El Centre Simon Wiesenthal investiga una de les nazis més buscades, 'la diablessa de Majdanek'

Res fa pensar a l'observar el fràgil físic d'Erna Wallisch, de 85 anys, que hagi estat una de les guàrdies nazis més brutals en un camp de la mort i que la Fiscalia austríaca hagi obert una instrucció preliminar per això. El Centre Simon Wiesenthal de Jerusalem situa Wallisch com a setena en les seves prioritats en l'operació última oportunitat,una iniciativa llançada el 2002 per trobar i jutjar antics criminals de guerra nazis abans que morin.

Wallisch va estar destinada, amb 19 anys, al camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya), on hi va haver presoneres espanyoles republicanes, i al d'extermini de Majdanek (Polònia), on molts documents testifiquen que va actuar d'una forma especialment cruel amb la gent que forçava a entrar a les cambres de gas.

A mitjans dels anys 60 i principis dels 70 se la va investigar, però no es van trobar proves fermes per condemnar-la. "No podíem fer una altra cosa", consta en la seva última declaració davant de la Justícia el 1972. No va reconèixer mai haver format part de l'engranatge de l'Holocaust. La investigació va determinar que va tenir "un paper secundari" a Majdanek.

Després va desaparèixer, fins que el caçanazis Efraim Zuroff, promotor de l'operació última oportunitat,va rebre una carta anònima amb una adreça el 2004, que alertava que "la diablessa del camp de concentració" vivia a Viena. Zuroff va exigir a les autoritats que jutgessin Wallisch, sense èxit.

Diversos testimonis

Però l'aparició de nous testimonis a Polònia i el fet que un historiador britànic, Guy Walters, la trobés al treballar per al seu pròxim llibre,Hunting Devils,han canviat el panorama fins al punt que la Fiscalia va intervenir per valorar els testimonis. "Tot el que vaig fer va ser mirar a la guia telefònica a internet. Una setmana després vaig volar a Viena. Em temo que no va ser una gran feina detectivesca", segons ha explicat Walters.

Walters es va presentar a casa seva i li va dir que sabia qui era. Ella va admetre que era una guàrdia d'aquell camp, però "no va reconèixer que hagués matat ni apallissat, que hagués estat inhumana".

"No estic sorprès que visqui de forma tan oberta, perquè els austríacs no tenen voluntat per jutjar gent com ella. Viu sense por de ser castigada. Em sento commocionat i rabiós que visqui tranquil·lament", s'ha lamentat Walters. "El temps no és una excusa. Ella viu i les seves víctimes no", ha dit.

"Gent com Erna Wallisch no mereixen cap simpatia. El fet que no ha estat prèviament condemnada és una burla a la Justícia, que ara pot ser corregida", ha assegurat Zuroff en una carta recent a les autoritats austríaques en què torna a demanar un judici. Des que el seu cas va tornar als diaris, Wallisch no contesta a les trucades ni se l'ha vist pel barri de Kaisermühlen de Viena, on resideix.

L'Institut Polonès per a la Memòria Nacional (IPN) va facilitar el 2007 els testimonis de quatre supervivents: Danuta B., Ewa W., Janina W. i Jadwiga L., que asseguren que va ser còmplice necessària per matar milers de persones i es va comportar amb un sadisme atroç. "Escortar" els presoners no és més que un eufemisme per descriure els cops arbitraris amb fuets i pals, els insults, les puntades de peu amb botes amb punteres d'acer a dones, vells i nens terroritzats en el seu camí cap a les cambres on se'ls assassinava amb el gas letal Zyklon B.

Tanques electrificades

Els testimonis reunits per la investigadora Elissa Mailänder-Koslov sobre els guàrdies a Majdanek són esfereïdors: els SS atiaven els gossos contra la panxa de les embarassades, els nens abandonats fora de les cambres de gas eren tirats al crematori, es feia córrer els presoners contra tanques electrificades, se'ls matava amb barres d'acer davant de les seves famílies.

Majdanek, creat la tardor del 1941 per internar presoners de guerra, va ser una part essencial de l'Holocaust i es va transformar la tardor del 1942 en un camp d'extermini, just quan hi va arribar Wallisch. El fet que la majoria morís pels cops o a les cambres de gas dificulta trobar testimonis directes tants anys després.

Una supervivent del camp, Ewa K., citada per diaris austríacs, afirma que era la més sàdica i cruel, que la seva sola presència despertava murmuris de temor. "No tenia cap problema per pegar fins a deixar la gent estesa a terra" --ha dit-- "ella és i serà una criminal".

Notícies relacionades

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

L’oposició russa va alertar de la relació de Txepurnoi amb Putin

Una altra testimoni, Jadwiga L., va assegurar que era coneguda pels seus atacs de fúria, i que estant embarassada d'un SS del camp va pegar fins a la mort a un home amb un pal amb tanta fúria que el cap va quedar enmig d'un bassal de sang. En una altra ocasió, explica, va agafar un nen de pocs mesos que s'havia amagat i el va tirar contra el terra amb violència, "com si fos un tros de fusta".

Als afores de Majdanek hi va haver el 1943 una de les matances més greus de la segona guerra mundial. Al voltant de 42.000 persones, incloent-hi 18.000 presoners del camp, van ser afusellades en un sol dia per les SS, que van posar música clàssica a tot volum pels altaveus per atenuar el so dels crits.