'Dioses', el film més vist al Perú, dissecciona la seva classe acabalada

Lima té la seva pròpia fira de les vanitats. Un empresari i la cap de reserves d'un hotel es van conèixer xatejant. Després de quatre anys de festeig es van casar a la capella del Col.legi Sagrat Cor Sophianum. Puerto del Callao: una senyora de l'alta societat organitza un còctel per a un grup d'amics en un creuer de luxe."La vida al mar és més agradable",argumenta la revistaCosas."Crec que vaig sentir vergonya. Les meves cremes no han sigut mai tan fines com les d'ell",lamenta una noia al seu bloc. L'univers dels rics és petit i aliè. El director Josué Méndez va decidir seguir-lo amb el seu ull. El resultat ésDioses, el film més vist i discutit del Perú aquests dies.

Al cine del centre comercial Arcomar, a Miraflores, als barris populars, tothom volmirarles escenes de fantasia realitzades per a pocs.Diosesnarra la història de Diego (Sergio Gjurinovic), un adolescent enamorat de la seva germana, Andrea, i que enfronta la culpa i els plaers que això li provoca. Andrea (Anahí de Cárdenas), no obstant, ocupa el temps en altres coses: ella té els seus propis secrets per amagar.

Agustín, el pare de tots dos, acaba de portar a casa Elisa (Maricielo Effio), la seva nova nòvia, vint anys més jove. És bella, però els seus trets la delaten: prové d'un estrat social més baix. Elisa haurà de completar amb èxit el seu ritual d'iniciació si es vol convertir en dama de societat.

En una conversa telefònica amb EL PERIÓDICO, Méndez va definir la seva pel.lícula com"una crònica sobre la decadència, la hipocresia i el conformisme en un medi frívol i hermètic, on els personatges actuen com si fossin déus, més enllà de les regles, més enllà de la moral, i més enllà del que és creïble".Per la revistaCaretases tracta de l'"intent de crítica cinematogràfica més frontal a la classe alta peruana"des de fa molt de temps.

Josué Méndez va néixer a Lima el 1976 i va conèixer de prop els seus personatges: abans d'anar a la Universitat de Yale, va estudiar al Mark- ham, un col.legi britànic de matriu aristocràtica. A les seves aules es barrejaven cognoms de llinatge i blasons de cartró, la nova estirp de l'economia mundial i l'ascendència en franc descens.

Despreocupats

Alguna cosa els uneix a tots:"És un grup social que ha decidit aïllar-se geogràficament i intel.lectualment dels profunds problemes socials que afecten el país. Han creat el seu propi país dins del real. Un lloc on senten que els seus fills poden créixer sense perills i perpetuar l'estructura que sosté l'ordre de tot",explica Méndez. Elsdéustenen el seu propi olimp a San Isidro, La Molina, La Planicie, barris oberts i tancats on la realitat només entra per la casella de vigilància. Però hi ha un moment en què l'espectacle de la seva despreocupació es desplega a la vista de tots els que no participen de la festa.

"Qualsevol futbolista europeu té més diners que ells. Els rics peruans no ho són, i a l'exagerar la seva importància es tornen patètics. S'esforcen per demostrar la seva superioritat en àmbits domèstics",afegeix Méndez.

Accent impostat

La seva pel.lícula es desenvolupa a Asia, el balneari al costat de la ruta Panamericana, que condueix al sud. Allà hi ha una filera de cases de platja fetes per oblidar-se del present. Els joves pronuncien "eisha", amb una fonètica benbritish. A l'altre costat de la carretera, hi ha elpoble jove(barri humil) anomenat també Asia. Però allà la gent s'absté dels accents impostats. En aquestes barraques hi viuen els que atenen les famílies de forçada prosàpia.

Notícies relacionades

Els Reis homenatgen a Mauthausen els republicans morts

Israel vol militaritzar el repartiment de l’ajuda a Gaza després d’imposar la fam

Per escriure el guió, Méndez va llegir laTeoría de la clase ociosa, del sociòleg nord-americà Thorstein Veblen. Va llegir a mésUn mundo para Julius, d'Alfredo Bryce, iLa tía Julia y el escribidor, de Mario Vargas Llosa, novel.les plenes d'ironies socials. Però aquests llibres ja no informen d'alguns hàbits culturals."Avui, molta d'aquesta gent està travessada per una religiositat sincrètica: barregen el xamanisme peruà amb els cercles d'energia i la Bíblia, aprenen sobre el misteri de les plantes i les pedres",diu el director.

Diosesés un mirall i no sempre agrada el que reflecteix:"Hi ha hagut persones que s'han sentit tocades per la crítica però se n'han rigut, i algunes senyores ridícules que s'han molestat. Però també hi ha els que no s'han adonat que s'està parlant d'ells".