Arturo Fernández, el polèmic donjoan de l'Espanya més conservadora

"Els focus em proven molt bé. Jo no sabria viure sense el teatre, la meva passió. Si no puc ser a dalt d’un escenari, no sé viure. Ho vaig heretar dels meus avantpassats. Si m’aturo, m’avorreixo molt. Jo no vull descansar". Ho deia Arturo Fernández, l’etern galant teatral i televisiu i també artista de l’Espanya més conservadora mort aquest dijous 4 de juliol, en una entrevista amb EL PERIÓDICO fa només tres anys, quan parlava sobre longevitat als escenaris.

L’històric seductor del teatre espanyol, conegut també per les seves idees de dretes i el seu enfocament masclista cap a les dones, s’ha mantingut fidel als seus principis i no va frenar la seva intensa activitat professional fins que el mes d’abril passat uns problemes a l’esquena el van obligar a cancel·lar algunes funcions de la seva última obra, la comèdia 'Alta seducción', que ell mateix protagonitzava, dirigia i produïa.

Arturo Fernández, que el passat 21 de febrer va fer els 90 anys, deixarà per a l’imaginari col·lectiu nacional la figura del conqueridor de l'expressió ‘chatín’ i ‘chatina’, que tan bon resultat li va donar sobre les taules i en les seves comèdies televisives, en sèries com 'Truhanes', 'Com el perro y el gato’ i, sobretot, 'La casa de los líos’. Però també serà recordat pel seu rebuig a Podem i els seus comentaris masclistes cap a les dones.

En una entrevista realitzada el 2012 per a aquest diari, Arturo Fernández va negar que hagués igualat les "quatre xifres” del cantant Julio Iglesias pel que fa al nombre de parelles. L’actor va afirmar que hi va haver un temps en què va practicar la monogàmia successiva, una cosa que es tradueix en trobades amb dones "cada 15 dies".

De dretes

Arturo Fernández mai es va reservar les seves opinions polítiques per a si mateix. Ultraconservador  i patriota declarat, va arribar a assegurar que "si s’ha de ser de dretes, Franco al meu costat era un comunista". Més recentment va cridar l’atenció per la seva negativa a portar la seva última comèdia a Cadis, basant-se en el particular argument que "allà governa Podem” i que no aconsegueix entendre "com hi pot haver una persona amb sentit comú" que voti aquest partit. 

En les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, Fernández va recolzar i va votar la candidatura d’Adolfo Suárez, líder de la UCD. Posteriorment, va passar a ser afí al PP. Ha donat suport públicament a Mariano Rajoy en més d’una ocasió. Quant a Vox, l’actor va afirmar en una entrevista per a 'Abc' que "cada vegada que els diuen anticonstitucionalistes els partits que governen amb el recolzament de Bildu, els antisistema i els separatistes, els donen cent vots més". 

De mariner a boxejador

Nascut a Gijón el 1930, fill d’un anarquista que es va exiliar a França després de la guerra civil i d’una obrera que rentava ampolles, des dels 12 anys va fer el que va poder per intentar alleujar el conflicte econòmic pel qual passava la seva família. De jove va treballar en un taller electrotècnic, va ser venedor de corbates, mariner, jugador de futbol i fins i tot va arribar a practicar la boxa durant dos anys, temps en què es va donar a conèixer al quadrilàter com 'el tigre del Piles'. Només va patir una derrota.

Fernández va iniciar la seva carrera en el cine a la dècada dels 50, primer com a figurant i posteriorment, gràcies al director Rafael Gil, amb papers una mica menys discrets en pel·lícules com 'La guerra de Dios' i 'El beso de Judas'. Les seves primeres interpretacions estrella en el cine van arribar de la mà del realitzador Julio Coll, que el va fitxar per a un paper protagonista en 'Distrito quinto' (1957) i 'Un vaso de whisky' (1958). Alhora, anava guanyant fama al teatre, al qual ha estat lligat pràcticament fins a la seva mort.

La seva primera pujada a l’escenari va tenir lloc en el teatre de cambra i assaig del dramaturg Modesto Higueras. Es va incorporar a posteriori a les companyies teatrals de Conchita Montes i Rafael Rivelles. En aquell temps va iniciar la construcció del seu galant, el personatge més recurrent en les seves interpretacions i que s’ha deixat veure en escena des de 'La herencia' (1957) fins a la contemporània 'Alta seducción'. 

Dos amors

Notícies relacionades

La ficada de pota d'Arturo Fernández a 'Viva la vida'

Arturo Fernández, als manifestants del 14-N: "No he vist mai gent tan lletja"

Els dos amors coneguts en la seva vida han sigut la catalana María Isabel Sensat i la madrilenya Carmen Quesada. Amb la primera es va casar el 22 de març del 1967 a l’església de San Vicenç de Montalt i va tenir tres fills: María Isabel, Arturo i María Dolores.

Després de posar fi a la seva relació amb Sensat, Fernández va començar a sortir amb l’advocada Carmen Quesada, que va conèixer en una discoteca de Madrid. Al principi, la seva relació va despertar bastants dubtes, ja que l’actor era gairebé 30 anys més gran que ella. No obstant, la parella va sobreviure a la prova del temps i s’ha mantingut unida fins als seus últims dies.