Carles Martí, comissionat de barris del Departament de Territori de la Generalitat: "La llei de barris ajudarà a combatre l’emergència habitacional"

¿Quina diferència hi ha entre la llei de barris que es posa en marxa i la que al seu dia va crear el tripartit de Pasqual Maragall?

La llei del 2004 feia molt èmfasi en les qüestions urbanístiques, però es va veure que arreglar places i carrers és condició imprescindible, però no suficient, per donar la volta a les zones vulnerables. Així que amb l’actual llei, aprovada el 2022, s’afegeix el component sociocomunitari i també les consideracions mediambientals per mitigar l’impacte del canvi climàtic als barris més exposats, que són els vulnerables. Tots els projectes que es presentin han de ser integrals i tenir aquestes tres potes. De fet, a l’hora d’atorgar la subvenció, la situació objectiva pesarà un 30% i el projecte un 70%, perquè un lloc pot tenir moltes dificultats, però si el projecte no és de qualitat ni realista ni viable, no arreglarem res.

¿Per a què ha de servir la llei de barris?

Per teixir una aliança entre el Govern i els municipis i intentar revertir situacions de vulnerabilitat urbana en barris, que estan lligades moltes vegades directament a les condicions de vida dels seus veïns. Som conscients que hi ha factors transversals que tenen un pes simptomàtic, però està acreditat que la feina concentrada de recursos i planificació, també de la mà dels veïns, hi pot revertir bastant.

¿Quina participació hi tindran els veïns?

Un requisit bàsic dels projectes és que s’hagi parlat amb els veïns i entitats i que durant l’execució hi hagi una oficina in situ que permeti fer-ne un seguiment. No hi haurà una transformació d’un barri de veritat si no hi ha una implicació dels que hi viuen.

¿Quin és el retrat del tipus de barri que es beneficiarà d’aquesta llei?

Barris amb una renda inferior a la mitjana de Catalunya, amb vivendes antigues o amb espai públic que ha d’actualitzar-se. Les causes de la vulnerabilitat poden ser diverses –envelliment i cobrament de baixes pensions, o fruit d’una gran concentració d’immigració, que són persones amb menys recursos i vincles; o per conflictivitat–. Bàsicament, detectem tres tipus d’entorns: nuclis antics que han perdut vida, comerç i que tenen vivendes desfasades; polígons de vivenda dels anys 60 i 70 amb infraestructures obsoletes i urbanitzacions que no s’han acabat de consolidar.

¿Ha de servir també per donar un reconeixement a la rehabilitació del parc de vivenda envellit?

El Pla de Barris no està concebut per a nova vivenda perquè, precisament, es vol fer un esforç de regeneració, recuperació i rehabilitació. Però aquesta rehabilitació no només suposarà una millora del parc de vivenda, sinó també un augment perquè hi ha molts llocs amb pisos buits perquè no estan en condicions i que, si es rehabiliten, es podran posar al mercat i ajudar a combatre l’emergència habitacional. I penso en els nuclis antics, però no sols.

¿Per què defensa el Govern que aquesta actuació als barris pot ser útil per combatre l’extrema dreta?

La llei està pensada per millorar les condicions de vida de la gent que viu en aquests barris i, de pas, la sensació del conjunt dels municipis, perquè se’ls dona un motiu d’orgull, d’esperança i de progrés. Indirectament, en la mesura que els barris més desfavorits i amb més complexitat tinguin sensació que hi ha futur, es genera més participació electoral i més rebuig de l’enfrontament o de les dinàmiques d’odi que representa l’extrema dreta. Però no agafarem els barris on hi ha més vot de l’extrema dreta per donar la subvenció, aquesta és una variable que no hi té res a veure. Una altra cosa és que tingui aquests efectes en termes polítics.

¿Tenen un mapa de Catalunya per saber on es concentren més zones degradades?

Estem treballant en aquest mapa i en un recompte, però volem que siguin els ajuntaments els que facin aflorar aquestes demandes i liderin, que són els que tenen el coneixement.

L’any 2027 hi haurà eleccions municipals i poden canviar els alcaldes. ¿Poden caure els compromisos polítics amb aquests projectes?

No, la realitat d’aquestes àrees s’imposa pel seu propi pes. Subscriurem un acord a cinc anys i creiem que, amb independència de l’alcaldia, podrà continuar.

¿Quants barris aspiren a transformar en cinc anys?

Aspirem que en siguin 120, però és una estimació.

¿Hi haurà més ajuntaments sol·licitadors que beneficiats?

Això segur. Els que es quedin fora podran optar l’any vinent.

S’ha establert un repartiment territorial dels projectes. ¿És per evitar que l’àrea metropolitana absorbeixi bona part dels recursos?

La vulnerabilitat es pot donar en graus elevats en municipis petits, no només en entorns metropolitans. Per tant, convido al fet que cap municipi pensi que aquesta llei no és per a ell.

Notícies relacionades

L’exsecretari d’Organització del PSOE busca anul·lar la causa en contra seu

ERC llança la seva pròpia llei perquè Catalunya recapti l’IRPF

El finançament és molt ambiciós: 1.000 milions en cinc anys. ¿Què passa si el Govern no aconsegueix tenir nous pressupostos?

La primera convocatòria està garantida perquè la mateixa estructura de finançament de la Generalitat la pot assumir i s’ha aprovat el compromís plurianual. A mesura que passin els anys i els compromisos pressupostaris vagin en augment perquè se sumaran convocatòries, esperem tenir pressupostos. Tenir pressupostos hi ajuda. Si no, t’has d’anar nodrint d’increment d’ingressos i dones menys estabilitat al programa.