La 'beer nation' demana asil a l'Hospitalet

El Barcelona Beer Festival també es va a l’Hospitalet. Els indicis que alguna cosa fora del que és comú passa a la segona ciutat de Catalunya, abans enfosquida per l’ombra de la capital, ja superen els dits de les dues mans. A l’Hospitalet hi han emigrat des de Barcelona galeries d’art i l’editorial Santillana, projectes hotelers, el Cirque de Soleil hi ha establert una de les seves bases logístiques, el cap de setmana passat s’hi va celebrar la segona edició del Saló del Cine i les Sèries, el Govern xinès pretén invertir 80 milions d’euros en un centre d’estudi i promoció de la medicina tradicional, i fins i tot la pista de gel de la plaça de Catalunya va trobar refugi nadalenc també a l’Hospitalet perquè a Barcelona va deixar de ser benvinguda.

A la llista s’hi ha de sumar aquest any el Barcelona Beer Festival (BBF), gairebé el Mobile World Congress del llúpol i l’ordi, un saló dedicat a les cerveses artesanes, per on en l’edició del 2016 (va ser la cinquena) que es va celebrar a les Drassanes van passar unes 30.000 persones per la barra i s’hi van acreditar uns 1.500 professionals de tot el món. Són xifres molt respectables. Oci i negoci agafats de la mà. Aquest any, del 24 al 26 de març, els organitzadors aspiren a batre aquesta marca a la Farga de l’Hospitalet.

PASTEURITZACIÓ

Això, que ningú s’equivoqui, no és una Oktoberfest de Baviera, de vestits tradicionals i cambrers amb tres gerres a cada mà. Al BBF no se serveix el que els artesans cervesers, gent molt primmirada, anomenen «refresc de cervesa», és a dir, la producció industrial de les grans empreses del sector, sotmesa a processos de pasteurització i altres pecats. Com Capuletos i Montescos, els artesans cervesers i els capitostos de les marques mundials fa ni més ni menys que 84 anys que estan enfrontats. És una història curiosa i poc coneguda. Quan els Estats Units van posar fi a la llei seca, les grans empreses van inundar el mercat amb cervesa de baixa qualitat,el fast food de llúpol i ordi, per recuperar el temps perdut en aquells llargs 13 anys d’abstinència. Van condemnar així a tancar els petits productors, incapaços de competir en preus en plena depressió. El problema és que aquella onada, com un tsunami, va travessar l’Atlàntic i va arrasar els petits negocis d’Escòcia i Gal·les. Irlanda resisitir més malament que bé. A la seva manera, això també va passar a Barcelona. Entre el 1900 i el 1910 hi havia a la ciutat 20 petits tallers de cervesa. Un al carrer de Tallers, per exemple. El que a l’espècie humana li va passar fa 70.000 anys, que va entrar en el que els biòlegs anomenen un coll d’ampolla, perillós pas previ a l’extinció, li va succeir a la cervesa autèntica fa poc més de mig segle. Vist així, el Barcelona Beer Festival de l’Hospitalet adquireix, òbviament, una dimensió diferent, gairebé reivindicativa.

«No estem inventant res de nou, estem recuperant el que ja existia», explica Gabriel Fort, soci d’un petit taller cerveser de l’Hospitalet. El seu cas és fantàstic per centrar una mica més la qüestió d’aquell  encís que d’un temps ençà sembla acompanyar la segona ciutat de Catalunya. Fort és el propietari d’una cerveseria icònica de la Barceloneta, el Vaso de Oro. El 2012 va decidir que volia invertir a produir la seva pròpia rossa tèrbola. Va buscar local al barri. Tot van ser problemes administratius. Les ordenances municipals de Barcelona tenen fama entre els comerciants de la ciutat de ser més críptiques i cabalístiques que la Torà. 

Allò de business friendly que un dia es va prometre des de l’alcaldia brilla per la seva absència, diuen. Total, que Fort va acabar a l’Hospitalet. «Tot van ser facilitats per venir aquí». El mateix afirma Mikel Rius, entusiasta director del BBF, entre les cisternes de fermentació i els decantadors del taller de Fort, on divendres es va fer una presentació del festival, degudament remullada amb grodziskie, una de les últimes aventures d’aquesta petita productora hospitalenca, cervesa polonesa a base de blat torrat en fusta de caoba.

LA PARTÍCULA DE DÉU

Notícies relacionades

Steve, amb tu va començar tot

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Hi deu haver qui consideri que això de les cerveses artesanes és un negoci perifèric, una afició de gent estranya. Un argument per rebatre-ho serien les creixents xifres del sector (als EUA el 10% de les cerveses ja són artesanes i segueix pujant) o el fet que ja són una quinzena els pubs de Barcelona que practiquen el mercat del centímetre zero, és a dir, que se serveix la cervesa allà on es produeix. Més proximitat impossible. Però millor que això és explicar una anècdota poc coneguda.

Peter Higgs, premi Nobel de Física, pare de la partícula de Déu, un terme del qual ell particularment abomina, va visitar Barcelona el desembre del 2012. Del que es va donar fe periodística aquell dia va ser de la conferència que va pronunciar a CosmoCaixa, però ell, no queda gaire clar com i per què, es va fer un forat a l’agenda perquè volia visitar el taller de Fort. Va passar un parell d’hores interessadíssim en la química de la producció de la cervesa, que ho és tot menys una ciència exacta. «El nostre millor client és l’embornal, hem de tenir present que hem llençat més cervesa de la que hem servit», reconeix Fort. La Saccharomyces cerevisiae, el llevat de la cervesa, és molt exigent amb els sucres que se li serveixen després de la cocció del llúpol i la malta. Higgs, sembla, estava meravellat. La qüestió, en qualsevol cas, és una altra. És que s’haurà de sumar a aquest premi Nobel a la llista d’indicis de coses que passen a l’Hospitalet.