Hipàcia d’Alexandria, la primera científica silenciada

Una dels grans barreres per despertar vocacions femenines en les carreres STEM ha sigut sempre la falta de referents. A causa d’això, durant massa anys ha predominat la idea que les matemàtiques, la física, la química o l’enginyeria eren carreres de nois. No obstant, no es tracta d’un malentès o una casualitat, més aviat d’un engany conscient les arrels del qual s’enfonsen segles enrere. Segurament hi ha centenars de casos anteriors, però un dels que millor demostren aquest interès per apartar les dones de la influència científica és l’assassinat d’Hipàcia d’Alexandria l’any 415, quan els llums de l’Antiguitat començaven a apagar-se per entrar a l’Edat Mitjana.

Es tracta d’una de les primeres científiques de les quals es té referència, segons expliquen des de la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, que compta amb la plataforma Dones amb Ciència. Va ser una mestra de prestigi a l’escola neoplatònica i va realitzar importants contribucions en els camps de les matemàtiques i l’astronomia. El seu pare i instructor va ser Teó, matemàtic i astrònom que exercia de professor a la Biblioteca d’Alexandria, fundada per la dinastia dels ptolemeus a fi de crear una de les més grans i més ben documentades biblioteques del món (tal com explica a la perfecció Irene Vallejo en el seu ‘Infinito en un junco). 

Avenços científics

Hipàcia va donar un impuls decisiu a l’àlgebra amb la creació d’uns signes matemàtics que simplificaven i agilitaven les operacions i els càlculs. També es va interessar per la geometria de les figures còniques per estudiar el posicionament dels cossos celestes i va portar a terme una anàlisi matemàtica dels moviments dels astres. Pel que fa a les ciències aplicades, se sap gràcies als escrits dels seus deixebles que va confeccionar un planisferi celeste i un hidroscopi per pesar els líquids. 

Va ser integrant destacada de l’escola neoplatònica, les idees de la qual parteixen dels pitagòrics. Una societat científica que basava el seu sistema de pensament en la contemplació i el descobriment del cosmos, paraula que van crear ells mateixos, com un univers ordenat per unes lleis cognoscibles. Les idees desenvolupades pels pitagòrics van suposar una important aportació a l’avenç científic i la seva principal contribució a la cosmologia va ser desplaçar la Terra del centre de l’univers per col·locar-la, com un planeta més, al voltant del Sol. Tot això segles abans de Copèrnic.

Esperit integrador

A l’escola d’Alexandria, Hipàcia va transmetre aquesta doctrina filosòfica i amb l’esperit integrador pitagòric, no separava els estudiants segons la seva religió. Per això, els seus alumnes eren un model de diversitat cultural, religiosa i ètnica. Però la ciutat egípcia estava sumida llavors en un encès debat entre el paganisme hel·lè i el cristianisme. 

L’arribada al poder de Ciril, que atacava tots els col·lectius religiosos que no acceptessin el cristianisme imposat amb el pretext de purificar la fe, no només va ser el final del somni cosmopolita i tolerant d’Alexandria, sinó també d’Hipàcia. Una campanya de difamació contra ella va acabar amb el seu brutal assassinat per part d’un grup de fanàtics. I, amb això, Occident es va sumir en una llarga nit científica de la qual no va despertar fins fa uns segles, una letargia que va durar encara més per a les científiques.

Des de la infància

Notícies relacionades

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos

Hipàcia d’Alexandria és la primera referència que apareix al llibre infantil ‘Científiques’, de Cristina Serret (Shackleton Books), dins de la sèrie Els Meus Petits Herois. En l’obra es reivindiquen i visibilitzen les dones científiques més brillants de la història. Arqueòlogues, físiques, astrònomes, matemàtiques que poden servir d’inspiració a les futures científiques.

Pel llibre il·lustrat desfilen figures com Ada Lovelace, Marie Curie, Maria Montessori, Rachel Carson, Rosalind Franklin, Dian Fossey, Margaret Hamilton i Maryam Mirzahani. Noms que són un exemple que el mètode científic no entén de prejudicis.