Els sòrabs demanen auxili

Kajetan Dyrlich té 25 anys i estudia a Magúncia, però no li importa deixar-ho tot de banda per viatjar a mitja setmana a Berlín a recolzar la causa de la seva gent, els sòrabs alemanys. La comunitat sòrab ha acudit aquests dies a la capital alemanya per publicar un memoràndum en què demanen l'atenció de l'opinió pública nacional i internacional davant del perill d'extinció de la seva cultura.

Aquest poble eslau, ubicat entre els estats de Brandenburg i Saxònia --a la zona coneguda com a Lusàcia-- ha sobreviscut durant segles amb penes i treballs i se sent ara amenaçat. El descens dels finançaments estatals dificulta la difusió de la seva cultura i, sobretot, el manteniment de la seva llengua."Jo tinc la sort que els meus pares parlen sòrab i me'l van ensenyar de petit a la vegada que l'alemany, així que sóc bilingüe, però conec molta gent que hi va néixer i amb prou feines el parla",assegura Kajetan.

No és casualitat que ell domini el sòrab. El seu pare és un dels referents culturals de la seva gent. Redactor en cap del diari vespertíSerbske Nowiny, Benedikt Dyrlich se sent orgullós de la seva feina i de tirar endavant cada dia uns 1.500 exemplars del seu diari,"encara que a vegades hàgim de treure'l amb sis pàgines",diu. Assegura que té un equip jove, feliç de treballar en un projecte que ofereix un futur a la seva cultura i capaç de passar dies sencers sense dir ni una sola paraula en alemany. Ell sap que una de les claus del futur és mantenir els joves a Lusàcia."Però és molt difícil",diu el seu fill Kajetan.

Alta i Baixa Lusàcia

"Si vols dur a terme estudis superiors has de sortir de Lusàcia i encara que vagis a les universitats més pròximes, a Leipzig o Dresden, és difícil tornar", reflexiona el noi, que afegeix:"A més a penes hi ha feina, així que la majoria dels joves acaben vivint lluny de Lusàcia".Avui queden a Alemanya uns 60.000 sòrabs, dividits entre l'Alta i la Baixa Lusàcia. Només des de la dècada dels 30, per culpa sobretot del nazisme, la població s'ha reduït a la meitat.

Per això, la nova estratègia és integrar els alemanys no sòrabs que viuen a la zona en aquesta cultura. Fa cinc anys es va començar un projecte d'educació integral sòrab, amb llibres de text exclusivament en el seu idioma i amb l'alemany com a segona llengua. Un projecte que també es podria quedar a mitges si s'anul.len els finançaments."Costa molts diners traduir llibres al sòrab, obrir noves escoles, trobar els mestres... i el Govern d'Alemanya o dels estats a què pertanyem es van comprometre a defensar la nostra cultura",afirma Jan Nuck, president de la Domowina, l'associació cultural que defensa la cultura sòrab.

Laberint competencial

Però les promeses de finançament s'han vist embolicades en un problema de competències. El Govern central ha deixat l'assumpte en mans dels governs regionals de Brandenburg i Saxònia, que a la vegada se'n desentenen i tornen la pilota a Berlín.

Els dos estats entre els quals s'ubica Lusàcia tenen suficients problemes, amb un atur conjuntural i el seu propi èxode de joves, per preocupar-se per la comunitat sòrab. Les institucions sòrabs es veuen amenaçades i, per molt que els costi acceptar-ho, els sòrabs semblen destinats a convertir-se en una comunitat convertida en curiositat per la seva vestimenta i les seves tradicions.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

"Potser la clau és construir noves xarxes per mantenir la cultura; treure-la fora de Lusàcia",diu Kajetan. La batalla per recuperar el reconeixement acaba de començar. Els sòrabs consten com a zona d'autonomia cultural i com a minoria protegida. Des del final de la segona guerra mundial, quan van quedar a la zona de la RDA, no han tingut grans problemes. Potser per això, malgrat voler diferenciar- se culturalment, no els passa pel cap separar-se d'Alemanya.

Només durant un breu període de temps entre les dues grans guerres mundials, els sòrabs van arribar a proclamar la República de Soràbia-Lusàcia, però ara afirmen rotundament que no volen la independència. Ells volen seguir sent part d'Alemanya encara que no sempre estiguin d'acord amb les decisions que pren el seu país, com el suport a la independència de Kosovo, sense anar més lluny. Encara s'ha de veure si Alemanya els torna l'amor en forma de finançament cultural.