Poli bo, poli dolent

Els polèmics germans Kaczynski s'han repartit no només els càrrecs executius més importants de Polònia, sinó també els papers, perquè un és el poli bo i l'altre el poli dolent. El paper de bondadós li ha tocat al president de la República, Lech, que és el que està casat i té una filla, dues nétes i un gos com el de Bush, mentre que el paper de maligne l'interpreta Jaroslaw, el cap del Govern solter, que té com a ésser més pròxim un gat que es diu Kot.

Aquest repartiment, del qual es fa ressò la premsa polonesa, demostra que la participació en la recent cimera de la UE a Brussel.les del president Lech va ser un gest de bona voluntat. "Si les coses es presenten bé hi anirà el meu germà, però si es posen lletges hi aniré jo", va anticipar Jaroslaw, donant a entendre que la presència de Lech seria un senyal de la bona disposició de Polònia, mentre que la seva equivaldria a una declaració de guerra.

Com és sabut, perquè es pogués concertar el compromís, es va haver de fer tractes no tant amb el bo sinó amb el dolent dels dos germans, i d'aquí ve que l'acord es conegui a Polònia com "el compromís telefònic".

Pols amb les infermeres

Ara bé, el que no se'ls pot retreure als bessons és que es comportin de manera diferent dins i fora del país, com ha confirmat el conflicte que enfronta a Polònia el poder i el personal de la sanitat. Després de l'esclat de la vaga dels metges, que ja dura vuit setmanes i que és seguida pel personal de més de 350 hospitals, Jaroslaw, el primer ministre, va mirar de dividir els treballadors de la sanitat negant-se a negociar amb els metges i invitant a parlar les infermeres. Jaroslaw es pensava que el personal d'infermeria, que ja havia rebut la promesa d'un fort augment dels salaris, es comportaria de manera amistosa amb el Govern i deixaria en mal lloc els metges.

Però les infermeres, en lloc de fer el que s'esperaven els germans Kaczynski, es van estimar més emprendre les seves pròpies protestes per obligar-los a complir les promeses, i aleshores van deixar d'interessar els governants. Indignades, quatre infermeres van decidir ocupar una de les oficines de la cancelleria del primer ministre i no sortir-ne mentre no comencessin les negociacions.

"L'ocupació d'un local públic és un delicte que hauríem de denunciar a la fiscalia i jo no em puc seure en una taula amb delinqüents", va respondre Jaroslaw. "¿Per què no pot ara si ho fa a totes les reunions del Consell de Ministres?", van preguntar molts mitjans en referència al vicepresident del Govern, Andrzej Lepper, condemnat amb sentències fermes per delictes comesos quan, com a líder pagès radical, protestava contra la política agrària.

Les infermeres, més indignades i molt ofeses, es van declarar en vaga de fam i Jaroslaw va tornar a tirar llenya al foc dient que "per a la salut és bo de vegades no sopar". El conflicte va arribar al seu apogeu quan 50 infermeres més van amenaçar de sumar-se a les seves companyes tancades, i llavors es va produir el miracle.

La marxa enrere

Notícies relacionades

Trump desplega la Guàrdia Nacional a Los Angeles

Tirotejat en un míting un precandidat a la presidència de Colòmbia

Es rumoreja a Varsòvia que va ser precisament el bondadós Lech, fins aquell moment al marge del conflicte, qui va suggerir a Jaroslaw que afluixés la corda si no volia enfonsar definitivament la seva imatge, i davant la sorpresa de 38 milions de polonesos, el poli dolent va cedir. Va convidar les infermeres a prendre una tassa de molt bon cafè, va deixar d'anomenar-les delinqüents, els va fer un petó a la mà al saludar-les i van començar les negociacions.

Molts observadors afirmen que la lliçó de la cimera de Brussel.les --en què Polònia, per la seva intransigència, va estar a punt de quedar totalment aïllada-- comença a donar els seus fruits i que el compromís ja no és percebut com una capitulació, sinó com una victòria moderada.