El Periódico de L'Hospitalet
Balanç 2017-2022
Les dificultats econòmiques aboquen al ‘nomadisme’ metropolità: el triple de població de l’àrea de Barcelona canvia de residència
La proporció de població de la Gran Barcelona que ha canviat de residència en els últims cinc anys ha passat del 8,8% (2017) al 28,3% (2022)
Gairebé un de cada quatre canvis residencials que s’han produït en els últims cinc anys ha sigut per motius econòmics o forçats
Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona
Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social
Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona
ver +
La proporció de població de la regió metropolitana de Barcelona que ha canviat de residència dins d’aquesta zona en els últims cinc anys ha passat del 8,8% el 2017 al 28,3% el passat 2022, és a dir, s’ha triplicat i supera l’1,1 M de persones.
Això és el que es desprèn de l’Enquesta de Cohesió Urbana 2022 portada a terme per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha entrevistat 3.840 persones de més 16 anys de la regió metropolitana de Barcelona, zona que va més enllà de l’estricta àrea metropolitana, des de la capital fins al Maresme passant pel delta del Llobregat i el Vallès.
La millora residencial de la vivenda i/o l’entorn (38,9%) i la formació d’una llar (30,4%) continuen sent els principals motius per canviar de vivenda, però el seu pes es redueix respecte a períodes anteriors i els motius econòmics o forçats per la vivenda s’incrementen significativament. Gairebé un de cada quatre canvis residencials que s’han produït en els últims cinc anys (24%) ha sigut per aquests motius, amb un increment de 9,6 punts respecte a l’any 2017.
També hi ha hagut un augment important de població que assenyala causes relacionades amb el preu de la vivenda com a raó principal per escollir el lloc de residència (del 15% el 2017 al 23,7% el 2022). En canvi, els motius familiars perden pes respecte al 2017, i se situen entorn del 19,9% davant el 29,1% previ.
L’acusada percepció de dificultat metropolitana
En els últims cinc anys, assenyalen des de l’IERMB, la percepció de dificultat per trobar vivenda assequible s’ha estès per tota la regió metropolitana de Barcelona. El 2022, gairebé dos terços de la població metropolitana considera que és difícil trobar una vivenda assequible que s’adeqüi a les seves necessitats al seu barri o municipi. Aquesta dificultat percebuda passa del 50,5% el 2017 al 64,3% el 2022, un augment molt significatiu.
L’augment ha sigut molt més acusat a la resta de la regió metropolitana que a la ciutat de Barcelona. A la capital, el creixement ha sigut menor, tot i que continua sent un dels àmbits territorials que presenta el percentatge més elevat de població que percep aquesta dificultat (66,1%).
Si bé el 2017 Barcelona (62,6%) destacava clarament respecte a la resta de territoris, seguida a distància pel Vallès-Collserola (53,5%) i el delta (50,5%), el 2022, la situació ha canviat de manera significativa. Així, en tots els subàmbits territorials metropolitans hi ha un percentatge de població superior a la meitat que declara dificultats per trobar vivenda assequible. Els territoris que han experimentat els principals increments són el Maresme (25,4 punts), Sabadell (23,2 punts), Terrassa (22,6 punts) i Ordal-Llobregat (22,2 punts). A més, el delta (69,4%) i el Maresme (67%) superen actualment Barcelona (66,1%) com a territoris amb la proporció més gran de població que percep aquest problema d’accés.
Expectatives de canvi residencial
Segons l’informe de l’IERMB, el 2022 un 30% de la població metropolitana preveu canviar de vivenda en els pròxims cinc anys, un increment rellevant respecte al 2017 (23%). Les expectatives de canvi residencial han augmentat particularment a la ciutat de Barcelona, i és l’àmbit que actualment registra el percentatge més elevat (35,5%).
Al seu torn, el 85,5% de la població metropolitana està satisfeta amb el seu barri de residència. No obstant, es va consolidant en el conjunt de la regió metropolitana una tendència creixent de població que fa una valoració negativa de diferents aspectes dels barris. Entre el 2011 i el 2022, els increments de valoració negativa més elevats s’han produït en la qualitat ambiental (del 6,8% al 20,2%), la disponibilitat d’aparcament (del 38,7% al 52,1%), l’estat de l’entorn (del 7,8% al 17,2%) i la seguretat ciutadana (del 10,1% al 19,2%).
El barri, en canvi, es reafirma com a espai de referència per fer les compres d’aliments frescos (73%) i envasats (69,6%), per acudir al metge de família (65,1%) i per fer gestions bancàries (47,6%) i activitats esportives (46,1%).
