L'escriptor Jean-Moïse Braitberg vol que retirin el seu avi del Museu de l'Holocaust

Jean-Moïse Braitberg busca dos noms al mur de les víctimes del Memorial de l'Holocaust al barri jueu de París. Busca i busca fins que els troba. Els té al davant. René i David Malamed. Són dos germans, jueus francesos d'origen turc, assassinats a Auschwitz. Van intentar unir-se a les forces de la França lliure travessant la frontera espanyola, però van ser delatats, detinguts i enviats als camps d'extermini. René i David tenien un altre germà, André, a qui la mare de Braitberg va amagar i va salvar. Cada any, l'1 de gener, André, que viu a Bordeus, encara envia a la família de Braitberg un pastís de xocolata en agraïment. La dona que el va salvar no va voler rebre mai la medalla que concedeix Israel alsjustosque van ajudar els jueus perquè sempre va dir que ella només havia fet el que havia de fer.

Braitberg va escriure el 29 de gener passat aLe Mondeun article punyent en què demanava al president d'Israel, Shimon Peres, que retirés el nom del seu avi, Moshe Braitberg, i el d'altres membres de la seva família de Yad Vashem, el Museu de l'Holocaust de Jerusalem."El que ha passat a Gaza, i més generalment, el destí que ha tingut el poble àrab de Palestina des de fa 60 anys desqualifica als meus ulls Israel com a centre de la memòria del mal fet als jueus i a la humanitat sencera",escrivia.

L'article ha desencadenat enceses reaccions a internet, amb 4.000 referències i traduccions a diversos idiomes, i en alguna web jueva ha estat col.locat sota l'epígraf de Racisme/Antisemitisme. No obstant, Braitberg, de 58 anys, periodista i escriptor, sempre ha combatut l'antisemitisme, tant quan exercia de reporter (va cobrir a Israel la primera guerra del Golf per aLe Quotidien de Paris) com ara que escriu novel·les, llibres de gastronomia i guies de viatge.

Trenta víctimes a la família

"Jo no sóc jueu, sóc d'origen jueu. Vaig ser educat en la religió protestant, la de la meva mare, però he viscut en un ambient molt marcat per tot el que va passar a la guerra i pel genocidi",explica. De família jueva, el seu pare va néixer el 1915 a Polònia. Moshe, l'avi, molt religiós, parlava als seus vuit fills en jiddisch. Els anys 30, el pare de Jean-Moïse va abandonar Polònia per fugir d'un Govern antisemita que impedia als jueus l'accés a la universitat i es va instal·lar al sud de França. Quan Alemanya va envair Polònia, es va enrolar a la Legió Estrangera, que va abandonar amb la rendició de França. Encara que havia estudiat química i música (era violinista), va treballar com a agricultor a la Dordonya, va conèixer Denise Rolland, que era pianista, i van formar un matrimoni del qual va néixer Jean-Moïse.

La família del seu pare vivia a Piotrkow, la ciutat en què els nazis van formar el primer gueto. L'avi de Jean-Moïse va ser deportat i gasejat l'any 1942 a Treblinka. El mateix va passar amb diversos germans del seu avi i de la seva àvia."Entre 30 i 40 persones de la meva família, comptant-hi oncles i cosins, van morir a Auschwitz, Ravensbrück, Bergen-Belsen i altres camps d'extermini. Sempre es diu que a les famílies jueves no es parla de l'Holocaust. A la meva no ha sigut així. N'hem parlat cada dia. Una tia i la seva filla, que van sobreviure i viuen a París, encara porten tatuat al braç el número que tenien al camp",explica Braitberg. Tan sols cinc van sobreviure.

Ni Israel ni Hamàs

Malgrat aquesta tràgica història, Braitberg insisteix a dir que no opina com a jueu."Vaig fer l'article com un individu francès, com una persona que, a través de la seva història personal i la de la seva família, vol donar testimoni del rebuig de l'horror del racisme. No faig paral·lelismes entre el nazisme i Israel, no dic que els israelians siguin nazis. El que li van fer al meu avi va ser un crim contra la humanitat i jo parlo en nom de la humanitat perquè no vull que s'utilitzi com a pretext per a altres crims. És inacceptable que s'utilitzi l'Holocaust per justificar la colonització. Israel s'ha aprofitat del genocidi per demanar a Alemanya milers de milions de marcs que s'han fet servir, entre altres coses, per expulsar i matar palestins. És un horror".Però vol deixar clar que el mateix horror li produeix l'islamisme de Hamàs o de Hezbol.là.

Notícies relacionades

Un terratrèmol de magnitud 7,5 sacseja l’extrem austral de Xile

RSF alerta que la crisi econòmica dels mitjans n’amenaça la llibertat

Braitberg proposa una fórmula, encara que sap que és impossible complir-la."La millor manera de respectar l'Holocaust és no parlar-ne, oblidar-lo. Yad Vashem reviu la memòria de les víctimes, però també la dels botxins".

Les reaccions al seu article li recorden el que passa a Espanya amb l'obertura de fosses."Quan desenterres un mort, com jo he fet amb el meu avi, sempre hi ha una reacció de por perquè en totes les civilitzacions existeix la por als fantasmes. S'ha d'enterrar bé els morts perquè els vius visquin en pau".