La immensa bugaderia a l'aire lliure de Bombai, que volen tancar, dóna feina a 10.000 persones

Al centre de la ciutat de Bombai, molt a prop de l'estació de tren de Mahalaxmi, hi ha la bugaderia a l'aire lliure més gran de tot l'Àsia. Es tracta d'un terreny d'unes 160 hectàrees de superfície on milers de persones renten a mà muntanyes de roba bruta que arriben d'hotels, hospitals i empreses públiques i privades. Els bugaders pertanyen a la casta delsdhobi, que formen un dels estrats més baixos en la jerarquia hindú, i treballen de sol a sol fent l'enorme bugada per entre 130 i 150 rupies diàries (entre 2,1 i 2,4 euros).

Construït pels britànics a finals del segle XIX, el futur d'aquest safareig gegant és del tot incert, ja que les autoritats de Bombai tenen pensat edificar a la zona."Fa sis mesos van arribar els representants municipals per informar-nos que volen tancar el lloc",explica Samir Malim, que és un dels delegats del sindicat de bugaders. La notícia va ser rebuda amb preocupació pels treballadors,"prop de 10.000",segons Malim, que viuen en barraques que han aixecat a la mateixa bugaderia, només a uns quants metres dels tolls d'aigua. Quan van saber les intencions del municipi, elsdhobivan fer una vaga de dos dies i després van decidir portar el cas als tribunals, al.legant que la demolició del lloc suposaria, si es portava a terme,"el final del pa per a moltes famílies".

La bugaderia funciona a plena marxa, però les autoritats de Bombai addueixen que s'aixeca sobre sòl públic i esgrimeixen l'argument de l'asfixiant necessitat d'espai immobiliari a la superpoblada urbs, la segona ciutat més cara del món de lloguer d'oficines només al darrere de Londres, segons s'assegura en un informe recent de la consultoria CBRE. El cas està en estudi, però els bugaders confien que la lentitud de la justícia índia jugui aquesta vegada a favor seu, almenys per ajornar el moment fatídic"dos o tres anys",assenyala Samir.

1.026 tolls

A la bugaderia de Mahalaxmi"hi ha un total de 1.026 tolls d'aigua, i en cada un hi treballen deu persones. Els uns separen la roba, els altres la renten, els altres l'escorren i l'estenen; després es recull i es planxa. Els treballadors fan jornades de tretze hores per 130 rupies al dia",recita de memòria el representant del sindicat, que sembla que està molt acostumat a repetir sovint aquesta informació davant els visitants estrangers, cada vegada més nombrosos. Des de fa alguns anys eldhobi ghat(que en hindi significa el lloc dels bugaders) figura com a atracció en les guies dels viatgers que busquen la cara més exòtica de Bombai. I d'aquesta circumstància n'ha sabut treure partit l'organització dedhobis, que des de fa uns quants mesos cobra una entrada als turistes que volen explorar de prop els bulliciosos tolls, el verdader centre neuràlgic de l'enorme bugaderia.

En aquests tolls els homes, descalços i amb l'aigua per sobre dels turmells, ensabonen i freguen amb força tot tipus de peces, des de camises acabades de sortir dels tallers tèxtils i destinades a l'exportació, fins a llençols utilitzats a les lliteres dels trens indis. Per l'ús de cada un dels tolls, els bugaders han de pagar al municipi 300 rupies mensuals (uns 4 euros) a manera de lloguer. Samir també treballa rentant roba"quan s'ha de donar un cop de mà",però sobretot és"empresari":ha aconseguit els drets d'explotació d'un d'aquests cubicles i paga a deu homes perquè hi treballin, mentre ell cobra directament del client."Per una camisa cobrem 5 rupies(8 cèntims d'euro), per un llençol una mica més. És el que ens dóna avantatge sobre les bugaderies modernes amb rentadores i assecadores, que són més cares",apunta, mentre assenyala amb orgull el seu safareig, una pila de ciment que té a penes un metre quadrat.

Notícies relacionades

Els EUA augmenten el personal auxiliar d'avions de guerra a la base de Morón mentre s'agreuja la guerra Israel-Iran

Un míssil de l'Iran colpeja un dels principals hospitals d'Israel en un dels seus atacs més intensos

La productivitat d'aquest gran centre de rentat és aclaparadora: segons els seus responsables, cada dia es fa una bugada de prop d'un milió de peces. Aquest rendiment té un preu:"A la llarga, els productes químics que es fan servir per rentar provoquen malalties a la pell i a les vies respiratòries",afirma Samir.

La immensa majoria dels bugaders procedeixen de zones rurals i només tornen a casa dos mesos a l'any, en l'època del monsó, quan les pluges torrencials que castiguen Bombai fan gairebé impossible treballar al descobert."El salari és certament baix per a la ciutat, però els permet mantenir les seves famílies a pagès",afirma el delegat sindical, que assenyala que ell dóna unes quantes rupies de més cada dia als seus treballadors per a alguns"extres",en la majoria dels casos una ampolla d'alcohol"que els ajudarà a dormir".Una vida certament dura a la qual els bugaders, però, s'aferren per tirar endavant a la ciutat."Ens han parlat d'una indemnització a canvi d'anar-nos-en, però no l'acceptem. L'única cosa que volem--insisteix Samir--és que aquest lloc segueixi funcionant".