Iñaki Urdangarin: «Per culpa de la presó vaig perdre la Cristina, un dels amors de la meva vida»

Hem hagut d’esperar fins al minut 22 de l’entrevista per escoltar, per primera vegada, el nom de Cristina. Ho va fer amb referència a les visites que rebia a la presó de Brieva. Moment en què va dir que hi va haver més ‘vis a vis’ familiars que íntims.

Per a les Mamarazzis, sens dubte, la pregunta que va satisfer les nostres ànsies va ser la que va posar sobre la taula les coses que el seu empresonament li va arrabassar. «Materialment vaig perdre, pràcticament, tot el que tenia. I després, hi ha una pèrdua molt gran: un dels amors de la meva vida, que és la Cristina. Va ser un període molt dur, ho vam passar molt malament durant aquell temps i va tenir conseqüències. Em fa pena perquè és una dona a qui estimo molt», va confessar visiblement compungit.

L’impacte del cas Nóos

Iñaki i Cristina de Borbó es van casar el 1997. Ell, ulls blaus i heroi olímpic de l’handbol; ella, la infanta rebel que volia viure com una persona normal (normal entre moltes cometes, és clar). Tot era idíl·lic fins que va arribar el cas Nóos i la parella va passar de ser portada de revista a protagonitzar un ‘thriller’ judicial.

Set anys d’instrucció, una condemna exemplaritzant, que pocs esperàvem, milers de titulars i, finalment, una separació matrimonial que va acabar en divorci. I malgrat que Urdangarin asseguri que la seva relació amb Cristina es va trencar per culpa de la presó, les Mamarazzis, complint la nostra comesa, ens veiem en l’obligació de recordar que, en realitat, va ser la revista ‘Lecturas’ la que va precipitar la ruptura de la parella, el 19 de gener del 2022, amb una portada històrica en què vam veure el marit de la infanta Cristina de la mà d’una altra dona: Ainhoa Armentia, la seva actual parella.

Cinc dies després, un breu comunicat va informar que la Infanta i Urdangarin havien decidit «interrompre» la seva relació matrimonial de comú acord. Els suposàvem, aleshores, units i feliços, ja que tan sols unes setmanes abans d’aquesta fatídica portada, la parella havia estat passejant de la mà per Barcelona i, dies després, celebrant junts el Nadal a Baqueira i Vitòria. ¡Beneïda hemeroteca!

«Vaig plorar moltíssim»

Notícies relacionades

Antonio Orozco, sobre el seu recolzament a l’SJD Pediatric Cancer Center Barcelona: «Aquest és el projecte més important de la meva vida»

¿Quant cobra un ‘influencer’ gastronòmic per ressenyar restaurants? ‘Cenando con Pablo’ revela el seu caixet: 3.000 euros per visita

Tornant a l’entrevista, Iñaki es va lamentar com de durs van ser els seus primers tres mesos empresonat: «Al principi vaig plorar moltíssim, no l’hi desitjo a ningú». I allà, entre murs, llàgrimes, 10 trucades setmanals, de set minuts, a familiars i amics i fer resums de llibres de creixement personal, va arribar l’epifania i, amb ella, la seva reinvenció professional: el coaching.

La presó, assegura, l’ha fet millor persona i el nou Iñaki, segons explica, és un home sense rancor, més comprensiu amb els seus «resilients fills», que ha decidit ajudar els altres i ser el protagonista de la seva pròpia vida. Sens dubte, ho serà de la seva, però també de les nostres, ja que el pròxim 12 de febrer del 2026, publicarà un llibre de memòries anomenat ‘Todo lo vivido. Triunfos, derrotas y aprendizajes’. Estarem atentes i amb l’hemeroteca carregada. Munició ens en sobra.