Per una inflamació venosa

Ainhoa Arteta, en cadira de rodes per les seqüeles de la Covid

  • Tot i que la soprano va superar el coronavirus fa dos mesos ara pateix un problema derivat de la malaltia, se li han inflamat les venes dins de les ròtules

  • «No és gens greu però no és gens agradable», ha explicat l’artista, a qui els metges li han aconsellat repòs i evitar caminar

Ainhoa Arteta, en cadira de rodes per les seqüeles de la Covid
1
Es llegeix en minuts

Ainhoa Arteta (Tolosa, Guipúscoa, 1964) continua amb la seva agenda artística. El seu últim concert, dissabte passat, 24 d’abril, al Nuevo Teatro Viejo d’Arucas de las Palmas, ha sigut tot un èxit amb totes les entrades esgotades. No obstant, un vídeo que la soprano ha publicat després al seu Instagram, on se la veu en cadira de rodes i empesa pel pianista Javier Carmena, ha disparat les alarmes entre els seus fans, per la qual cosa ella mateixa ha revelat el que li passa: pateix una inflamació venosa, conseqüència de la Covid-19 que va passar fa uns mesos i que l’obliga a desplaçar-se amb crosses o en cadira de rodes per evitar esforços.

«Com tots sou molt intranquils us diré que tranquils, el que em passa és una conseqüència de la Covid que m’ha sortit ara», comença la seva explicació la cantant, que va emmalaltir de coronavirus fa quatre mesos tot i que fa dos que ja el va superar. «És un edema, se m’han inflamat les venes dins de les ròtules, els ossos».

Ha de fer repòs

«No he de caminar gaire, he de reposar, i com continuo amb la meva feina, surto a cantar dreta, però vaig amb crosses i amb cadira de rodes per evitar tots aquests passejos per l’aeroport, que són infinits», ha continuat explicant.

Notícies relacionades

Al seu missatge assegura que «no és gens greu però no és gens agradable», i també que espera que aquestes conseqüències del virus «no hagin vingut per quedar-se, que puguem treure la inflamació».

Des de la seva experiència, explica que espera que només es tracti d’«un d’aquests efectes secundaris d’aquest bitxo que de sobte et dona aquestes sorpreses, i quan creus que ja ha passat tot... ¡pum!, et deixa com a mi l’altre dia, sense poder caminar», relata.