Dani Rovira explica com va descobrir el seu càncer

La particular batalla de Dani Rovira per superar el limfoma de Hodgkin, un tipus de càncer que afecta un tipus de glòbuls blancs del sistema immunitari, continua complint els terminis des que se’l va diagnosticar el mes de març. Si fa un dies l’actor anunciava a les xarxes socials que ja havia acabat les sessions quimioteràpia, «els limfomes han desaparegut», va explicar en aquella ocasió, aquesta vegada Rovira ha narrat com va descobrir que alguna cosa no anava bé al seu cos i el procés de quimioteràpia.

En una entrevista amb el col·laborador de EL PERIÓDICO Juan Carlos Ortega a la cadena SER, dilluns 27 de juliol, el protagonista de Ocho apellidos vascos confessava que el primer senyal va ser quan va notar un petit bony a la clavícula esquerra i va decidir consultar-ho amb un amic metge. Aquest li va recomanar que acudís a un hospital si el bony no desapareixia al cap de pocs dies. «Va passar quan feia dos dies que havien decretat l’estat d’alarma al país, i imagineu com de de gust em venia anar a l’hospital», va explicar l’actor.

Coincidint amb l’entrevista i amb el final del tractament de quimioteràpia, Rovira ha publicat en el seu Instagram una imatge en què apareix en el centre hospitalari, més prim i amb els cabells rapats i un vídeo en què revela com afronta la seva lluita contra el càncer.

Moltes hores

En la xerrada, Rovira també va relatar el dur tractament de quimioteràpia a què se l’ha sotmès: «El primer dia et fan un motllo que en el meu cas s’ajusta del pit cap amunt, inclosa la cara, i aquest motllo està superajustat a la teva figura, ni et pots engreixar ni aprimar-te. T’ancoren al llit de l’accelerador perquè cada dia la radiació vagi exactament on ha d’anar», va explicar. «Bé, això és molt modern, però és que no pots ni empassar», va assegurar.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

L’actor també va ressenyar les llargues hores del tractament, tot i que com és costum en el malagueny va saber veure-li el costat positiu, «amb la químio arribava a l’hospital a les nou del matí, em treien sang i al laboratori em feien els xarops. Eren quatre bosses de químio, intercalades amb bosses de sèrum. En total litre i mig que et fiquen en vena fins que sortíem d’allà a dos quarts de quatre de la tarda. Fas amistat amb la gent, no pots fer res més», va afirmar , i va donar les gràcies al personal sanitari que el va atendre.

Sense perdre l’humor, Rovira va afirmar que aquesta «era millor la sessió de ràdio que havia fet des de feia molt temps».