La France, ¡quina enveja!

He seguit atentament les eleccions franceses i, en la recta final de la campanya, he pogut comprovar en primera persona la percepció clara de la maquinària dels partits i el clima amb què la societat francesa avançava en el procés d'escollir el president de l'Estat com a líder de la nació.

Em sembla extremadament interessant que Catalunya segueixi amb atenció els comicis. El meu interès, però, també és subjectiu, perquè formo part d'aquelles persones que des de la infància, per esquivar el franquisme, ens van dur a escoles franceses. És per això que sento França pròxima i comparteixo molts dels seus valors, malgrat que discrepo del nefast tractament que dóna gairebé sempre a la Catalunya Nord.

Més enllà d'aquestes consideracions personals, no obstant, els catalans hauríem d'envejar aquestes eleccions per diversos motius.

PRIMER, per la seva participació: mentre a nosaltres ens afecta el virus de la desgana electoral, França ha reaccionat massivament. Els francesos han pres consciència que la situació només es podia arreglar implicant-s'hi i votant.

Segon, enveja per un país capaç, encara que alguns diran que tard, d'afrontar els debats amb claredat. Els temes de campanya han estat: decadència amb tot el seu dramatisme i retard; identitat nacional i globalització; immigració i seguretat; Europa, i la reforma del corcat sistema institucional i del benestar, un fet rellevant si es té en compte que parlem del país més intervencionista d'Europa i on les esquerres i les dretes, en el fons, responen a un esquema socialista arcaic.

Tercer, enveja perquè després del comportament excèntric en el referèndum de la Constitució Europea, França ha començat a llimar els extremismes. L'extremisme de dretes del Front Nacional, que el 2002 va martellejar els comicis, ha estat fortament desactivat. La no menys repulsiva extrema esquerra, que el 2002 va desmuntar el vot socialista deLionel Jospin,també ha estat resituada a la seva justa mesura. Comunistes i succedanis i el tan sobrevalorat a CatalunyaJosé Bovéhan vist com, amb un vot massiu, han quedat força liquidats en termes electorals, alhora que emergia una important força de centre ambFrançois Bayrou,l'esperança taronja, que ha triplicat el suport del seu partit amb relació al 2002.

Quart, enveja pel sistema de doble volta. Humilment i, ja que en aquesta legislatura a Catalunya es parlarà del sistema electoral, em permeto posar sobre la taula el model francès perquè garanteix més bé governs forts, perquè és profundament democràtic i instaura un president de país més que de partit, ja que, si la primera volta obliga els candidats a mobilitzar tots els seus, la segona, els obliga a desbordar les seves pròpies fronteres electorals per agrupar el 51% d'electors que necessiten.

A CATALUNYA,Artur Masva obtenir lleugerament més suport queNicolas Sarkozy,iJosé Montilla,una mica més queSégolène Royal,per tant, la diferència entre els dos candidats catalans era la mateixa que avui tenen els dos francesos. ¿Qui pot discutir que no és més democràtic que els ciutadans decideixin amb el seu vot a qui prefereixen com a president, en lloc que ho decideixin pactes secrets cuinats a l'ombra?

Cinquè, enveja perquè qui hagi tingut l'ocasió d'escoltar els dos candidats sap que la segona volta serà de nivell, amb un enorme debat d'idees i models, i que es girarà full a la França dels elefants. En aquest sentit, em permeto desvetllar l'interès crític dels catalans i aconsellar-los que segueixin els comicis. Crític perquè a casa nostra, on certa premsa fa trampa per explicar el que passa, se'ns presenten els duels de manera binària: es parla de dretes i d'esquerres, de conservadors i de progressistes, d'homes i de dones... Discrepo d'això.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

Tinc la sensació que França no escollirà en aquests termes, sinó que optarà per qui encarni millor un programa antidecadència, reformista i modern amb determinació i audàcia.

Si bé és cert que seguint l'abecedari la R va abans que la S, sospito que el 6 de maig la S passarà davant de la R.