ENTREVISTA

Famous: «'Bulla' és un homenatge a les meves arrels africanes»

El guanyador de l'última edició d''OT' llança el seu primer senzill en solitari

undefined50430747 barcelona 16 10 19 gente entrevista con el cantante famous  191025134756

undefined50430747 barcelona 16 10 19 gente entrevista con el cantante famous 191025134756 / Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Mireya Roca
Mireya Roca

Periodista

ver +

Famous Oberogo (Amsterdam, 1999) va guanyar l’última edició d’‘OT’ i ara acaba de llançar el seu primer senzill en solitari, ‘Bulla’. Escrit pel mateix cantant, aquest treball compta amb la col·laboració de Yoby Zúñiga i Juanjo Martín (pianista de Morat), i la producció de Josh Tampico, que ha treballat amb Bon Jovi i amb la banda de rock Red Hot Chili Peppers.

¿A què respon el títol de ‘Bulla’?

Soc un noi nigerià que s’apunta a un programa de televisió, surt al carrer, i de sobte, és conegut per tothom. Molta gent em pregunta què faràs amb la teva carrera, on aniràs a cantar...  ¿Quina millor paraula per descriure això que ‘Bulla’?. Una expressió molt utilitzada a Sevilla, que implica atrafegament, soroll... 

¿Quin missatge transmet?

Parlo de la situació que he viscut al sortir de l’Acadèmia, de com la gent m’observa i em para al carrer. Parlo de com de diferent que era la meva vida abans de sortir a televisió. He passat de l’anonimat a ser una persona coneguda que és fidel a les seves arrels.

¿Es refereix a l’èxit, a la fama? 

Sí, mai m’he sentit incòmode. La fama és una cosa normal, que ja forma part de mi. De vegades penso que la meva mare va ser una visionària al posar-me el nom de Famous, que vol dir fama. I és que a Nigèria és tradició posar un nom original al primer fill. ¡He, he, he!

¿També reflexiona sobre el racisme?

No hi aprofundeixo, però ho deixo caure. Per a mi és un orgull ser el primer negre que guanya ‘OT’. La comunitat negra se sent representada i està satisfeta, però tinc també detractors. Sense anar més lluny, aquests últims mesos m’intento aïllar de Twitter per no escoltar comentaris racistes. Ja no els faig cas, m’ha costat moltíssim arribar fins aquí. Per contrarestar-ho, em centro en el meu treball i em recolzo en els meus fans, que òbviament em diuen coses molt maques.

¿Què recorda de la seva infància?   

Vaig néixer a Amsterdam, però al cap de poques setmanes ens en vam anar a viure Nigèria, la terra dels meus pares. Recordo la protecció de la meva àvia quan em posava malalt. No podia anar a l’escola, perquè sempre estava malalt i em passava el temps a l’hospital. Quan vaig complir 6 anys, ens en vam anar a viure Bormujos, Sevilla, i tot va canviar.

¿Com va canviar?

Va ser un xoc. Tot em semblava estrany, no entenia l’idioma, no podia parlar amb ningú... Per sort vaig seguir un tractament, va millorar la meva salut i vaig començar a estudiar. Gràcies a l’ajuda dels meus companys d’escola, em vaig integrar ràpid. ¡I és que era molt espavilat!

¿Creu que la seva victòria a ‘OT’ ha contribuït contra el racisme?

La veritat és que no ho sé. Aquí, moltes vegades la gent s’adreça a mi com ‘el noi negret’ d’‘OT’. Sembla que els sàpiga greu dir-me negre. No ho entenc, però encara em sembla pitjor quan m’anomenen ‘morenet’. Llavors els contesto: «Soc un tio negre».

A ‘OT’ va brillar amb gèneres com el soul, el funk i el gospel. ¿Per què es decanta ara per sons afro i urbans?

Volia demostrar que soc capaç de fer una cosa diferent, que tinc més registres. ‘Bulla’ és un homenatge a les meves arrels africanes.

¿Com va decidir presentar-se?

Va ser el pretext per arribar a Eurovisió i convertir-se en el primer negre que va al festival, però no les tenia totes. No em sentia preparat, ni confiava en mi, ja que mai havia anat a classes de cant. La meva idea inicial era acabar el batxillerat i anar a Anglaterra a estudiar música, però els meus amics van insistir que m’hi presentés. 

¿Què és el que més destaca del seu aprenentatge a l’Acadèmia? ¿El va ajudar a ser més obert?

Em va aportar confiança i vaig créixer tant de manera personal com artística. Gràcies a ‘OT’ soc un artista que està creixent i aprenent tots els dies.

¿Encara es considera un ‘nen gran’?

He madurat. Tinc 20 anys i les coses molt clares, però de vegades surt la meva vena de nen. Com diuen els meus amics, estic més ‘echao pa lante’. ¡Ha, ha, ha! 

 

Notícies relacionades

El pròxim 20 de desembre es complirà un any de la seva victòria a ‘OT’. ¿Com la recorda? ¿Té previst celebrar-ho?

Estava bloquejadíssim. No m’ho esperava, sempre vaig pensar que les guanyadores serien Natalia o Alba Reche. Recordo que els meus companys em donaven cops perquè reaccionés. El moment del confeti va ser el més emotiu, amb els meus pares plorant i abraçant-me. Tinc previst celebrar-ho amb una publicació d’un directe a Instagram.