Fab Morvan, la vida després de Milli Vanili

Fabrice ‘Fab’ Morvan és un supervivent. Ha aconseguit superar un dels èxits musicals més importants dels 90, però també un dels fraus més grans de la història de la música pop. Aquest ballarí, cantant i model nascut el 1966 a París, tot i que d’origen caribeny, era el 50% de la meitat de Milli Vanilli, juntament amb Rob Pilatus. El duo va assolir la glòria amb el seu disc debut, no obstant, no va trigar a descobrir-se el pastís: ¡cap dels dos cantava cap dels temes de l’àlbum!

Malgrat tot, Morvan mai va deixar la música. Va sobreviure al seu company, mort el 1998 per sobredosi de pastilles i alcohol, i també a Milli Vanilli. La seva boja historia és l’argument d’un biopic i un llibre.

«¡Ah, sí, els que no canten!»: Aquesta era la resposta quan s’esmentava la parella de la portada de l’àlbum ‘Girl you know it’s true’ (1989), del qual es van vendre més de 10 milions de discos i que fins i tot va obtenir un Grammy el 1990, amb ‘hits’ com ‘Baby don’t forget my number’, ‘Girl I’m gonna miss you’ i ‘Blame it on the rain’. Després de conèixer-se l’estafa del ‘play-back’, la companyia Sony BMG, encarregada de la distribució, va retirar tots els discos del mercat. I va passar el mateix amb el premi. Rob Pilatus i Fab Morvan eren només cares i cossos als cartells, vídeos, programes de televisió i escenaris, que controlaven uns productors. Les veus de les cintes les posaven un altres, els veritables cantants.

En realitat el Fab canta, i ho fa molt bé. Té una veu bonica, com ha demostrat alguna vegada en alguna entrevista fent els cors a capella de ‘Tree little birds’, del seu admirat Bob Marley, un dels seus ídols.

Rebobinant

El dia que els van donar el Grammy, «era com una olla bullint, a punt d’explotar, perquè no havíem cantat cap cançó, res», afirma el Fab. Uns mesos més tard, els dos nois guapos, d’uns vint anys, amb rastes, van acabar pagant un alt preu per la seva «ingenuïtat».

El Fab descriu una «trampa» clàssica: «Érem inexperts, els productors tenien la indústria darrere, ens van hipnotitzar com un encantador de serps». Ens dèiem a nosaltres mateixos que «si no fèiem el que ens deien mai podríem treballar en la música».

El Fab i el Rob van ser descoberts per Frank Farian, productor de Boney M, quan començaven a actuar en l’escena musical de Munic (on vivia el Rob). Es van conèixer perquè tots dos freqüentaven els mateixos cercles i sortien amb les mateixes noies.

El Fabrice continua explicant aquella pel·lícula. «Vam firmar un contracte sense advocat ni gerent, a l’antiga, per descomptat [rialles]», afirma a l’agència France Presse. Estaven enlluernats per l’avenç pecuniari i per una maquinària que de seguida els va programar concerts a 107 ciutats nord-americanes. Davant de multituds. Després va arribar el Grammy. Entre els records divertits d’aquells dies, una visita a Michael Jackson, que els va mostrar el seu peix daurat cridat ¡Milli Vanilli!.

Però aquell «secret cada vegada es va anar fent més i més pesat». Quan es va assabentar la premsa, va ser com un «cop de puny directe al cap». «El Rob no ho va veure venir, la gent diu que va morir d’una sobredosi, però va morir amb el cor trencat quan el recolzament de l’afició se’n va anar», diu el Fab, sense negar els excessos de la vida del seu excompany.

Pel·lícula, documental i sèrie

Però el Fab no es va enfonsar. I a la vista està que aquest cinquantí d’arrels a Martinica ha seguit un bon estil, ja que sembla que tingui 20 anys menys. Ell es va aferrar a un somni: el seu objectiu era convertir-se en cantautor, fins i tot productor. «Mai em vaig rendir, per això segueixo aquí». En aquest temps ha treballat de DJ, ha participat en xous, ha tret algun disc, cada un amb diferents graus d’èxit.

Notícies relacionades

Mor Lorena Blanco: un infart acaba amb la vida de la fisioculturista als 37 anys

Rosalía es pronuncia per primera vegada a favor de Palestina: «Que no digui res no significa que no condemni el que està passant»

Va reprendre la música a partir de l’any 2000, però abans, aquesta vegada, va fer classes de cant.

Per al Fab, s’han obert portes, té nous projectes musicals i biogràfics. «Un biopic dirigit per Brett Ratner [de la franquícia de ‘Rush Hour’, entre d’altres], un documental en negociació, una sèrie de televisió i un llibre, també», explica orgullós.