Amb el braç alçat

Poques coses alteren Predappio, al nord d'Itàlia. Ni tan sols el que concerneix l'adoració de Benito Mussolini, nascut i enterrat en aquesta localitat. Encara que per als seus 6.000 habitants sigui en ocasions un verdader maldecap. Durant tot l'any, arriba al poble un turisme molest que no s'emporta cap altre record del lloc que una fotografia al costat de la tomba o la casa de Mussolini i un souvenir d'una de les tres botigues d'articles per als nostàlgics.

Sis dècades després del final de la Segona Guerra Mundial, la crueltat del dictador feixista que va governar Itàlia del 1922 al 1943 sobreviu així. La llei italiana prohibeix la reproducció i comerç dels símbols feixistes, no obstant, aquest obstacle legal no ha impedit que alguns habitants de Predappio hagin decidit confiar les seves economies domèstiques a la venda de records del Duce.

"Ens truquen des de tot el món, dels Estats Units, de l'Amèrica Llatina, i fins i tot des d'Austràlia. ¿I d'Alemanya? ¡Moltíssim! Però ells han de tenir molt de compte perquè al seu país les regles són més rígides", diu somrient Luigi Pomignoli, que va obrir fa 18 anys Predappio Tricolor, un petit basar en què s'aglutinen tota mena d'objectes feixistes i nazis.

Perfum i mitjons

Un embafador perfum anomenat Nostalgia, mitjons amb les siluetes de Mussolini i Hitler, clauers amb esvàstiques, CD-Rom d'himnes feixistes i nazis, postals, bustos en fusta i marbre, però també armes com porres i punys amb acers i gravats xenòfobs són alguns dels articles que es venen per unitat o en paquet al preu de 5, 10, 20 o 50 euros. "Vaig obrir aquest lloc perquè gairebé 100.000 persones visiten el poble anualment. Aquest any vam acabar en pocs dies els calendaris del 2008", explica Pomignoli, de 60 anys.

Els llocs més visitats de Predappio són la tomba i la casa natal de Mussolini. Aquesta última, modesta, típicament rural i construïda en pedra, va obrir les portes al públic i alberga exposicions des de fa quatre anys. El dictador, ja al poder, va fer cridar arquitectes de gran prestigi com Florestano Di Fausto, Gustavo Glovannoni, Arnaldo Fuzzi, Cesare Bazzani i Cesare Valle. Així, a finals del 1937, el poble comptava amb tots els edificis necessaris per convertir-se en motiu de culte.

A l'artista Da Silva es deu un gran mosaic de la Madonna del Fascio amb rajoles provinents d'una fàbrica de ceràmica de Lisboa, que Mussolini va voler dedicar a la memòria de la seva mare, Rosa. Avui, en aquest enclavament es troba precisament el convent de Santa Rosa, un edifici custodiat per desenes de monges de l'orde de les ursulines; al seu costat hi ha les altres dues botigues de records.

Un dels propietaris, Benizzi Ferrini, rep els clients amb el braç dret alçat, a la tradicional manera feixista. "Vaig iniciar aquest negoci quan tenia sis anys. Venia clauers als pelegrins que anaven al cementiri. Quan arribava la policia, m'amagava darrere d'una tomba", relata.

Més de 60 anys després del final de la segona guerra mundial, Predappio és, no obstant, la prova palpable que Itàlia encara no ha après a conviure amb el seu passat feixista. El Govern d'esquerra local planeja convertir el poble en un santuari de la gastronomia local (fins i tot va realitzar una guia del lloc amb aquest propòsit), però les organitzacions feixistes demanen que es valoritzi el turisme nostàlgic i el seu potencial econòmic.

Una minoria

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

"Predappio no és tan sols la terra de Mussolini. Des que es va acabar la guerra, aquí hi governa el centreesquerra. Aquests comerciants són una minoria que perjudica considerablement la imatge d'aquest lloc", assegura l'assessor per a la Valorització del Territori, Giorgio Frassineti.

"A mi això em fa molta gràcia. El poble no suporta els turistes nostàlgics, però molts en viuen directament o indirectament", afirma Chiara, de 80 anys.