Edu Soto, del teatre amb el seu pare als bolquers del seu 'neng'

Amb les piles carregades. Així afronta Edu Soto una nova temporada plena de projectes professionals. Un d’ells té a veure amb l’alimentació i la cuina saludable, que sempre han estat molt presents a la vida del que va ser participant de la segona edició de ‘MasterChef Celebrity’, i un altre amb el seu pare, a qui ha fet pujar a l’escenari i debutar com a actor. I tot mentre canvia els bolquers del seu fill de 4 mesos. 

El seu pas pels fogons televisius va posar en relleu una faceta que li encaixa a la perfecció, ja que l’humorista és un autèntic cuiner aficionat. Ho va demostrar en l’esmentat concurs, i és l’encarregat de cuinar a casa seva. «Tinc controlat en tot moment el que falta i sobra. Quan menjo bé, rendeixo més i estic de més bon humor», assegura el còmic, que el mes de juny es va convertir en pare d’un nadó a qui ell i la seva dona, la violinista Cristina Pascual, han anomenat Imel.

«El nom ve per una història familiar. El meu pare es diu Miguel i un nebot seu li deia Imel perquè no sabia pronunciar el seu nom. I d’allà va sortir», explica Soto, a qui li cau la bava parlant del seu fill. «Soc molt feliç amb el petit. Han sigut els quatre mesos més bonics de la meva vida», assegura l’artista, que reconeix que ho fa «molt bé», això de canviar bolquers. «Crec que és una cosa que es fa de manera natural i quotidiana, com qui pela patates», explica l’actor, ara ambaixador de la marca de cereals Kellogg.

Aquell Neng de Castefa

És la mateixa naturalitat de què sempre ha fet gala, des que es va donar a conèixer fa anys com el Neng de Castefa, un personatge que li va donar una gran popularitat i amb qui es va guanyar el públic a Buenafuente. «D’ell em queda un bonic record i l’experiència i la saviesa que es van anar acumulant en aquell programa que ajuntava gent talentosa», recorda. «Va ser una època daurada que recordo amb molt de carinyo i durant la qual vaig aprendre moltíssim», afegeix Soto, nascut a Mataró, tot i que va passar part de la seva infància i joventut a Águilas (Múrcia), d’on són els seus pares.

A més de participar a ‘MasterChef’, Soto també va demostrar els seus dots com a cantant i imitador en la cinquena edició de ‘Tu cara me suena’, en què va imitar artistes de la talla de Michael Jackson, Camilo Sesto i Raphael. També ha aparegut en diverses sèries de televisió, com ‘Águila roja’, ‘Víctor Ros’ i ‘El Ministerio del Tiempo’, i en pel·lícules com ara ‘Tapes’ i ‘Mortadel·lo i Filemó’. En totes ha mostrat la seva vis còmica, tot i que li encantaria fer drama. «En teatre he fet diversos drames, però en televisió i cine encara se’m resisteix. Soc molt cabut i algun dia ho aconseguiré», assegura.

Un musical amb el pare

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

Mentre arriba aquesta oportunitat, l’artista segueix amb els seus projectes professionals. El més immediat és una obra de teatre al Teatro Príncipe de Madrid escrita per ell mateix. Si tot va bé, s’estrenarà el 3 de desembre. «El germen d’aquesta obra va néixer fa uns quatre anys, mentre feia ‘Tu cara me suena’. Aleshores vaig crear una espècie de musical amb el meu pare, que va pujar per primera vegada a un escenari,» detalla l’humorista, de 42 anys.

L’experiència els va agradar tant que, durant el confinament, Soto va recuperar la funció i li va fer un gir total a l’argument. Ara torna a l’escenari amb una nova versió, en la qual comparteix escenari amb actors com Víctor Elías, amb diversos músics, i amb el seu pare. «Pujar a l’escenari amb el meu pare és un regal que ens fem tots dos», explica Soto. «Estarà amb nosaltres Antonio Canales, que ballarà i farà un duo fabulós amb el meu pare», ens va avançar el còmic. «És una funció molt bonica, que convida la gent a aquesta alegria que tant necessitem últimament», afegeix l’actor, que té altres projectes entre mans que encara no pot avançar. Això sí, ens en dona alguna pista: «Serà a la televisió, tot i que no a la convencional».