LA MORT D'UN MITE

La suposada carta secreta de Marilyn Monroe a Truman Capote

El col·leccionista Frederic Cabanas afirma tenir una missiva inèdita en què l'actriu anunciava a l'escriptor que temia per la seva vida

zentauroepp39549749 sant cugat del valles 04 08 2017   exposici n permanente de 170808112818

zentauroepp39549749 sant cugat del valles 04 08 2017 exposici n permanente de 170808112818

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

De totes les suposicions possibles sobre la mort de Marilyn Monroe (Los Angeles, EUA, 1926-1962), Frederic Cabanas sempre havia apostat per la ingesta accidental de somnífers. Fins ara, que assegura va patir una mort violenta. "No en tinc cap dubte. Ella em diu que la van apartar del món, que la van assassinar", afirma. No és que l''adorable criatura', com la va definir Truman Capote, li envia missatges d'ultratomba, però gairebé. El que ha fet canviar d'opinió el col·leccionista "apassionat", que no vol dir "obsessionat", pel mite eròtic del segle XX per antonomàsia és una suposada carta inèdita que l'actriu va escriure a Capote 11 dies abans de morir, el 25 de juliol de 1962, en què "fa un retrat del que va passar després". En aquesta, "revela els seus sentiments d'aquell moment, una cosa que és molt important, i demana auxili. És un SOS. La finalitat de la carta és: 'Per favor, que venen darrere meu'", assegura Cabanas.

“¿Qui pot haver vist més firmes de Marilyn de les que he vist jo en tota la meva vida? ¿A mi m'ha de dir algú si és autèntica o no? ¡És autèntica!”

Frederic Cabanas

El col·leccionista, amb més 2.400 llibres, des de novel·les a còmics sobre Marilyn a la seva biblioteca, es nega a revelar tot el contingut de la carta a l'espera que "un productor o un escriptor amb nom vulgui fer alguna cosa important amb el material". Però dissabte, coincidint amb el 55è aniversari de la mort de l'actriu, va exhibir a la seva fundació, la Fundació Cabanas de Sant Cugat, un documental realitzat per ell recordant l'existència de l'epístola. Així, a més d'homenatjar el malaguanyat mite, de passada, donava visibilitat a una missiva que porta exposada a les vitrines del museu des que va obrir, el 2015. L'escrit està posat de manera que s'hi pot veure l'encapçalament i alguna frase com "t'escric aquesta carta en un estat d'autèntica desesperació". Cabanas no diu res sobre la resta del que va revelar Marilyn en la missiva, com a molt algun detall més del tipus: "Em sento com una mosca atrapada en una teranyina, i el meu voltant és ple de grans aranyes a l'espera de devorar-me".

Acte de fe

Notícies relacionades

De manera que es tracta de fer un acte de fe a l'hora de creure's el contingut de la carta. Com acte de fe és empassar-se la veracitat del remitent. Els dos folis estan escrits a màquina i firmats “MM”, i a sota, de forma manuscrita, hi consta el nom de Marilyn. "L'autentificació la faig jo", sosté Cabanas. "No en tinc cap dubte. ¿Qui pot haver vist més firmes seves de les que he vist jo en tota la meva vida? ¿A mi m'ha de dir algú si és auteèntica o no? ¡És autèntica!", exclama el col·leccionista més que convençut. En el seu haver té l'autoria de quatre llibres sobre l'estrella, una planta museu consagrada a ella en la seva fundació, a més d'una vida dedicada a col·leccionar i estudiar la protagonista de 'Ningú no és perfecte'. La carta li va arribar a través d'un altre aficionat a Marilyn. Aquest va comprar de segona mà un bolígraf Montblanc amb estoig inclòs. I la funda portava sorpresa: amagava la carta.

Els dos folis van acabar en mans de Cabanas que els va autentificar i ara exposa a la seva fundació amb la resta de material de la rossa explosiva que ha anat atresorant: des dels guants que portava a 'Els senyors prefereixen les rosses' fins a una reproducció exacta de les empremtes de les mans de l'actriu que llueixen al Grauman's Chinese Theatre de Hollywood. Les va treure el mateix Cabanas amb un motllo de plantilles, amb nocturnitat i traïdoria: “M'era igual sortir emmanillat”, recorda. El seu interès per Marilyn no té res a veure amb el cine sinó més aviat amb el seu treball de pintor: "És el cos perfecte per al dibuix natural". I va sorgir gairebé per casualitat, als 21 anys. "Sortia del Museu d’Art Modern amb uns amics pintors i en un aparador vaig veure el llibre de Bert Stern. Em va impressionar, no el llibre o les fotografies, sinó la capacitat de Marilyn per interpretar molts papers, un de diferent a cada foto. I això és molt difícil. Vaig pensar ‘¿qui és aquesta dona?’ Vaig comprar el llibre". Ja no va parar. La carta, però, és el seu objecte més preat: "Em pregunto com pot ser que aquí a Sant Cugat tinguem una peça que potser és la més important de Marilyn. ¿Per què? Pel que hi diu", afirma. I ho afirma convençut.   

Temes:

Sant Cugat