Quique Jiménez, Torito: "He escrit aquesta autobiografia pel meu fill"

«Moltes vegades crec que l’única forma de ser algú és fingir que ets una altra persona. Hi ha dies que pagaria per no ser popular, però altres donaria el doble per poder seguir dedicant-me a la meva professió». Ho explica Quique Jiménez, Torito, a Ácido, (Ediciones B) un llibre autobiogràfic en què, més que despilotar-se ell o a altres (això ja ho ha fet moltes vegades a la tele i a la revista Primera línia) mostra un menorquí tímid, astut i afortunat, que s’ha desposseït d’astracanades i excessos per explicar que fa 10 anys va conèixer l’home de la seva vida, que en fa cinc s’hi va casar i que aquesta setmana el seu fill Nathan, nascut per gestació subrogada a Califòrnia, va complir 2 mesos i mig.

–Li ha quedat un llibre més sentimental que corrosiu. ¿El Quique ha vençut el Torito?

–El llibre havia de ser un text divertit amb anècdotes sucoses, que n’hi ha, però va ser posar-me a escriure i tenia tanta merda per treure que va aparèixer aquesta part més sentimental. Al principi vaig pensar que no li interessaria a ningú, però, com que volia explicar com és la meva nova vida, vaig decidir tirar endavant i no me’n penedeixo. El que més em molestaria és que algú pensés que no l’he escrit jo.

–Ara es mostra més nu que mai.

–Aquí ho explico tot, perquè la meva intenció no és ser escriptor ni esplaiar-me amb un altre llibre.

–¿Tot va començar amb aquell càsting per col·laborar amb Jordi González a Vitamina N?

–Així és. El Jordi va confiar en mi i és qui té la patent del nom de Torito. Després he anat encadenant programes, potser per això tinc el cap a lloc, perquè l’èxit va venir de forma gradual. 

–En televisió tampoc es podria fer avui el que feia fa 10 anys. 

–Tots pensàvem que amb l’arribada de nous canals hi hauria continguts per a tots els gustos i, en canvi, la tele ha anat enrere. Els programes cada cop són menys transgressors i tenen menys continguts humorístics per no ofendre ni molestar els patrocinadors espantats per algun comentari a Twitter. Sense les xarxes érem més feliços i, si jo treia una titola, no passava res.

–¿El Quique s’ha portat sempre bé amb el Torito?

–Quan arribo a casa i em trec les ulleres de pasta sense vidres tinc molt clar que el personatge es queda fora. Però la tele enganxa molt i per això hi ha tantes persones pidolant un minut de fama. 

–Al llibre el Torito li pregunta: ‘¿No se t’acudirà matar-me?’ 

–I li dic que potser en un futur no gaire llunyà hagi de deixar que descansi. Quan vegi que el Torito no dona més de si, l’aparcaré i crearé un altre personatge o una altra forma d’expressió. O potser me n’aniré amb les rastes a un altre país i canviaré de professió. Es pot ser feliç de moltes maneres. 

–Fa la sensació que ha escrit la seva autobiografia per poder mostrar orgullós una foto amb el seu fill.

–Jo no m’he tornat boig i he començat a explicar mentides. El leitmotiv del llibre és el meu nen. He explicat com ha sigut la meva vida per arribar a aquest fill que ve d’una família homoparental. El Nathan té dos pares i aquests dos pares són homosexuals. Fa 10 anys que el destí va voler que ens unís un equívoc en un hotel de Sevilla i des de llavors estem junts.

–¿Veu com li deia que en aquesta història guanya el Quique?

–És que un Torito 24 hores seria molt difícil de suportar. 

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

–¿Com és el seu fill Nathan?

–Hem tingut sort perquè ens ha sortit molt bo i guapot. Després de dos anys i mig de procés i amb tot el que ens ha costat, estem molt contents. Tant de bo la gent tingués més informació sobre el que és la gestació subrogada.