Àngel Casas revela el calvari de la seva salut en un text demolidor

El periodista i escriptor Àngel Casas, una institució en la televisió i la música a Catalunya, travessa un mal moment personal a causa dels seus nombrosos problemes de salut, que en els últims mesos van des d’un trasplantament de ronyó fins a l’amputació d’una cama. El mateix Casas, de 74 anys, ho ha explicat en un extens text publicat a Facebook que titula ‘Medical Mistery Tour’, un joc de paraules amb el mític disc dels Beatles. Casas ha rebut una allau de comentaris de solidaritat, als quals ha contestat: «¡No tinc prou envergadura per abraçar-vos a tots! Emocionat per la vostra resposta. Salut».

El text íntegre, publicat originalment en català diumenge dia 20, diu:

«El 15 de gener passat, la meva dona em va regalar un ronyó i me’l van trasplantar. Diuen els metges que es veu que va ser un èxit i ara vaig amb un ronyó pràcticament nou, que funciona al cent per cent, i que no sé com agrair-l’hi a l’Olga: l’estimo. Penso que ha sigut una versió del creacionisme a la inversa. En comptes de donar-li la vida a ella a través d’una costella, que ja em diràs què fem d’una costella en la medicina moderna, que aquells del paradís eren uns indocumentats, ella me l’ha donat a través d’un ronyó (té molt més sentit científic).

Fins aquí la cara formidable de la història. A partir del trasplantament tot ha sigut infernal, depressiu, maleït. Fa cinc mesos que convisc amb un dolor indescriptible a causa d’una malaltia a la qual anomenen calcifilaxia i que et destrossa viu. A causa d’aquesta estranya circumstància sanitària, en plena pandèmia, acabo de sortir de quatre mesos d’hospitalització inenarrable, amb tota classe d’ensurts, que pel que sembla vorejaven el final. Ah, i un detall gens menyspreable: la nit de Sant Joan em van amputar la cama dreta.

Soc a casa, i això que encara no estic bé. Els metges consideren que estic més protegit a casa que a l’hospital, en el qual he agafat bacteris, fongs i virus de tota classe. Una puta merda.

Tot això m’ha fet veure la vida que em queda d’una altra manera. He llogat un zulo al Blue Space on he guardat els mals records, les experiències traumàtiques d’aquests quatre mesos, el dolor i l’avorriment (la sensació de dia de la marmota), els errors de diagnòstic i l’abnegació de tants/es infermers/es que han estat amb mi amb paciència i empatia. Cop de porta a les vivències traumàtiques. ‘Bon vent i barca nova’.

Aquesta renúncia a compromisos diversos inclou el tancament d’aquest mur de Facebook i del blog angelcasasblog. Gràcies a tots els que m’heu seguit amb assiduïtat. Gràcies pels comentaris. Gràcies pels desacords. La vida contemplativa comença ara sense lligams ni compromisos. Desgraciadament soc un altre i vull aprofitar la vida d’una altra manera. Els errors descomunals dels quals cobren de mi per fer-nos la vida més confortable, les aventures i corrupcions dels xoriços més grans del regne, els que han fet de l’èpica ‘nostradíssima’ un engany, els que ens han venut i han arruïnat el país amb la seva incompetència... No m’interessen gens, no m’interessen gens, no m’interessen gens. Ells mateixos. 

Notícies relacionades

Àngel Casas: «Vaig superant coses per les quals d’altres ja estarien morts»

Antonio Orozco, sobre el seu recolzament a l’SJD Pediatric Cancer Center Barcelona: «Aquest és el projecte més important de la meva vida»

Gràcies per tot.

A reveure».