La delinqüència creix a l’Hospitalet i Barcelona respecte al 2022 però s’estanca a la regió metropolitana

En general, en el context de les 19 ciutats de la regió metropolitana amb més de 50.000 habitants, en 12 d’aquestes les variacions (ja sigui en positiu o en negatiu) són inferiors al 5%, cosa que mostra un estancament en la tendència de la delinqüència metropolitana. La tendència territorial coincideix amb la «moderació» general que han remarcat des del mateix Ministeri d’Interior.

Aquestes variacions responen a la comparació de les últimes dades afegides de criminalitat convencional del gener al juny d’aquest any, respecte al mateix primer semestre del 2022. El ministeri engloba dins d’aquesta categoria els homicidis, els delictes de lesions i baralles tumultuàries, els segrestos, els delictes contra la llibertat sexual, els robatoris amb violència i intimidació, els robatoris amb força en domicilis o establiments, els furts, les sostraccions de vehicles o el tràfic de drogues. Les infraccions penals comeses a través d’internet queden excloses d’aquest còmput.

A Barcelona, l’augment de la criminalitat es tradueix en 10.500 fets delictius més respecte a 2022 i s’explica per les crescudes dels furts i els robatoris amb força en domicilis i establiments. En concret, i segons les dades facilitades durant l’última Junta de Seguretat Local, a Barcelona la delinqüència més freqüent és la de baixa intensitat. Concretament, cada dia hi ha 275 furts a la capital catalana.

«La preocupació que em fan arribar els policies és extrema», assegura Toni Castejón, portaveu del sindicat majoritari dels Mossos d’Esquadra, SAP-FEPOL. «El que abans es resolia amb dues patrulles ara necessita una intervenció d’ordre públic». Castejón parla d’«una degradació de la seguretat», i de «realitats que els polítics no volen veure». Però sobretot denuncia que «la conseqüència legal d’atemptar contra la policia és mínima, la pena per atemptat a l’autoritat ha de canviar».

Respecte als delictes contra la llibertat sexual, la crescuda és generalitzada a pràcticament tots els municipis: «Aquest augment ha de posar-se, en part, en relació amb les actives polítiques de conscienciació i de reducció de la tolerància social i personal davant aquest tipus de fets delictius, que es tradueixen en una disposició més gran de les víctimes a denunciar-los», matisa el ministeri al mateix informe.

Marta Murrià, responsable de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli, afegeix context als resultats del balanç: «Se solen denunciar un 25% dels fets delictius que pateix la població». Així, Murrià perfila la criminalitat com un iceberg, amb una part visible de delinqüència comuna, però amb una base bastant més gran que no entra en cap registre al no produir-se denúncia.

Per exemple, Murrià esmenta els robatoris sense violència o intimidació, que les víctimes no solen denunciar. A les enquestes de victimització que porta a terme l’Institut Metròpoli, no obstant, aquestes dades sí que són recollides, motiu pel qual Murrià proposa que per «tenir una fotografia més completa de la delinqüència s’haurien de completar les fonts i sumar-hi les enquestes de victimització».

Proporció de delinqüència per població

Les xifres totals de delictes s’han de ponderar respecte a la població total dels municipis. D’aquesta manera, en l’índex de criminalitat per cada 1.000 habitants destaquen a la banda alta el Prat de Llobregat (59), Barcelona (49), l’Hospitalet (36) o Badalona (26) i; per la part baixa, ressalten els índexs de Santa Coloma (19), Terrassa (19) o Sabadell (18).

A l’Hospitalet, els furts han passat dels 2.976 del primer semestre del 2022 als 3.828 d’aquest any, tot i que des del consistori matisen la gravetat de la dada: «La ràtio se situa en els 14,14 furts per cada 1.000 habitants, lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya (10,54) i molt inferior a la de Barcelona (25,68). Establirem un pla per actuar contra aquest tipus de delicte», asseguren fonts municipals de l’Hospitalet a EL PERIÓDICO.

«Amb els furts el que passa sempre és ‘detenció i al carrer’. Però cada detenció és una nova víctima, cosa que augmenta la degradació social i empitjora la percepció de seguretat», sosté Castejón, que considera un «problema endèmic» la multireincidència.

La falta d’agents Mossos d’Esquadra i la coordinació de la policia catalana amb les policies locals són una queixa comuna a bona part de les ciutats metropolitanes, com l’Hospitalet, que demana «actuar amb contundència fent operatius conjunts amb el cos de Mossos d’Esquadra». Al cap i a la fi, la cura de la seguretat ciutadana i l’ordre públic és competència dels Mossos: «Tot i que han sortit promocions últimament, la falta de recursos humans es continua notant. Moltes vegades les policies locals acaben fent la feina dels Mossos», admet Castejón.

Tendència a la baixa si s’obre el focus temporal

L’evolució plana de la criminalitat que mostra la variació entre el 2023 i el 2022 canvia en una tendència a la baixa si s’amplia el focus temporal i es prenen com a punt de partida els anys anteriors a les restriccions de mobilitat que va implicar la pandèmia de covid-19.

És el cas de la ciutat de Barcelona. A la capital, l’any 2019 els delictes van vorejar els 100.000 durant el primer semestre, mentre que des de gener i fins al juny d’aquest any la xifra es queda en 80.000. A l’obrir el focus temporal i comparar la mitjana del primer semestre des del 2016 fins al 2022 (obviant els anys de la pandèmia), la tendència s’aplana i, fins i tot, mostra un descens del 2% en els delictes registrats.

A l’Hospitalet, no obstant, ampliar el focus no ajuda excessivament a millorar les dades. A la segona ciutat catalana es van registrar 7.679 infraccions penals entre el gener i el juny del 2016; 7.810, en el mateix lapse del 2017; 8.199 el 2018; 8.623 el 2019; i 8.519 el 2022. Una tendència clarament a l’alça que es confirma amb les dades acabades de publicar: 9.674 fets delictius entre gener i juny del 2023.

Malgrat quedar fora del focus de les grans urbs metropolitanes, altres ciutats catalanes han despertat la preocupació de l’opinió pública pels casos de baralles multitudinàries juvenils. Es tracta d’Amposta, Vic, Molins de Rei i Manresa.

En aquest sentit, una de les categories delictives que inclou el balanç del ministeri són els ‘delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries’. En el primer semestre del 2023, a Amposta es van produir quatre delictes d’aquesta categoria (per un de sol entre gener i juny del 2022); a Manresa, 38 (18 més que en el mateix lapse del 2022). A Molins de Rei en van ser 4 (2 més) i 11 a Vic (un més).

Notícies relacionades

Una enquesta situa l’L1 com la línia del metro de Barcelona amb més delictes

Els veïns de Badalona i l’Hospitalet se senten més insegurs que els de Barcelona

«Després de la pandèmia, notem molt que han augmentat els casos de baralles tumultuàries, sobretot en zones d’oci amb baralles, apunyalaments o agressions sexuals», explica Castejón. «Quan hi ha un avís de baralles multitudinàries d’aquest tipus i hi arriben els Mossos, sabem que la resposta a l’arribar-hi serà la mateixa: tots s’encaren contra la policia», diu el responsable sindical.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO L’Hospitalet