LES CASES DEL FUTUR

El dissenyador Tomás Alía: així són les tendències d'interiorisme de la nova normalitat

La decoració i l'interiorisme assagen noves vies davant les noves necessitats imposades per la nostra realitat.

zentauroepp55618419 gente 27 10 2020 casa  decorada por tomas alia201027184300

zentauroepp55618419 gente 27 10 2020 casa decorada por tomas alia201027184300

3
Es llegeix en minuts
Clara Hernández / WOMAN.ES

El confinament i la nova normalitat han canviat ostensiblement les nostres cases i oficines. Si per al dissenyador Guille García Hoz la pandèmia ens va empènyer «a fer un Marie Kondo massiu» i a quedar-nos «amb el que ens fa feliços de veritat», i per a l’arquitecta Laura Gärna aquest període transformarà definitivament les oficines, reconvertides en «punts de trobada» per fer comunitat, per a Tomás Alía, arquitecte, dissenyador i premi Nacional d’Arquitectura 2000, aquesta nova etapa implica una interessant tornada a les arrels i a l’artesania. I, també, parlar de futur. ¿Com viure en una ‘suite’ viatgera biohabitable i ecoeficient?

Parlem amb aquest expert, responsable de projectes com ara set dels hotels de la cadena Room Mate (hotels Mario, Laura, Óscar, Emma, Carla, Valentina i Aitana); locals nocturns com Larios Café o Moma 56; l’interior d’un dels estadis que s’han construït a Qatar per a la celebració el 2022 del Mundial de Futbol, o l’impressionant hotel Lopesaban Baobab Resort a Gran Canària. 

Així veu el present i el futur: 

-Després del confinament i amb la nova normalitat, ¿hi haurà un abans i un després a la llar?

-Després de la pandèmia, tot ha de canviar. L’interiorisme serà més humà, més culte, més sincer i més senzill. Advoco per un disseny democràtic que arribi a la majoria; sí que hi haurà icones de disseny, però ara s’ha de dotar la casa de confort i ergonomia. Deixarem de banda l’opulència, el soroll i l’‘overdress’ decoratiu.

-¿Les tendències suporten bé l’economia estètica?

-Parlaran més de textures: pot ser igual d’agradable tocar que visionar, ¡el tacte és estètic! I escoltaran les nostres necessitats. A Espanya hem passat de la taula braser als accessoris de consum de masses sense que hi hagi hagut una transició pel mig, i abans de res s’ha d’escoltar què necessiten els individus, com viuen... En aquest temps, hem hagut de teletreballar, menjar i conviure a les nostres cases. Això ens ha fet pensar en espais més flexibles que no es definiran amb milers de peces. Abaixarem la intensitat. ¡Corríem el risc de morir de tanta informació!

«Ara tot tendeix a homogeneïtzar-se. Els espais són més relaxats i articulables».

-¿I què més? 

-Abans hi havia l’obsessió que una casa havia de tenir saló, una sala d’estar... això ha desaparegut i ara tendim a incorporar les cuines dins dels salons. Ara el menjador és part de la cuina i al revés, és un element flexible, tot tendeix a homogeneïtzar-se. Els espais són més relaxats i articulables. 

-¿Quins valors hem recuperat que abans no percebíem?

-Hi ha una tornada a les arrels. L’artesania serà un dels nous llenguatges. És sostenible, dona vida a l’Espanya buida i parla de singularitat en un món globalitzat. A Espanya, per exemple, hi ha la ceràmica de Talavera, que és meravellosa. No hi ha res més propi i més significatiu d’un país que la seva pròpia artesania. Per descomptat, tot treballat de forma contemporània, artesans i dissenyadors s’haurien d’unir per produir noves peces. 

-¿Alguna fórmula innovadora per a temps incerts?

-Fa un temps vaig dissenyar la Suite Viatgera, un mòdul portàtil i ecosostenible que es planta a qualsevol costat, pot ser en un jardí, i simplifica temps i costos en aquests temps en què la vivenda és tan inaccessible. Va ser ideat com a habitació d’hotel, però vam estudiar com desenvolupar altres usos: des d’oficina al jardí, que es pot plantar de la nit al dia, a vivenda antibacteriana i assequible. És un mòdul industrial que es transporta en grua, es porta on es vulgui i reutilitza contenidors de ports. Per 30.000 euros pots tenir una vivenda de 30 metres quadrats; per 60.000, el doble d’espai. I és sostenible. 

Notícies relacionades

-¿De quin color és la nova normalitat?

-De colors tranquils i naturals, tonalitats terra. Hi haurà espais neutres amb taques de color. Els ambients seran més naturals, tornarem al vímet, la fusta..., que són molt més amables. Estem cansats d’aquest ‘revival’ del segle XIX i dels seus excessos, n’hem abusat massa.

Temes:

Arquitectura