Cimera d'estisores i navalles a Barcelona

Les estisores i navalles estan alçades. Dissabte que ve hi ha conclave a Barcelona amb els que millor tallen, arreglen i donen esplendor als cabells, el bigoti i la barba a Espanya. El portal Barberías con Encanto, que reuneix, de moment, 110 establiments de tot Espanya i algun de l’estranger, elegeix per quarta vegada els Premis de la Barberia Espanyola 2016. L’acte se celebra coincidint amb la fira CosmoBeauty. 

Després d’un sopar es donarà a conèixer el millor barber, la millor barberia, la millor barber revelació, la millor col·lecció masculina i el millor producte. Com els Goya, però en versió peluda. «No hi ha una dotació econòmica, s’entrega un trofeu en forma de tòtem, però la repercussió mediàtica la notem moltíssim. En el meu cas, quan vaig ser elegit millor barber del 2014, vaig notar que la facturació va pujar un 30%. Algun ha tret petroli ja només amb ser finalista», explica Vicenç Moretó, el perruquer colomenc instal·lat al barri del Raval que aquesta vegada opta al premi a millor col·lecció. «A mi encara em fan bromes amb aquell titular del 'príncep de les estisores' que va escriure algun», fa broma.

DES DE LINARES

Miguel Ángel Díaz és un dels candidats a millor barber. S’enfronta amb altres grans com Joaquín Peris, 'Ximo', de la Barbería Ximo, d’Almazona (Castelló), Jordi Pérez i Juanjo Ruzafa, tots dos amb barberia a Barcelona, el granadí Lisardo Vicente i Xavier Camacho, el perruquer de la Pobla de Segur. Díaz defensa des de Linares (Jaén) la barberia d’autor. «El llistó està molt alt. Aquí es busca anar una mica més enllà, premiar la creativitat. Hi ha hagut una autèntica revolució amb la cosmètica masculina, així que ara el que toca és mantenir-se i lluitar per seguir fent que el client se senti especial», explica a l’altre costat del telèfon, mentre sona Dire Straits i acabar d’arreglar un client. 

VA ARRIBAR PER QUEDAR-SE

«Durant molt de temps, la paraula 'perruqueria' va desplaçar la de 'barberia' i fa uns anys va passar el contrari: la barberia va arribar per quedar-se». Així de categòric és Lluís Arañó, que juntament amb el seu germà Gerard porta el timó de Lluís Perruquers al centre de Lleida, un establiment que és finalista «per quarta vegada» –recalca– al premi a millor barberia d’Espanya.

«Nosaltres vam heretar l’ofici del meu pare i vam tenir clar, el 2009, en plena crisi, que havíem d’apostar per dignificar aquesta professió i crear un espai agradable on els homes se sentin especials cada vegada que entren, com una espècie de club privat anglès». 

Ells s’enfronten amb el Saló Balmes de Barcelona, el Simón R Puga Peluqueros& Barberos, tota una referència a Vigo; La barbería de Edu, a Astúries, La barbería de Diego, a Guadalupe de Maciascoque (Múrcia) i Hermin’s Beauty & Barber Shop, a la Corunya, on a més d’un bon afaitat i retoc de barba el client es pot prendre un cafè o una copa de Jack Daniel’s. 

Els finalistes a millor barber revelació (menors de 30 anys) són Adrián García Orcajo, Ayote Medina, Dieuwerje Prins, José Alberto Pujante, Pablo García i Ylenia Ortuño. Aquesta última, de 22 anys, explica des de Múrcia: «És cert que hi ha poques dones que arreglin barbes i bigotis, quan vaig començar jo sobretot, però cada vegada serem més», repta. Des de fa tres anys i mig atén a La peluquería de Diego i confirma: «Tallar i afaitar un home requereix més precisió que pentinar una dona».

AIXÒ ÉS LA JUNGLA

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Vicenç Moretó afila la navalla per deixar anar: «Ara hi ha gairebé més barberies que barbers. Això és la jungla i com totes les modes, hi ha qui ha vist una oportunitat de negoci i s’ha abonat a l’estètica retro i al llistat de preus 'low cost'. Per això s’ha de mimar el client que busca qualitat», reclama.

La col·lecció que presenta a concurs Moretó es diu Nightfall. «He utilitzat totes les tècniques, amb talls molt nets, molt old school (pinta i estisores), i jocs de textures. Ell s’enfronta amb Álex Corcuera i la seva col·lecció 'Reverso', Carles Reixach ('La cosa nostra'), Carmelo Tortosa ('Suspicious'), Eloy Entenza ('Rock&Roll Nature') i Jesús Vázquez ('C’est la vie'). Guanyi o no, manté el seu crit de guerra: «Llarga vida a les barbes, les porti qui les porti».