El Periódico de L'Hospitalet
Cinc claus per al futur de progrés de l'Hospitalet
Ahir vaig fer la conferència d'inici d'any, per esbossar el balanç de la gestió municipal d'aquest últim any i, especialment, per parlar de projectes de futur. Us en faré un resum perquè conegueu el contingut de la meva conferència de ciutat, però al final d'aquestes línies us deixo dos enllaços, un en la transcripció de la meva intervenció i l'altre en la nota de premsa que ha emès l'ajuntament.
Fa tres anys, en la primera conferència de LHsuma12, quan vam començar a caminar en la tercera transformació de la ciutat, em vaig comprometre a tres coses que avui es pot comprovar que hem complert: no hem fet retallades en allò imprescindible que els ciutadans necessiten per no quedar-se pel camí per culpa de la crisi; dibuixar les línies mestres per fer de l'Hospitalet un dels principals motors econòmics de l'àrea metropolitana, i per acabar, lluitar per posar les eines necessàries perquè això fos possible.
L'Hospitalet ha sabut tirar endavant malgrat que el Govern central i la Generalitat han girat l'esquena als ciutadans. Els ajuntaments estem molt sols donant resposta a la ciutadania. A la recentralització impulsada pel Govern central s'hi han sumat la paralització, les retallades i els impagaments de la Generalitat.
Amb les polítiques conservadores que altres governs estan portant a terme --a Europa, a Espanya i Catalunya-- cada vegada hi ha més desigualtats. Aquest model d'austericidi no m'agrada, ni el comparteixo. Per això la manera de fer a l'Hospitalet és del tot diferent. Segueixo confiant en la política transformadora, la política que somia construir un món més just, igualitari i progressista.
A l'Hospitalet no ens resignem que hi hagi pobresa. Amb aquest objectiu hem dedicat grans esforços a les polítiques destinades a governar el dia a dia. Alguns exemples poden ser el Pla integral de l'habitatge --el primer que es va fer a Espanya d'aquestes característiques-- gràcies al qual, en un any, s'ha pogut evitar el desnonament de més de 100 famílies, hem aconseguit que els bancs hagin posat a disposició de la borsa municipal de lloguer social gairebé un centenar de vivendes buides, i s'han fet més de 200 contractes de lloguer social.
A l'Hospitalet hem multiplicat per nou l'aportació a les beques menjador: s'ha passat de 200.000 euros en el curs 2011-2012, a inicis de l'actual mandat, a 1,8 milions d'euros el 2014-15, i enguany s'han atès més de 5.500 nens i nenes. L'any passat vam destinar tres milions d'euros exclusivament a projectes d'alimentació.
En els darrers anys més de 1.000 persones s'han beneficiat dels plans d'ocupació, i amb això han rebut una ajuda econòmica i s'han pogut reciclar i recuperar l'esperança de trobar una nova oportunitat laboral. Amb les empreses que s'instal·len a la ciutat o guanyen concursos municipals signem convenis perquè contractin aturats de la ciutat. Aquests són alguns exemples de com incidim en els problemes que tenen molts dels nostres veïns i veïnes.
Aquest mandat hem consolidat el model de participació i transparència que fa temps presideix la nostra manera de fer. Tenim un web municipal reconegut per la UAB amb el 100% de les ràtios de transparència i el Consell de Ciutat, els Consells de Districte i les taules de participació sectorials s'han convertit en fòrums actius per testar què vol i què opina la ciutadania. Per escoltar i debatre, per proposar.
Quan es va planificar el Districte Econòmic hi havia gent que el veia irrealitzable. Ara tothom el posa com a exemple de planificació. A més de redistribució de riquesa, el Districte Econòmic genera oportunitats en forma d'ocupació. Avui dia, el major factor de cohesió és l'ocupació i a l'Hospitalet, malgrat la crisi, hem aconseguit convertir-nos en un motor econòmic per a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Els ingressos que l'ajuntament obté per les empreses instal·lades a la plaça d'Europa i al Districte Econòmic de l'H els destinem a construir equipaments de barri, a mantenir programes socials i serveis d'atenció a la ciutadania. Apliquem una forma directa de redistribució de la riquesa, aquest és el "model l'Hospitalet".
Continuem avançant en el nostre repte que gira al voltant del turisme, que ve a la ciutat per fer negocis en les empreses i que assisteix als múltiples salons i fires que, al llarg de l'any, se celebren al recinte de Fira de Barcelona Granvia L’H. Volem que aquestes persones que dormen a la ciutat durant uns dies s'hi quedin i gaudeixin també de la ciutat. El 2014 a l'Hospitalet hem superat les 600.000 pernoctacions als nostres hotels --que ja en són 13-- i aquestes persones esdevenen un client potencial per als nostres comerços i restaurants... Avui l'Hospitalet ja és una de les deu primeres destinacions turístiques de Catalunya, alguns trimestres, fins i tot, la segona.
La transformació de la Granvia per convertir-la en l'eix del Districte Econòmic ha estat bàsica per entendre l'Hospitalet d'avui. Però aquesta transformació era incompleta, ja que faltava arribar fins al riu Llobregat. Hem esperat que arribés el soterrament de les vies del tren, però ja no podem esperar més. L'Hospitalet ha de seguir avançant amb vies o sense i així ho farem, de la mateixa manera que no renunciarem al somni col·lectiu de veure un dia un Hospitalet sense vies.
La Granvia des de la plaça d'Europa fins al riu Llobregat deixarà de ser una autopista per esdevenir un carrer integrat a a trama urbana. Amb la transformació de la Granvia també oferim a Catalunya un espai de desenvolupament econòmic en el sector de la biomedicina. És urbanisme al servei de la transformació econòmica i social. I ho farem sense que això costi ni un euro als ciutadans de l'Hospitalet.
La segona transformació de la Granvia és l'oportunitat per aconseguir una vella reivindicació ciutadana: l'accés al riu. Crearem un nou pulmó verd: el parc de Can Trabal. Les 25 hectàrees que té el convertiran en el parc urbà més gran de tota l'àrea metropolitana i permetran conservar el nostre passat agrícola i preservar el patrimoni, a través de la rehabilitació de les tres masies de l'entorn i, a la vegada, integrar el riu a la ciutat.
Continuem avançant a desenvolupar l'esport perquè és un actiu per a una ciutat que aposta pels hàbits de vida saludable, però també és una oportunitat econòmica i també avancem per convertir-nos en una 'smart social city', per posar la tecnologia al servei de la qualitat de vida de les persones.
Un altre factor important que vaig exposar en la conferència d'ahir va ser la cultura. Creiem que invertir en cultura és una manera de generar cohesió i d'estimular progrés, però també una estratègia per desenvolupar l'economia. Les indústries creatives són una oportunitat per a la ciutat. Avui a la ciutat hi tenim més de 200 empreses amb 1.500 treballadors que facturen uns 300 milions d'euros. Ja tenim un gran potencial, per això estem convençuts que tenim marge de creixement i projecció de futur.
Perquè apostem per la cultura, crearem el Districte Cultural de L'H. Una àrea urbana central amb indústria cultural i creativa i espais de programació cultural. És imprescindible construir un model de beneficis i estímuls econòmics que promogui l'emprenedoria cultural i que alhora engresqui i sigui atractiu per a la ciutadania i per a les indústries culturals i creatives.
El Districte Cultural de l'Hospitalet és una proposta que vincula tres conceptes que qualsevol ciutat moderna ha de tenir en compte: urbanisme, economia i cultura.
L'Hospitalet no viu aïllada, per això necessitem una àrea metropolitana que desenvolupi el territori amb una visió conjunta. Els nostres competidors són els mercats internacionals i no les ciutats veïnes. Tots els projectes que he esmentat tenen aquesta vocació metropolitana, de país. Són projectes de ciutat, però que alhora superen l'àmbit municipal.
Notícies relacionadesTal com vaig expressar ahir, a l'Hospitalet ho tenim clar: tenim passat, tenim present i tenim futur. Perquè sabem d'on venim i on volem anar. L'Hospitalet té vida i projectes a curt i llarg termini.
