Regueres de brossa sota el Vesuvi

Vistes des de les altures del Vesuvi, les faldes muntanyoses que baixen fins a Nàpols i la costa apareixen tacades per regueres d'una lava diferent de la que va sepultar Pompeia l'any 79 després de Crist. Són muntanyes d'escombraries de tots els colors, apilades als revolts, a la sortida dels pobles, a l'interior de carrers o abandonades en encreuaments de carreteres. Hi ha llocs en què fa anys que estan amuntegades, i han provocat emergències periòdiques a la regió, l'última l'hivern passat.

Ahir, centenars de persones van protagonitzar enfrontaments amb la policia --amb nou persones ferides-- per la possibilitat que en un dels seus barris s'hi ubiqui un abocador. La setmana passada, els napolitans, exasperats, van buidar contenidors i van escampar escombraries a les calçades dels carrers. Va ser just els dies anteriors a la celebració del primer Consell de Ministres de la majoria conservadora que va guanyar les eleccions. A més a més de les escombraries recents, s'hi acumulen des de fa anys els sacs d'escombraries compactades, que esperen una planta d'incineració. A la Campània, la regió de Nàpols, no n'hi ha cap.

Les felicitacions

Aquesta regió és ara un gegantí i incomprensible abocador a l'aire lliure, en què, segons expliquen alguns intel.lectuals napolitans, s'està enfonsant una classe política sencera, la de l'esquerra italiana, que en 15 anys no ha sabut resoldre aquest problema. Ara ho està intentant Silvio Berlusconi, amb mètodes discutits tant pels militars (hauran de vigilar els futurs abocadors, que han estat declarats com a àrees estratègiques nacionals, com si es tractés de bases de míssils) com pels magistrats (la competència sobre les escombraries anirà a càrrec d'un equip judicial que s'assembla molt als tribunals especials de les dictadures)."Com a mínim es tracta d'un primer pas",ha comentat Giorgio Napolitano, president de la República, fill de Nàpols i excomunista, davant de les critiques de la UE, que esperava una solució a llarg termini.

També Antonio Bassolino, president progressista de la Campània, ha felicitat el primer ministre conservador. "Chapeau a Berlusconi",ha dit, com si ell no hagués ocupat durant els últims 15 anys importants càrrecs locals. Els Verds, aliats de la majoria progressista els dos anys de Govern de Romano Prodi, es van oposar a la construcció de tota mena d'incineradores, mentre que aquesta setmana el Govern de Berlusconi va aprovar que se'n construeixin cinc, repartides a les cinc províncies. Ningú se sorprèn a Nàpols que els progressistes hagin començat a perdre una darrere l'altra les últimes eleccions.

Notícies relacionades

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

L’oposició russa va alertar de la relació de Txepurnoi amb Putin

Torres de marfil i engrunes

La burgesia i els intel.lectuals de la ciutat"viuen tancats en torres de marfil i d'esquena a les classes plebees, que quan aixequen el cap poden ser temibles".Ho explica Ciro, un cambrer que més aviat sembla un filòsof i que serveix cafès a prop del Palau Reial dels Borbons. Raona que la Democràcia Cristiana, que va governar a la ciutat fins als anys 90, només distribuïa engrunes a les classes baixes,"però tenien un gust exquisit". "Aquests d'ara els progressistesno donen res",afirmen alguns clients que, al sentir la conversa, han girat les seves cadires amb el desig de participar-hi, de dir el que pensen, que algú els escolti d'una vegada, encara que sigui tan sols un cronista de províncies. Tots diuen que el mes d'abril passat van votar pel partit comunista (aquest és un barri roig), però, sigui o no exacte, treuen enfora un ventre napolità que bull de crispació i descontentament."¿Per què hem de passar d'una emergència a una altra, sempre totals i dramàtiques, sempre permanents? --pregunten--.N'estem cansats".