’Iran», va afirmar el president. Aquest és un dels motius de la cauta estratègia que ha portat a terme fins al moment la Casa Blanca: no donar cap excusa al règim perquè, usant el Gran Satan com a excusa, reprimeixi encara amb més duresa els opositors.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

A ulls de la Casa Blanca, el que està succeint a l’Iran és un desig del poble iranià d’agafar les regnes del seu destí, però encara «cal esperar per veure com es desenvoluparan els esdeveniments». Aquest és un altre dels motius de la cautela, ja que la revolta opositora a l’Iran arriba en un moment en què EUA, amb el canvi d’administració, s’havia embarcat en un procés d’acostament a Teheran amb tres grans temes sobre la taula: el programa nuclear i el paper del règim dels aiatol·làs a l’Iraq i l’Afganistan. Per això, per a desmai del Partit Republicà, Obama ha optat per un enfocament pragmàtic i ha declinat entrar com un elefant a la terrisseria iraniana apel·lant a qüestions de principis. Ahir va insistir que la millora de les relacions entre els dos països depèn de Teheran però va admetre que els senyals rebuts fins ara «no són encoratjadors».

ESTRATÈGIA / En l’enduriment que hi va haver ahir en algunes de les paraules d’Obama hi ha també tàctica política interna. Les crítiques republicanes però també dels mitjans a la seva estratègia de trobar un punt mitjà ja començaven a ser intenses. La seva intervenció tenia, doncs, l’objectiu d’explicar-se en públic i personalitzar el missatge d’una administració sense fissures de la qual no sorgeixen veus discordants (encara que crida molt l’atenció el silenci que ha mantingut fins ara la secretària d’Estat, Hillary Clinton). «Jo sóc el president», va respondre quan li van preguntar si les seves paraules eren una resposta a les crítiques, entre d’altres, de John McCain.