Markus Wolf, mític excap de la Stasi, mor a Berlín

Es deia Markus Johannes Wolf, encara que també va ser Michael Storm en el seu breu pas pel periodisme iMischaWolf en la seva carrera com a espia; però sens dubte el seu sobrenom més cèlebre va ser el de l'home sense rostre: Així va ser batejat als països occidentals durant la guerra freda, perquè fins al 1978 no es va poder obtenir una foto seva per identificar-lo.

L'excap dels serveis secrets exteriors de l'antiga República Democrà- tica Alemanya (RDA) va morir "en pau" mentre dormia al seu pis del centre de Berlín dimecres a la matinada. Tenia 83 anys. Un home que va haver de fugir del règim repressor nazi amb la seva família jueva i va acabar convertint-se en cap d'espies del màxim organisme repressor de l'extinta RDA, la Stasi.

Les seves tècniques al capdavant dels serveis secrets han passat a la història del cine i la literatura d'espies. L'Estratègia Romeo, amb què els seus agents seduïen secretàries d'alts càrrecs a Occident per convertir-les en confidents, i la capacitat per introduir agents secrets als despatxos dels principals enemics de la RDA --l'espia Günter Guillaume va arribar a ser secretari personal del canceller Willy Brandt, forçat a dimitir quan l'assumpte va sortir a la llum-- són només la punta de l'iceberg d'una carrera com a cap d'espies que va durar més de 30 anys.

JUBILACIÓ VOLUNTÀRIA

"La grisa eminència del món de l'espionatge", com el van batejar alguns mitjans, es va jubilar voluntàriament el 1986 i els últims anys de la RDA va criticar públicament i durament el socialisme del seu país. Va fugir a Rússia el 1990, poc abans de la reunificació, al saber que existia una ordre de recerca en contra seu, però l'any següent es va entregar a les autoritats alemanyes i es va posar a disposició de la justícia. Va ser condemnat dues vegades, la segona el 1997, però Wolf no va trepitjar la presó i va quedar en llibertat vigilada.

La seva mort ha tornat a les portades dels diaris un tema que no ha deixat mai d'ocupar espai als diaris alemanys: la repressió practicada pel socialisme alemany.

MAQUINÀRIA AMB URPES

Els ciutadans no han perdut mai l'interès per aquesta gran maquinària pública que va mantenir terroritzat tot un poble durant dècades. Les urpes de la Stasi arribaven a tot arreu i a penes hi havia cap lloc a Alemanya on es pogués parlar sense por que el que es digués acabés a les actes dels serveis secrets. Les xifres parlen per si soles: un de cada 180 ciutadans de la RDA era agent de la Stasi, i fins a 600.000 persones hi van treballar com a "col.laboradors no oficials" del 1949 al 1989.

Fins i tot avui, els alemanys van en massa a consultar els arxius de la policia secreta comunista per veure amb els seus propis ulls els informes que es van escriure sobre ells. Fins a un milió i mig de persones han anat ja a la central a Berlín des que els documents es van obrir al públic, el 1991. L'any passat es va arribar al rècord de 80.000 consultes.

Notícies relacionades

Matança d’Israel en una cafeteria de Gaza, punt de reunió de periodistes

Una Dinamarca pel rearmament té la presidència semestral de la UE

També els governs de l'Alemanya unificada han fet ús d'aquests documents. Durant anys s'ha revisat el passat dels funcionaris per comprovar si havien servit a la policia secreta. Ahir mateix hauria d'haver-se votat al Parlament un projecte de llei complementària a la llei de documents de la Stasi. El text pretenia ampliar cinc anys més aquest dret a furgar en el passat dels ciutadans que expira al desembre, 15 anys després d'haver estat establert.

El projecte, no obstant, ha suposat un nou enfrontament entre els membres de la gran coalició que governa Alemanya, i va ser rebutjat per falta d'acord entre conservadors i socialdemòcrates. Va quedar demostrat, un cop més, que les ferides de l'Alemanya reunificada continuen obertes.