Steve, amb tu va començar tot

El Barcelona Beer Festival rendeix homenatge amb una moneda amb la seva efígie a l'anglès que va ressuscitar la cervesa artesana a Catalunya

zentauroepp31650021 170204121409

zentauroepp31650021 170204121409

2
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Al Barcelona Beer Festival, les consumicions es paguen en huxleys. És la beer nation, un país com els d’abans de l’euro, així que encunyen la seva pròpia moneda. A l’anvers hi figuren les tres inicials del país, BBF, i al revers, la imatge gravada del rei, Steve Huxley, traspassat l’octubre del 2015, un personatge irrepetible al qual deuen tant els mestres cervesers catalans. Encara que nascut a Liverpool, era barceloní d’adopció. 

El primer que va fer després d’establir-se al Mediterrani va ser  arruïnar-se. Va obrir a Gràcia la Barcelona Brewing Company, un establiment inoblidable per als que el van conèixer quan va obrir les portes cap a l’any 1993. Al cartell promocional, els tiradors de cervesa eren les torres de la Sagrada Família. La varietat de rosses i alguna morena que se servien era extensa. Delicioses. Però el fort de Huxley no eren els negocis. Era un profeta. Tenia la barba adequada per a això. A això es va dedicar des d’aleshores.

Va escriure el que es considera la bíblia dels artesans cervesers. Cerveza: Poesía líquida. Així es diu el llibre. És un manual indispensable per obtenir l’èxit en aquest negoci, sempre que es consideri que l’èxit no és la fortuna econòmica, sinó només l’obtenció d’un producte de qualitat.

Va fundar també una de les escoles més insòlites de la ciutat. El nom ho diu tot. Steve Beer Academy. Tampoc amb aquest establiment pretenia fer-se ric. El seu propòsit era simplement l’apostolat de la cervesa. ¿Ho va aconseguir? Probablement, sí. La mateixa existència del Barcelona Beer Festival ja és una prova d’això. Però n’hi ha més.

A Cornellà, per exemple, un grup d’entusiastes produeixen la Cornèlia. El taller va iniciar les seves activitats el 2014. Produeixen cervesa per a consum gairebé exclusiu dels veïns de Cornellà. Un 85% de la producció es queda a la ciutat.

Notícies relacionades

Aquest, el del consum de quilòmetre zero, és un dels manaments de Huxley. Un altre és que tot bon mestre cerveser ha de tenir ben obertes les portes de la creativitat, comprendre les possibilitats que ofereix la maceració i el fermentat, ja que la paleta de sabors de la cervesa és infinitament més àmplia que la del vi, i, sobretot, conèixer el producte base, l’ordi i el llúpol, ficar les mans al sac i disfrutar la seva textura i aroma, cosa que no és fàcil, perquè la indústria del refresc de cervesa compra pràcticament tota la producció agrícola i a penes deixa respirar els artesans. A Espanya els artesans han de comprar els grans a l’estranger, i no és per falta de producció pròpia. Només molt recentment i de manera gairebé testimonial, a Navarra alguns pagesos sembren llúpol per als artesans cervesers.

Huxley, com un Cid amb la copa a la mà, sembla, malgrat tot, que va camí de guanyar batalles després de mort. Una mostra és que la cervesa artesana ha començat a arribar als restaurants més prestigiosos, com el Celler de Can Roca, que no sols en té a la carta, sinó que fins i tot en produeix una. No en va, en l’antiguitat, la cervesa no estava considerada una beguda, sinó que era un aliment. 

Temes:

Gastronomia