PIONER EN EL MÓN DEL CALÇAT

Salvatore Ferragamo: de l'alfombra vermella a la gran pantalla

El Festival de Venècia presentarà el documental 'Salvatore, zapatero de sueños,' de Luca Guadagnino, que relata la història del mestre italià del calçat

Salvatore Ferragamo: de l'alfombra vermella a la gran pantalla
3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Els exclusius dissenys de Ferragamo, a més de lluir-se a l’alfombra vermella del Festival de Venècia, ja que són el complement perfecte dels ‘looks’ de les estrelles, seran protagonistes en la pròxima edició de la cita cinematogràfica per partida doble, ja que s’emetrà el documental ‘Salvatore, sabater de somnis’ de Luca Guadagnino, que relata la història del mestre italià del calçat. 

«Aquest és el treball de tota la meva vida: aprendre a fer sabates que s’ajusten a la perfecció i no posar el meu nom en els que no són així. De manera que, sisplau, més enllà de la història d’un noi descalç i ignorant que s’ha convertit en un sabater famós concentrin la seva atenció en el plaer que neix quan es camina bé», va destacar el mateix Salvatore Ferragamo en el prefaci de la seva autobiografia, segons informa Efe.

La llegenda explica que Salvatore Ferragamo, que va néixer el 1898, a Bonito (Itàlia), va fabricar les seves primeres sabates als 9 anys. Una nit va voler fer-li un regal a una de les seves germanes (ell era l’onzè de 14 fills), que l’endemà anava a rebre la primera comunió. Era l’any 1907 a Bonito, un poble a uns cent quilòmetres de Nàpols que actualment té 2.500 habitants.  

Sense cap dubte, l’italià va ser un pioner en el món del calçat, intuïtiu i observador, que es va iniciar com a aprenent de l’ofici a Nàpols per després desembarcar a Califòrnia, una etapa d’èxit després de la qual va decidir tornar a Itàlia per desenvolupar la seva faceta com a artesà del calçat.

 El sabater de les estrelles

Ferragamo va inventar el taló que coneixem com a ‘stiletto’ (taló llarg i molt fi), la plataforma de suro i la sandàlia invisible mitjançant estudis rigorosos dels peus, una tasca artística aixecada pel seu propi museu.

Audrey Hepburn, Judy Garland, Greta Garbo, Katherine Hepburn, Sofía Loren, Marilyn Monroe i Cary Grant van ser clients habituals de la casa tant en la seva vida personal com lluint les seves creacions en les seves interpretacions.

Ara el llargmetratge documental dirigit per Luca Guadagnino que presentarà el setembre al Festival de Cine de Venècia ens torna la seva unió al cine. Ferruccio Ferragamo va assegurar que a la seva família els va alegrar que una pel·lícula sobre la vida del seu pare es presenti al setembre al Festival de Cine de Venècia i va considerar un «honor» que un director com Guadagnino s’hagi interessat per portar la seva història familiar a la pantalla. 

 Entrevistes i anècdotes familiars

«És un honor per a mi i per a tota la meva família que un director de l’envergadura de Luca Guadagnino s’interessi en la nostra història». El documental, a més de seguir el viatge artístic de Ferragamo en el món del calçat, explica la història que hi ha darrere de l’home a través dels dos mons profundament entrellaçats que va habitar: Itàlia i Amèrica. 

La família Ferragamo va obrir les portes dels arxius de la firma a Guadagnino, en què constaven entrevistes, anècdotes familiars i les últimes paraules de Wanda Miletti, la dona de Salvatore. Durant els tres últims anys, la Fondazione Salvatore Ferragamo i el Museu Salvatore Ferragamo, que són a Florència, han treballat amb el director i la guionista Dana Thomas en el que serà el segon film sobre la història del dissenyador, ja que el 2013 Mauro Borrelli va dirigir el curtmetratge animat sobre la seva obra ‘White shoe’.

No és la primera vegada que Luca Guadagnino s’inspira en el món de la moda. En l’última edició del Festival de Cannes el 2019 va presentar ‘The staggering girl’, un migmetratge en què va participar Julianne Moore i el director creatiu de Valentino, Pierpaolo Piccioli. Una pel·lícula que responia a una idea de Piccioli «sobre les històries que diuen els vestits, tant emocionals com narratives», va explicar el realitzador al seu dia, un film amb què va mirar d’experimentar sobre la manera com es presenten les col·leccions i traslladar aquesta narrativa a una narrativa cinematogràfica. 

 

Notícies relacionades