Lluita contra el càncer
Julia Otero, sobre la recomanació del seu oncòleg: «M’engega a passeig i soc obedient»
«Cada dia 6, 7 o 8 quilòmetres. Així s’estimula la producció d’uns éssers molt simpàtics anomenats ‘neutròfils’», explica la comunicadora a Instagram

Des que a principis d’any li van diagnosticar càncer, Julia Otero segueix endavant amb el tractament de la malaltia. La comunicadora segueix al peu de la lletra les pautes dels metges, tal com ella mateixa acaba d’explicar a Instagram, on ha penjat una foto amb el seu gos en un paisatge en plena naturalesa i mostrant el seu millor somriure. «El meu oncòleg m’engega a passeig i soc obedient. Cada dia 6, 7 o 8 quilòmetres. Així s’estimula la producció d’uns éssers molt simpàtics anomenats ‘neutròfils’». «Estic fent un màster, curant i aprenent», ha afegit. Diversos companys de professió, com Andreu Buenafuente o Mónica Carillo, i moltes persones anònimes han reaccionat mostrant-li tot el seu recolzament i carinyo. Otero ha contestat a alguns dels seguidors que els troba molt a faltar, ja que des del 23 de febrer que està retirada de les ones.
Llavors va anunciar en antena, al seu programa d’Onda Cero, ‘Julia en la onda’, que li havien diagnosticat càncer. Va explicar als oients que uns dies abans, durant un control rutinari, «d’aquests que tots hem de fer-nos, va arribar la sorpresa». «Després d’una setmana he arribat a la conclusió que havia de compartir amb tots els oients la raó de la meva absència. Milers de tardes compartint la vida, com a mínim he d’explicar el que em passa», va assegurar la comunicadora. «En un raconet van aparèixer ‘cèl·lules egoistes’, com les anomena el doctor López Otín, que no procuren el bé comú sinó que se n’obliden i van per lliure», va comentar.
«La paraula ‘càncer’ fa por, però estic aprenent a pronunciar-la en primera persona. No és fàcil, però aquí estem. Estaré uns mesos fora de combat tot i que el meu oncòleg insisteix que, entre químio i químio, em deixi estar de tonteries i vagi a la ràdio a donar-vos una mica la tabarra. I això penso fer quan pugui, que espero que sigui d'aquí pocs dies», va continuar explicant llavors. «Hi ha milers de persones que estan passant el mateix, algunes fins i tot estaran escoltant-me en aquest precís instant. Que sapigueu que, ara sí, sé exactament el que se sent i us dic una cosa, si la ciència envia un robot a Mart que arriba a l’hora i dia previstos, superarem això», va afegir.
Amb optimisme i energia
En aquest temps de descans del seu treball que s’ha pres la periodista, de 61 anys, per rebre tractament i refer-se, de tant en tant es comunica a través de les xarxes socials per demostrar l’optimisme i l’energia amb què afronta aquest període de la vida. A més, de vegades intervé de forma molt esporàdica al seu programa.
A finals d’abril, la periodista va compartir una altra imatge de la seva immunització contra la Covid-19 en què apareix rebent la segona dosi de la vacuna, un procés que va poder completar a Catalunya amb anterioritat al seu grup d’edat perquè és pacient oncològica.
I el 6 de maig també va compartir una foto somrient i agraïda per totes les felicitacions rebudes pel seu aniversari.
- Crònica rosa L’amor sí que té edat
- Lapsus temporals Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones
- El banc català confirma que hi ha "sobre la taula" una fusió alternativa
- Alts càrrecs del sector públic Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu
- PSOE El ministre Ángel Víctor Torres anuncia que pateix càncer
- Clàssic a Montjuïc El Madrid guanya el Barça per primera vegada en la seva història i li recorda que no és immortal (1-3)
- Girona Un intent d’ocupació a Font de la Pólvora (Girona) deriva en disturbis i un grup assalta i causa destrosses al centre cívic
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»