El secret dels platerets turcs

¡Clon, clon, clon, clon! L'impacte dels martells sobre els discos de metall, que més tard seran afinats platerets de bateria, és ensordidor al taller d'Istanbul Agop, una de les empreses més prestigioses del sector a tot el món. La marca turca exporta els seus platerets a 42 països i a les bateries d'artistes com el grunge Matt Chamberlain (ex- Pearl Jam i col.laborador de Tori Amos), el funky Idris Muhammad i els rockers finlandesos de The Rasmus.

Però els propietaris d'Istanbul Agop, els germans Arman i Sarkis Tomurcuk, tenen ben poc a veure amb les idees que habitualment associem amb els grans noms de la música internacional. Són dos homenots de braços gruixuts, acostumats a bregar amb la feina dura i les altes temperatures del taller."Els nostres platerets són famosos perquè tot el procés d'elaboració és artesà i així s'aconsegueix més musicalitat",justifica Arman.

El procés comença de forma secreta, ja que només els dos germans coneixen la composició exacta de l'aliatge de coure, estany i altres metalls que, fos a altes temperatures, serveix de base a la manufactura dels platerets. Després de pastar el material en forma rodona, es cou i se sotmet a un procés químic per fer-lo mal.leable. Els obrers del taller corren d'un costat a l'altre amb aquestes immenses galetes roents subjectades amb unes estenalles:"¡Aquí va!",crida un."Deixeu passar",sol.licita l'altre enmig d'una confusió perfectament orquestrada.

Més de 2.500 cops

"Després arriba el martelleig dels platerets, que és el verdader art",explica Arman, mentre Sarkis corre suat amb una de les peces, ja que tots dos supervisen i participen directament en tot el procés de fabricació. Arman s'ajup davant de les petites cadires en què cinc martelladors piquen sense pietat els discos de metall amb un so que encara no s'assembla gens als harmònics de la bateria. Un plateret de 16 polzades rep almenys 2.500 cops de martell i passa d'un obrer a un altre perquè el resultat sigui més uniforme. Finalment, s'arrodoneix i es poleix per aconseguir l'acabat perfecte. ¡Txin, txin, txin!

La ciutat del Bòsfor posseeix una llarga tradició en la fabricació de platerets, ja que la forma d'aquests instruments tal com els coneixem va ser ideada pels otomans a l'engrandir la mida dels cròtals que utilitzaven els antics egipcis. Avui dia, Turquia és la seu de producció no només d'Istanbul Agop, sinó d'altres marques de platerets també conegudes pels bateristes de tot el globus, com Bosphorus, Istanbul Mehmet i Bizance-Meinl. Però la història va començar molt abans... El 1623, l'empresari armeni Avedis Zildjian va rebre l'autorització del sultà Murat IV per fabricar platerets destinats a la banda de música dels temibles geníssers de l'Exèrcit otomà. Al segle XIX, els seus successors van començar a comercialitzar-los per a usuaris particulars. Als anys 20, Zildjian va traslladar part de la seva producció als Estats Units, on, gràcies al sorgiment del jazz, es va convertir en l'empresa productora de platerets més gran del món fins al dia d'avui.

Agop Tomurcuk era amb prou feines un nen quan va començar a portar aigua als obrers de la fàbrica K Zildjian, situada al barri istambulí de Samatya (avui Koca Mustafa Pasa). Poc després entraria a treballar- hi com a operari, fins a arribar a ser el cap de producció."El meu pare era el millor fabricant de platerets del món",afirma Arman. Així que quan la fàbrica va tancar les seves portes, el 1977, Agop i el seu soci

Mehmet Tamdeger, un altre exobrer de l'empresa, van muntar el seu propi negoci. El 1996, Agop va morir i l'empresa es va dividir en dues: Istanbul Agop i Istanbul Mehmet."Però ens va deixar només a nosaltres el secret de la fórmula de la fabricació dels platerets",puntualitza Arman.

Artesania armènia

Notícies relacionades

Lleó XIV alerta d’una «tercera guerra mundial per parts» i demana un alto el foc «immediat» a Gaza i Ucraïna

La mà del papa Francesc

Els dos germans van ser alliçonats des que tenien 9 anys a la manufactura de platerets, i van passar per totes les etapes del procés abans d'arribar a convertir-se en els nous propietaris de l'empresa. Ells també són armenis, com el primer productor de platerets del món:"Els armenis sempre hem tingut fama com a artesans. Hi ha molts armenis en el negoci de la joieria, i en el passat eren els més apreciats fabricants de sabates, de miralls... Aquest talent ve de la tradició artesanal".

Però encara queda una qüestió: ¿Qui heretarà el preat secret de l'aliatge màgic quan els germans Tomurcuk es retirin?"Potser un dels nostres fills, o tots, voldran seguir amb la tradició i llavors els donarem la fórmula, però no els forçarem a fer la nostra feina, perquè si ho fan a disgust no tindran èxit. De totes maneres, encara som joves i ens queden anys per seguir fabricant platerets",diu Aram amb un ampli somriure que il.lumina el seu rostre vigorós. De bon artesà.