Lamine Yamal, sobre la seva infància: "No teníem possibilitat de comprar la Play o la Nintendo i jugava amb cartes de Pokémon d’un euro"

Amb tan sols 18 anys, Lamine Yamal ja és molt més que una promesa. El seu talent al Barcelona i a la selecció espanyola el situa entre els jugadors més destacats de la seva generació.

La 'joia' de La Masia ha passat gairebé tota la seva vida a Mataró, concretament al barri de Rocafonda, i com a gest d’orgull dels seus orígens va començar a celebrar els seus gols dibuixant amb les mans el 304, fent referència als tres últims números del codi postal del barri.

Tot i que la seva carrera avança a passos de gegant, el camí no ha estat fàcil, ja que ha revelat en diverses ocasions les dificultats econòmiques que va travessar la seva família durant la seva infància.

Fa unes setmanes, en una conversa amb '60 Minutes', es va sincerar sobre les seves arrels: "Com molts barris sense recursos, Rocafonda està oblidada. No som Sarrià ni Passeig de Gràcia (...) Lluitem al màxim per viure bé i ho gaudim junts. Sabem d’on venim i n’estem orgullosos".

El davanter del FC Barcelona també va destacar la importància dels seus pares a la seva vida: "Veus els teus pares treballant, sense poder estar sempre amb tu, i et poses nerviós (...) Jo sento que els meus pares sí que han tingut pressió. Eren joves, em tenien a mi. Has de tirar endavant la família, la feina, fer que el teu fill sigui feliç, comprar-los els seus regals. Això sí que és pressió i de la dolenta".

En una entrevista recent a 'ESPN', va assegurar que, malgrat ser una estrella mundial, la seva vida continua sent la de qualsevol jove de la seva edat: "Faig el que fa qualsevol noi de 18 anys: estar amb els seus amics, cuidar del seu germà, jugar a la Play, sortir a fer una volta… coses així".

Notícies relacionades

El vídeo sorprenent on un tarotista va predir la fama de Rosalía quan encara era una jove promesa del flamenc: "D'aquí quatre anys..."

Ja hi ha foto: Úrsula Corberó mostra el seu fill a Instagram

Lamine recorda la seva infància amb estima, sobretot els moments jugant a cartes de Pokémon amb els seus amics a l’escola: "Quan era petit no teníem possibilitat de comprar la Play o la Nintendo. Llavors jugàvem amb els meus amics al pati amb aquelles cartes, que valien un euro".

Després de revelar que el seu Pokémon preferit és Zygarde, el futbolista va assignar companys de vestidor a altres Pokémon icònics. Amb Pikachu al cap, no va dubtar a triar Dani Olmo "per ser ros", mentre que Charizard li recorda Szczesny perquè "té una aura especial".