'¡Hasta luego, Lucas!'

Fistro, ¡Al ataquer!, ¿Te das cuén?, ¿Cómor?, Por la gloria de mi madre, ¡No puedor!, ¡Jaarrl!...  Aquestes són algunes de les expressions de Chiquito de la Calzada que, obligatòriament acompanyades per moviments corporals i rictus d’estrella del mim, van revolucionar la narració de l’acudit i han arrelat en la societat espanyola com cap altre argot. I tot i que és difícil saber l’origen del surrealista diccionari chiquito, existeixen teories.

FISTRO. Segons un estudi suec, pot tenir l’origen en una paraula molt comuna al país nòrdic, fÿstrohm (col·lega). També podria ser adaptació de fish trop (peix tropical, en anglès), que hauria pogut conèixer els anys que va estar al Japó.

    

Al marge de l’arrel, fistro és la quinta essència de la polisèmia chiquita: «Eres mas estrecha que el fistro de la Barbie». «Pedaso de fistro, que trabajas más que un clínex en la casa de la pradera». «¡Ten cuidadínnn no te hagas pupita en el fistro duodenalll!». «¡Ese fistro danimarl!». «¡Te viá cortá el fiistro dabajo!». «Ponme rápido una copa fistro, que estoy más seco que el barco de Chanqueteeerl». «Eres más pequeño que el fistro de Vicky el vikingo», «Fistro sesuarl»...

ACANDEMOR. (o condemor). Una altra paraula d’origen internacional. Seria l’adaptació de l’anglès I can’t (any) more. (No puc més). També seria el cas de GUAN (un).

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

r. La 19a lletra i 15a consonant de l’alfabet espanyol és el comodí del llenguatge chiquito. Amb ella va arrasar al descobrir la seva gran vis còmica: ¡Al ataquer!, ¡Cómor!, ¡No puedor! ¡Cobarderr!..

DIODENO. Potser el misteri més gran del diccionari chiquito, donada la seva gran versatilitat: fistro diodenal, diodeno vaginal...