Ramadà a la Turquia berlinesa

Els dimarts i els divendres al Maybachufer tenen personalitat pròpia. A la vora del canal on es troben els barris de Neukölln i Kreuzberg s'estén el que és conegut com a mercat turc, ple de veus, colors i olors molt diferents dels que ressonen a la resta de cantonades de la ciutat. En aquesta capital, plena de supermercats de menjar envasat i on el comerç minorista familiar sembla reservat a la immigració, les parades ambulants de verdures, carns, peixos, espècies i altres conformen un univers paral.lel, i al visitant li fa la impressió d'haver viatjat en el temps i en l'espai amb l'única ajuda del suburbà berlinès.

"¡Tres síndries per un euro!", "¡El quilo de tomàquets a 60 cèntims!"... Els crits dels venedors es barregen els uns amb els altres i el preu va baixant a mesura que puja el to de veu de la competència. És tradició anar millorant l'oferta segons avança el dia. Però avui, en ple Ramadà, els preus estan per terra des d'abans del migdia. "No hi ha ni la meitat de gent. Molts no vénen al mercat per no acostar-se a la temptació, d'altres no tenen forces... i els que vénen compren com més de pressa millor per anar corrent cap a casa i preparar el menjar per tenir-lo a punt quan caigui el sol", comenta avorrit un venedor turc de mitjana edat que fa més d'una hora que no té clients.

Kreuzberg i Neukölln són, juntament amb Wedding, els barris amb més població turca i procedent d'altres països musulmans. Aquí el Ramadà està present a tot arreu. Els comerços anuncien amb grans cartells les seves ofertes especials i fins i tot els locutoris telefònics ofereixen tarifes extraordinàries per trucar a casa en aquestes dates.

Es diu que Berlín és la tercera ciutat més gran de Turquia, després d'Istanbul i d'Ankara. A la capital alemanya hi viuen més de 150.000 turcs, sense comptar els turcoalemanys (els nacionalitzats o nascuts a Alemanya de famílies turques). Malgrat que molta d'aquesta població s'ha occidentalitzat i per a les famílies cada vegada és més difícil transmetre la tradició als seus fills adolescents, nascuts en un Berlín laic, el Ramadà es deixa veure a la capital, i fins i tot es podria dir que ha desenvolupat certes particularitats que gairebé permeten parlar d'un Ramadà berlinès.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

Una de les novetats amb bona acceptació és la fira del Ramadà instal.lada aquest any per diverses comunitats a la vora del riu Spree, també al costat de la frontera de Kreuzberg. De dia és un poble fantasma, però quan cau la nit i finalment poden trencar el dejuni, s'hi comencen a reunir els grups de musulmans de diferents procedències per cantar, menjar, beure i fumar en comunitat. Alguns reunits en casetes familiars que recorden una fira andalusa, i d'altres junts --però no barrejats-- a la gran carpa central, on el te i les pipes d'aigua corren més que el fino a Sevilla.

A la sortida del recinte apareixen dibuixades la bandera turca i l'alemanya, que deixen clar que un abandona un espai únic al món, el Berlín turc, o la Turquia berlinesa, depèn de com es miri. La seu, en definitiva, on es viu l'exaltació del genuí Ramadà berlinès.