Diversos morts i ferits durant les protestes a Lhasa contra l'ocupació del Tibet

La capital tibetana, Lhasa, viu avui els pitjors disturbis de les dues últimes dècades, després d'uns quants dies de protestes dels monjos budistes que han deixat fins al moment diversos morts i una dotzena de ferits, segons els serveis mèdics d'urgències. Així mateix, diversos monjos es troben en estat crític després d'autoinflingir-se ferides per demostrar la seva "desesperació" i nombrosos religiosos estan en vaga de fam als seus monestirs, que han estat envoltats per les forces de seguretat xineses.

La violència que ha esclatat avui és la culminació de les protestes portades a terme per centenars de monjos budistes, que van començar el 10 de març passat per recordar l'aniversari de la rebel·lió tibetana contra Pequín el 1959, que va ser aixafada per l'Exèrcit xinès i va acabar amb la fugida a l'exili del dalai-lama. Els enfrontaments entre les tropes xineses i els manifestants (monjos i civils) s'han reproduït al llarg del dia mentre els residents de Lhasa estan preparant noves protestes, segons l'organització Campanya Internacional pel Tibet.

El dalai-lama s'ha mostrat "profundament preocupat" per la situació i ha demanat a la Xina que renunciï a l'ús de la força". La Casa Blanca, per la seva banda, ha lamentat la violència i ha reclamat a la Xina respecte "a la cultura tibetana i al caràcter multiètnic de la seva societat", segons el portaveu Gordon Johndroe, que ha afirmat: "Lamentem les tensions entre els grups ètnics i Pequín", i ha recordat que Bush "sempre ha dit que Pequín ha de dialogar amb el dalai-lama".

Després de rebre informacions de tirotejos, l'Ambaixada dels EUA a Pequín ha instat els seus ciutadans a abandonar immediatament Lhasa, mentre que als residents a Pequín els ha dit que extremin les precaucions aquest cap de setmana.

Silenci del Govern xinès

Enmig del silenci del Govern xinès, l'agència Xinhua s'ha erigit en portaveu oficial del que passa a Lhasa, encara que les seves informacions no ofereixen detalls dels disturbis. Segons testimonis citats per Xinhua, diverses persones estan hospitalitzades després que diverses botigues i vehicles hagin estat incendiats al llarg dels dos carrers principals de la ciutat i al voltant del temple de Jokhang, el monestir de Ramogia i el mercat de Chomsikgang.

L'emissora nord-americana Radio Free Asia ha informat que dos monjos del monestir de Drepung, on van començar les protestes juntament amb el de Sera, es troben en estat crític després d'intentar tallar-se les venes, mentre que un centenar en el de Gande han iniciat una vaga de fam en protesta per la repressió xinesa. Un resident a Lhasa citat en un popular bloc xinès a internet ha explicat que els vehicles de la policia i els bombers s'han aplegat al temple de Jokhang, enmig del so dels tirotejos.

Ocupació el 1951

Les tropes de l'Exèrcit d'Alliberament Popular xinès van ocupar el Tibet el 1951 per acabar amb el sistema "feudal i esclavista" que, segons Pequín, imperava a la regió. L'última "insurrecció" al Tibet contra el Govern xinès va tenir lloc el 1989 i va començar també un 10 de març en honor de la fallida revolta del 1959, que va deixar més de 10.000 morts i va obligar a emigrar uns 100.000 tibetans, juntament amb el dalai-lama. La rebel·lió del 1989, que va deixar unes quantes desenes de morts, va portar el Govern xinès a declarar la llei marcial durant 13 mesos.

En aquella època, l'actual president del país, Hu Jintao, era secretari general del Partit Comunista de la Xina (PCX) al Tibet, la màxima autoritat a la regió. Encara no es coneix una reacció oficial del Govern xinès, immers en els preparatius dels Jocs Olímpics a Pequín, que tindran lloc el mes d'agost vinent. No obstant, el Ministeri d'Afers Estrangers ha dit avui a Efe que no disposen de més informació que l'oferta ahir per un dels seus portaveus, que va assegurar que la situació estava controlada i que les protestes eren una "argúcia estúpida" del dalai-lama.

Petició d'ajuda internacional

Per la seva part, la policia de Lhasa ha afirmat que no tenen dades sobre el que ha passat, igual que l'ajuntament i el Ministeri de Seguretat Pública. L'habitual censura del Govern xinès sobre els mitjans de comunicació estrangers s'ha reforçat i afecta especialment cadenes de televisió com la CNN, la BBC o TV-5, que no poden oferir imatges.

Notícies relacionades

Evitar l’abús i la violència contra noies

Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»

Mentrestant, el Govern tibetà a l'exili a l'Índia ha reclamat la mediació de la "comunitat internacional" després dels disturbis, i ha instat les autoritats xineses a prendre una postura "moderada", després del llançament de gasos lacrimògens per part de la policia xinesa. Les protestes de Lhasa no són les úniques, i al nord de l'Índia més de 100 tibetans van ser detinguts ahir quan participaven en una marxa.

El dalai-lama s'ha mostrat avui "profundament preocupat" per la situació i ha demanat a la Xina que renunciï a l'ús de la força". Dilluns passat, dia 10, va denunciar que "la llengua, els costums i les tradicions del Tibet estan desapareixent gradualment", i va afirmar que els tibetans "han hagut de viure en estat de constant por, intimidació i sospita sota la repressió xinesa". "La repressió continua augmentant amb múltiples, inimaginables i grolleres violacions dels drets humans, la negació de la llibertat religiosa i la politització dels afers religiosos", va dir el líder espiritual en ocasió de l'assenyalada data.