Article de Luis Alejandre, General: 'El fracàs d'Annapolis'

Sí, fracàs d'Annapolis, de les dues cimeres de Camp David, de la Conferència de Madrid i d'un llarg etcètera de conferències. Recordem allò que es va firmar a la base naval nord-americana el mes de novembre del 2007, fa una mica més d'un any, davant delegacions de 44 països, 16 d'aquests àrabs: "Tenim la ferma voluntat de posar fi al bany de sang i als patiments patits durant dècades i obrir una nova era de pau, basada en la llibertat, la seguretat, la justícia, la dignitat, el respecte i el mutu reconeixement".

¿On han anat a parar aquestes paraules? ¿Qui s'entesta a trencar aquesta pau?

Recordem que ja va ser assassinatAnuar al-Sadat,el president egipci que va firmar ambJimmy CarteriMenahem Beginels primers acords de Camp David, pels quals Israel va tornar la península del Sinaí, conquistada a la guerra dels sis dies, a canvi del reconeixement egipci de l'Estat d'Israel.

Com va ser assassinatYitzhak Rabindesprés de firmar ambIàssir Arafatels acords Oslo II, que permetien ampliar el règim d'autonomia palestina a Cisjordània i celebrar eleccions lliures.

I ara: ¿quin país està disposat i en condicions per situar una força d'interposició als límits de Gaza, a l'estil del que es va fer amb l'ampliació de la Finul a la frontera amb el Líban?

Molts interrogants estan en l'aire malgrat que l'opinió publica ha estat perfectament informada per un ampli desplegament de corresponsals i enviats especials. Per descomptat, falten objectivitats. Per descomptat, hi ha postures dirigides a la galeria. Per descomptat, tendim a estar més a prop del més feble.

Eltempselegit per Israel per a la contraofensiva va ser l'adequat per a la seva estratègia de supervivència: la seva aviació va bombardejar nuclis de la policia i les milícies, quan el món estava atent a la celebració de les festes de cap d'any. Després, va continuar l'ofensiva per terra, comptant amb la lentitud del Consell de Seguretat, amb el final de la presidència europea deNicolas Sarkozyi, sobretot, amb el parèntesi del relleu a la Casa Blanca.

Bush,igual que va fer amb Rússia en la invasió de Geòrgia, aparenta estar més pendent del beisbol que dels esdeveniments del Pròxim Orient. ¡Ja esva cremara Annapolis! L'Administració entrant es manté expectant, almenys en aparença. Però, a la pràctica, les aparences enganyen. Per descomptat, el preocupa la crisi. La gira del seu vicepresident electe n'és un clar indici.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

Tot girarà al voltant del 20 d'aquest mes. O bé Israel suspendrà la invasió o béObamaaconseguirà el seu primer èxit internacional, el seu nou estil de fer imperi, provocant un alto el foc previ a la convocatòria d'una conferència de pau.

Tots desitgem que s'obri a partir del 20 un nou període d'esperança. Tots desitgem que no es repeteixi el fracàs d'Annapolis.