Terrats multiusos a la ciutat alternativa

Qualsevol persona que visiti Berlín durant uns dies o unes setmanes no trigarà gaire a formar-se la impressió que la capital alemanya és una ciutat que en realitat amaga moltes altres ciutats. Però més enllà de les diferències i contrastos entre unes zones i altres, la història que desborden els seus edificis, la seva vida cultural a peu de carrer o la moguda alternativa, existeix un altre món berlinès que sol quedar fora de l'abast dels visitants: els terrats.

Sobre les golfes, des d'on la Stasi (antiga policia política) vigilava els seus ciutadans, com el que es veu a la pel.lícula La vida dels altres, es troba un món de teulades planes i xemeneies des d'on tota la ciutat sembla una altra i l'únic que es manté és el domini fàl.lic de la soviètica

torre de la televisió. Gràcies a l'arquitectura predominant a la ciutat, en què els edificis solen estar constituïts per quatre blocs units al voltant d'un pati interior, pot donar-se la situació que un pugui recórrer tota una illa de cases des dels terrats passant per teulades d'esglésies i colant-se a les golfes de cada bloc per protegir-se del fred.

Un berlinès que s'enorgulleixi de ser-ho, abans de decidir-se a llogar una casa, pregunta sobre l'accés al terrat, que sovint està tancat per motius de seguretat. I és que, en molts casos, la vida en aquest món superior acaba sent gairebé tan important com la vida a sota. Especialment als antics barris de l'est, com Prenzlauer Berg o Friedrichshain, on gairebé cap de les golfes ha estat convertida en golfes habitables i una població molt jove explota la ciutat des de tots els angles possibles. Barbacoes estiuenques, festes i concerts improvisats, solàrium o lloc de relax. Els terrats són multiusos i els que disposen d'un saben explotar-lo.

Però el seu dia estrella és, sens dubte, el 31 de desembre. Entre el 31 a les onze de la nit i l'1 de gener a la matinada els blocs sencers es traslladen als seus terrats per llançar focs artificials. La germandat veïnal es deixa notar aquella nit i fins on arriba la vista es veuen terrats plens d'ombres i focs.

Notícies relacionades

Trump diu que a Musk “ha perdut el cap” i que no té intenció de parlar amb ell

El Marroc es reuneix per celebrar l'Eid amb l’absència del seu principal protagonista: el xai

Tot i que, més enllà dels seus usos, el que fa tan especial aquest curiós món és l'encant d'un temps passat que es manté. En una ciutat --més en uns barris que en altres-- en què moltes cases segueixen escalfant-se a l'hivern amb calefaccions de carbó, les xemeneies es converteixen en una cosa gairebé romàntica i l'olor repartida pels terrats estén una sensació de poble i passat. El visitant que té la sort de pujar a aquest altre món queda atrapat per un encant difícil de descriure. Potser és aquella sensació de convertir-se per un moment en un àngel d'El cielo sobre Berlín o en l'escura-xemeneies de Mary Poppins, o que vista des de dalt la ciutat transmet de cop tot el que amaga.

Els dies de neu, els terrats semblen mantes blanques que cobreixen la ciutat i a les nits reflecteixen les llums dels carrers i aporten un lleuger to rogenc a les matinades. Des de les altures, aquest món berlinès influeix en la ciutat que té als seus peus sense que la majoria de les persones que hi arriben puguin ni adonar-se'n.