Amb només 16 anys

Martina D’Antiochia, la ‘filla’ ‘youtuber’ de Santiago Segura, reina del ‘best-seller’ infantil

L’actriu de ‘Padre no hay más que uno’ treu una trilogia de novel·les per a adolescents

Martina D’Antiochia, la ‘filla’ ‘youtuber’ de Santiago Segura, reina del ‘best-seller’ infantil
3
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Santiago Segura sempre ha tingut bona vista per connectar amb el públic. Només cal veure com les seves sagues cinematogràfiques de ‘Torrente’ i ‘Padre no hay más que uno’ es van convertir en les més taquilleres a Espanya. Per a aquesta última va posar els ulls no només en les seves dues filles de veritat (Calma, de 13 anys, i Sirena, de 7), sinó també en una altra jove que està triomfant com a ‘youtuber’, amb més de quatre milions de subscriptors: Martina D’Antiochia. L’habitant de Marbella, que ara té 16 anys, interpretava la més gran dels fills de l’entregat progenitor a qui donava vida el còmic, una adolescent una mica rebel en plena època de la poca-solta.

En la vida real, D’Antiochia no només és coneguda a les xarxes, sinó que també s’està creant una sòlida carrera com a escriptora. La seva saga literària d’aventures ‘La diversión de Martina’, que va concloure fa uns mesos amb la publicació del desè i últim llibre, va quallar entre el públic infantil, que l’ha animat a provar sort com a autora per a lectors adolescents amb ‘Nadie como él’ (editorial Montena), la primera novel·la d’una trilogia, de la qual el 20 de maig traurà la segona entrega, ‘Nadie como ella’.

‘Bullying’ i violència masclista

«Em va doldre moltíssim tancar la col·lecció de ‘Martina’, perquè la vaig començar amb 11 anys i pràcticament m’he criat amb ella», explica a EL PERIÓDICO la noia, que al seu nou llibre s’atreveix amb temes més adults, com el primer amor, el ‘bullying’ i la violència masclista. «La trama és de ficció, però està inspirada en coses que veig que passen», reconeix l’autora, que aprofita les classes lliures a l’institut anglès en què estudia quart d’ESO per anar avançant amb les trames.

«Escriure m’ajuda a desconcentrar-me dels estudis», confessa D’Antiochia, poc amiga dels ‘happy ending’ a l’estil de Disney. «M’agraden els finals feliços, però realistes, perquè no és normal que tot acabi bé», es justifica. «El que cal és acabar cada llibre amb un problema perquè la gent vulgui llegir-se el següent», explica, com a bona coneixedora ja de com es planifica una saga literària.

Una nena tímida

Per al seu nou títol, que sortirà d’aquí dues setmanes, promet aprofundir més en el rerefons dels seus protagonistes: «S’explicarà per què actua com actua, per exemple, la noia que fa ‘bullying’». I avança que el final serà «més pujat de to». «La gent es pensa que soc superinnocent, perquè vinc de la col·lecció de la Martina, però és que ja tinc 16 anys...», recorda amb tanta desimboltura que costa creure que de petita fos «una nena tan tímida, que gairebé ni parlava a classe». Per això als seus pares els va xocar al principi que volgués obrir un canal de Youtube, una cosa a què van accedir amb la condició que només gravés els diumenges.

Notícies relacionades

«Youtube em va ajudar a deixar-me anar, a expressar-me, a deixar la meva timidesa de banda», afirma. «Per mi era com una activitat extraescolar, com quan els nens surten de l’escola i tenen futbol. Era el meu ‘hobby’ i, a partir d’allà, vaig veure que va anar creixent i això em va animar a ser persistent, a gravar vídeos cada diumenge», assenyala la noia, que fa un any i mig també va treure un disc i que té pensat estudiar una carrera que encara no ha decidit, «però que segur que no serà de ciències». Un altre dels seus plans a no gaire llarg termini és escriure un ‘thriller’.

La seva experiència com a ‘youtuber’, que va començar quan només tenia 10 anys, li pot servir també de cara al seu somni d’escriure, dirigir i actuar en la seva pròpia pel·lícula, a imatge i semblança del que li va donar la primera oportunitat a la gran pantalla, Santiago Segura. «Quan el veia al rodatge de ‘Padre no hay más que uno’ pensava: “Aquest és l’exemple que vull seguir”», rememora.